La vicepresidència del Govern de les Illes Balears ha posat en marxa aquest dilluns, 10 de gener, una nova iniciativa impulsada a través de la Direcció General de Memòria Democràtica que duu per títol «L’ensenyament de la Memòria Democràtica: Història i recursos didàctics». Es tracta del primer curs de formació sobre memòria destinat als professors de secundària de les Illes, que es desenvoluparà fins al 12 de febrer en un total de deu sessions, reconegut amb 31 hores de formació del professorat.
«Incloure la memòria democràtica en el nostre sistema educatiu és molt important per formar els infants i joves en el respecte als drets humans i en la veritat del que va passar a Balears durant la Guerra Civil i la dictadura», ha afirmat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, per a qui «aquest objectiu és important per al Govern, és important per a la societat, i el seu assoliment dona inici avui amb les sessions formatives per aconseguir una formació adequada del professorat».
La proposta formativa, que s’ofereix en una modalitat mixta —virtual per a totes les Illes i presencial, segons aforament, en el Centre de Professorat de Palma—, és fruit de la feina desenvolupada per un grup de treball creat des de les comissions de Fosses i de Memòria Democràtica de les Illes Balears, coordinat per la doctora en història Elisabeth Ripoll Gil. Compta també amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Formació Professional, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa.
El curs compta amb la participació de 32 professors i professores de secundària de les Illes Balears que podran adquirir, de la mà de grans experts en la matèria, nous coneixements sobre quina és la situació actual de la memòria democràtica en el sistema educatiu i accedir a un catàleg de recursos i experiències didàctiques per a l’educació secundària. Alguns d’aquests experts són els historiadors pitiüsos Fanny Tur, Maurici Cuesta, Artur Parrón, Francisca Riera, Luis Ruiz o Almudena García-Rubio.
S’ofereixen materials per treballar personatges i fets històrics com el d’Emili Darder i la ciutat de Palma, els elements de canvi social i modernització a les Pitiüses al primer terç del segle XX, així com els protagonistes de la Segona República a les Illes Balears, fent especial esment al cas de Menorca.
També es tracta com treballar la memòria democràtica de la Guerra Civil a través del còmic, així com aportar eines per a l’estudi de la repressió franquista, l’exili balear i la resistència antifranquista i analitzar la geografia de la repressió: els camps de concentració i les presons a les Illes Balears, així com el pas de víctimes de les Illes Balears pels camps de concentració nazi.
La importància dels testimonis orals per a la recuperació de la memòria democràtica també té un espai propi, així com els aspectes relacionats amb els drets humans i les lleis de memòria a Espanya i les Illes Balears, l’obertura de fosses, el trauma transgeneracional, entre altres aspectes, per acabar fent un recorregut per aquells indrets que s’han convertit en espais d’aquesta memòria democràtica —el Mur de la Memòria de Palma, el Bosc de la Memòria de Bendinat, la Marina, Dalt Vila, el cementiri de Ses Figueretes, es Campament i la fossa comuna del Cementeri nou d’Eivissa—.
La presentació del curs s’ha dut a terme aquest capvespre al Centre de Professorat de Palma amb motiu de la sessió inaugural. Han intervingut el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; M. Antònia Oliver, en qualitat de membre de les comissions de Fosses i Memòria Democràtica del Govern; Elisabeth Ripoll, doctora en Història i coordinadora del curs, i Amanda Fernández, directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa del Govern.
