Després d’haver llegit les propostes que la futura Llei d’Educació de les Illes Balears fa en relació amb la llengua catalana a l’ensenyament, des de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) han expressat la seua preocupació al respecte a través d’un comunicat.
Assenyalen que aquesta nova llei es limita a mantenir el que ja disposa el Decret de Mínims de 1997, que estableix que -com a mínim- la meitat de l’ensenyament s’ha de fer en llengua catalana. De l’altra meitat, cada consell escolar decideix quina distribució de llengües es fa.
Però des de l’IEE avisen que amb la nova llei no queda clar que, amb desenvolupaments posteriors, no es pogués decidir posar un topall màxim d’ensenyament en català, cosa que ara no existeix i que, «per tant, podria suposar un retrocés en relació amb la situació actual», apunta el comunicat.
De fet, l’entitat cultural defensa que la Pitiüsa major viu actualment una situació d’emergència lingüística i que precisament per això és clau garantir el coneixement del català: «En una situació d’emergència lingüística com la que vivim a les Illes i, molt especialment, a l’illa d’Eivissa, resulta del tot impossible que qualsevol estudiant, en acabar l’Educació Secundària Obligatòria, tengui el nivell adequat de llengua catalana».
En aquest sentit, l’IEE recorda que les aules són un dels pocs llocs on la llengua pròpia de les Illes està, en teoria, més protegida, i que ara no pot deixar d’estar-ho també en aquest àmbit: «L’Educació supleix els dèficits de la societat, i això només ho pot fer si la presència del català hi és clarament afavorida. Amb un 50% d’ensenyament en català no es poden assolir les competències necessàries en llengua catalana, ni pot haver-hi igualtat de fluïdesa i de competència en les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma».
Immersió lingüística, la millor opció per a l’IEE
A més a més, l’IEE recorda la seua aposta clara per un model d’immersió lingüística a l’educació balear: «Sempre hem considerat que s’ha de plantejar la immersió lingüística, que ha demostrat, en molts indrets del món on s’ha aplicat, ser el projecte educatiu més eficaç per fer ciutadans competents en les dues llengües».
Ara mateix aquest no és el model que regeix a l’arxipèlag, precisament pel Decret de Mínims al que fa referència l’IEE al seu comunicat.
Vehicularitat tant del català com del castellà
A l’article 133 de la futura llei educativa es posa la vehicularitat de català i de castellà al mateix nivell, cosa que l’Institut considera del tot innecessària tenint en compte que, fins ara, el fet que el 50% es vehiculàs en català era un mínim i no l’objectiu final al qual calia arribar.
«Entenem que el fet de posar les dues llengües com a vehiculars entra en contradicció amb el fet que el mateix projecte de llei estableixi que la llengua catalana ha de «vertebrar» el nostre sistema educatiu», continua el comunicat.
De fet, enlloc no es defineix què significa «vertebrar» el sistema educatiu: «¿Vol dir que el català serà la llengua primordial/normal/habitual/general en totes les activitats d’aquest sistema? O quin significat precís se li vol donar? Entenem que es tracta d’un terme excessivament ambigu, especialment a l’hora de fornir directrius a les directives dels centres educatius perquè facin els respectius Projectes Lingüístics de Centre. Com es pot «vertebrar» el sistema educatiu en català estant al mateix nivell que l’altra llengua oficial en tant que llengua vehicular de l’Educació a les Illes Balears?».
D’altra banda, l’entitat recorda que, si bé el mínim d’educació en català a cada centre ha de ser d’un 50%, «en realitat hi ha moltes escoles i instituts on aquest percentatge no es compleix i, no obstant això, no se solen prendre mesures per solucionar-ho»: «La Llei, des del nostre punt de vista, no preveu tampoc mecanismes clars en relació amb el seu compliment. No hi veim esmentat com es farà perquè els propòsits que hi apareixen es duguin realment a terme, ni com se’n monitorarà l’aplicació, ni quines conseqüències tendrà l’incompliment», alerta el text del comunicat, en el qual es conclou que es pot preveure, «això sí, la pitjor conseqüència, i és el debilitament del català».
En aquest context, l’IEE també troba a faltar que la nova llei tingui en compte els territoris on la presència del català és més feble i on, per tant, es necessita que el sistema educatiu faci un esforç addicional: «Entenem que s’haurien d’establir àrees d’urgent intervenció lingüística (l’illa d’Eivissa al complet, però també altres indrets a la resta de les illes). En aquestes àrees, el 50% d’ensenyament en català no constitueix en absolut garantia que els alumnes acabin dominant en igualtat de condicions les dues llengües oficials».
Tenint en compte el volum de població nouvinguda que hi ha a les Balears (amb especial incidència a les Pitiüses), al comunicat s’afegeix que s’hauria de dur a terme una zonificació que permetés reforçar els plans d’acollida lingüística a les àrees territorials amb més població arribada recentment.
En el cas d’Eivissa (i amb poca diferència a Formentera), l’escola és, segons l’ens cultural, l’únic àmbit on es garanteix —almanco sobre el paper— que la llengua catalana és «emprada, és útil, és estimada, és necessària i és compartida per una comunitat»: «Si l’afeblim a l’escola, l’afeblim per tot arreu. Dissortadament, la llengua del territori és la que necessita lleis que la refermin, la protegeixin i l’ajudin a créixer».
Amb aquesta exposició de motius, l’Institut d’Estudis Eivissencs, demana als responsables del redactat i de l’aprovació, que en la llei quedi clar que:
En primer lloc, s’ha de mantenir, com a mínim, el 50% de l’ensenyament en català, i que s’augmenti tant com sigui possible, sense cap limitació, especialment en aquells indrets on menys presència social hi ha del català.
D’altra banda, que hi haurà un pressupost clar, adient i planificat a curt termini per establir programes eficaços d’acolliment lingüístic i disminució de ràtios per poder atendre millor l’alumnat.
I finalment, que la llengua vehicular dels centres ha de ser el català.
«Estimar la nostra llengua no ha de ser qüestió de colors polítics», subratlla el comunicat.
