Per què tot indica que Espanya no pot funcionar com a estat i que, per descomptat, no hi ha manera que es converteixi en una nació? (Ja se sap que els estats serveixen, entre d’altres coses, per construir nacions). Què ha fet, durant els últims anys, i, encara molt més clarament, durant les últimes dècades, que la “construcció nacional”, a Espanya, hagi estat un autèntic fiasco? Per què França, Rússia, Turquia, o fins i tot les novíssimes Alemanya i Itàlia han quallat com a nacions i Espanya no? Per què fins i tot els líders de la minoria suecòfona de Finlàndia van per Finlàndia a l’Eurocopa de futbol i, en canvi, uns quants milions d’espanyols no volen que la guanyi Espanya? En termes catòlics, diríem que, ben probablement, Espanya pateix d’un pecat original. Hi ha alguna cosa a la fundació, a les arrels, a l’estructura mateixa de l’Estat que impedeix la consolidació del Regne d’Espanya com a nació?
En termes catòlics, diríem que, ben probablement, Espanya pateix d’un pecat original.
N’Enric Vila, tal i com ho ha escrit a El Nacional (15/06/2021) ho té molt clar: el pecat original d’Espanya és la imposició del castellà. Mentre els occitanòfons, els bretonòfons o els corsòfons sembla que accepten sense gaires problemes de funcionar en francès sempre que faci falta (i fins i tot quan no en fa); mentre els gal·lesòfons, els manxòfons o els gaelicòfons funcionen en anglès a tort i a dret; mentre els sardòfons es despengen tranquil·lament en italià, hi ha un grapat de catalanòfons que no ho veuen tan clar a l’hora de funcionar en espanyol. N’hi ha un grapat que fins i tot discuteixen (discutim) el paper del castellà com a “llengua nacional”, l’ús del castellà a les institucions o l’ensenyament “universal” en aquesta llengua. A França, al Regne Unit, a Alemanya, a la joveníssima Itàlia han passat coses que a Espanya no han passat. I que, probablement, no poden passar.
Si Felip V i la seua colla de descerebrats no hagués volgut homogeneïtzar el Regne d’Espanya lingüísticament, potser la “construcció nacional” hauria estat possible, però s’hauria hagut de fer sobre la base de l’existència de (almenys) quatre nacions. I en peu d’igualtat. En aquest cas, possiblement, s’hi hauria pogut integrar Portugal. Un paniberisme sense imposicions hauria pogut funcionar? Mai no ho sabrem. Ara ja tot se n’ha anat pel pedregar. I l’horitzó no és la construcció ibèrica, sinó els Estats Units d’Europa. En una Europa unida, tant hi fa que l’actual Espanya sigui una nació o que siguin tres. Com ocorrerà, de manera pràcticament simultània. (Entre la construcció dels Estats Units d’Europa i de la independència dels Països Catalans, vull dir).
Buenas tardes , Sr «odiólogo». El pecado original de España ha sido «haber permitido ser» a la pluralidad cultural y lingüística de tu país. Jamás se le debería haber traspasado la competencia de educación a las Comunidades Autónomas , así no habría habido profesores , que como tú , han pertenecido a grupos terroristas separatistas como Terra Lliure . Con sólo ese dato se explica el odio hacia España que anida en la mente de varias generaciones.
Benvolgut Miguel Ángel, si haguessis vengut més a classe i haguessis escoltat una mica, a més d’intervenir-hi (mai no deies res), t’hauria anat millor en els estudis, i en la vida en general. Però bé, sempre s’és a temps de rectificar.
Per començar, també podrien rectificar això de la meua suposada pertinença a Terra Lliure. Sempre he mantengut una posició molt clara en relació a la violència política. De tot tipus, per cert.
I no sé d’on treus que odii Espanya. D’odi, res de res. De submissió tampoc. No odii Suècia, posem per cas, i no per això em consider suec.
Quant al «separatisme», tenc l’alta distinció Pro Europa, del Parlament europeu, que es concedeix a persones que se suposa que hem fet alguna cosa per la UNITAT d’Europa (que és la cosa més gran que ara mateix podem aspirar a unir).
En fi, llegeix, pensa pel teu compte, estudia, reflexiona, i, sobretot, gaudeix de la vida, amic. Que no val la pena que t’hi posis pedres al fetge.
A mí la vida, mal que os pese a tí y tu grupo de terroristas psudointelectuales , que campábais y seguís campando por los colegios , institutos y universidades de Baleares , me ha ido bastante bien . Y eso de que no decía nada en clase sabes que no es cierto ; bien claro encontrabas escrito en la pizarra cuando entrabas a derramar tu bilis ideológica a los niños a los que debías formar lo que pensaba de tí y los tuyos. Parásito.
Bernat, yo sinceramente no creo que el pecado original esté en la lengua. La gente usa el lenguaje para comunicarse, su fín puro y lógico. Pero claro… la política siempre «enmerdant ses coses».
Para mí, el pecado original de España, para no situarnos muy lejos en la história, empieza con Carlos II al no dejar descendencia. Después, por las interferencias externas (y otros intereses) de Ingleses y Franceses entre otros.
Solo que «Europa» hubiese dejado a España seguir su camino, estaríamos mejor que ahora. España es víctima de una guerra de Europa contra Europa. Y así llegamos a hoy en día; sujetos a la voluntad de intereses externos al país que impiden a España ser lo que se merece. Sin traidores y mercenarios que piden el perdón real para apuñalarnos por la espalda a la primera de cambio. Pero claro, esa es la humilde opinión de un ciudadano corriente de la calle.
A vore si ho entenc: si Espanya permet parlar en catala, MAL!!! Si Espanya NO permet parlar en Catala. TAMBE MAL!!!… Necesitem un psiquiatra potser?
SI ens documentem a el nacional, no podem esperar molt mes.
La lengua está única y exclusivamente para comunicarnos y por tanto debemos intentar entenderno entre todos lo mejor posible.
Además las lenguas han ido evolucionando a lo largo de la historia, ya no hablamos latín ni griego clasico, ni muchas otras lenguas desaparecidas, por lo que si desaparece el catalán, el español o cualquier otra lengua no pasa nada, habrá sido por la evolución de dichas lenguas.
Al final se impondrá la lengua más utilizada y que nos permita entendernos con el mayor numero de personas.
Ale, Adeu.