L’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia ha presentat les conclusions preliminars de la segona campanya d’excavació de les restes del molí fariner d’aigua des Torrent de ses Fonts conegut com es Molinot. Aquests treballs, després d’analitzar noves evidències obtingudes a finals de l’any passat, permeten concloure de manera inicial que aquesta infraestructura hidrològica no és d’època andalusí, com es pensava, sinò que podria pertànyer a un període posterior, probablement ja a l’etapa cristiana. També s’ha establert, pel que fa al seu període de funcionament, que aquest molí fariner va estar en us fins al segle XIX, mentre que el l’anivellament de tot el terreny pel seu condicionament com a terrassa per al conreu es va produir quan el molí ja estava abandonat, a les primeries del segle XX.
La investigació d’aquesta estructura és fruit d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, i està liderada pels historiadors Helena Kirchner i Antoni Ferrer Abárzuza i l’arqueòloga Glenda Graziani. Aquesta segona campanya d’excavació ha costat prop de 18.000 euros i ha rebut una subvenció de la conselleria insular de Cultura, Educació i Patrimoni per la meitat d’aquest import. La resta ha estat sufragat per l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, que ja va assumir el cost de la primera campanya d’excavacions en la seva totalitat.
La clau per arribar a aquesta conclusió preliminar és el fet que als estrats corresponents a l’època en que va estar en ús aquesta infraestructura no hi ha fragments de peces ceràmiques d’època andalusina. «Això, junt amb el fet que les dimensions del molí són de major envergadura del que estimaven inicialment ens inclina a descartar provisionalment una cronologia andalusina», ha explicat Graziani.
«L’excavació d’aquest jaciment es va promoure arrel de l’interès que ens varen fer arribar els residents d’aquesta zona i els propietaris del terreny i ha comptat també amb l’ajut inestimable de diversos vesins molt implicats en la conservació del nostre patrimoni. Gràcies a l’empenta de tots ells estam trobant molta informació que ens farà redefinir el que sabem de l’aprofitament dels recursos hídrics en anteriors èpoques», ha explicat la regidora de Patrimoni, Ángeles Marí.
La consellera insular d’Educació, Cultura i Patrimoni, Sara Ramon, per la seva banda, ha explicat que «és una prioritat del Consell d’Eivissa recuperar el nostre Patrimoni, que necessitava una intervenció urgent de la màxima institució insular. És per això que en el que portam de legislatura ja s’han pressupostat un total de 300.000 euros i s’han ajudat a 11 beneficiaris que venen realitzant obres de reconstrucció, manteniment i consolidació del Patrimoni». Ramon ha explicat què en el cas concret del Molinot, «el Consell d’Eivissa ha aportat prop de 10.000 euros que han permès a l’Ajuntament de Sant Josep recuperar aquest indret tan especial».
Les successives excavacions han confirmat la important transformació de l’entorn del molí per tal de guanyar terra de conreu en terrassa susceptible de ser irrigada. Aquesta transformació va implicar un enorme esforç pel rebaix del terreny rocòs. El molí va quedar desmantellat fins a la planta de l’obrador, encara que la investigació ha establert que la longitud total del cup, l’estructura formada per sis peces cilíndriques de marès buidades a l’interior. Per sota se situen quatre peces quadrangulars també de marès i presumiblement foradades, amb una longitud total documentada del cup de 5,73 metres, voltats d’una estructura massissa de 2,77 metres de llarg i 1,66 d’ample feta en maçoneria de blocs de pedra calcària amb morter.
A la part inferior s’ha trobat el que resta de l’arc de mig punt amb una llum d’1,79 metres amb una altura documentada d’1,34 metres i 0,80 metres de fondària que es tracta de l’arc on s’encaixaven les moles del molí i estava situat al nivell de l’obrador.
Les conclusions preliminars sobre l’etapa en que va funcionar aquest molí fariner, que es podran afinar a través de l ‘estudi dels materials ceràmics recollits, obliguen a replantejar tota la qüestió dels molins fluvials i la seva cronologia. La documentació del segle XIII parla de quatre molins situats a la riera del Jondal.
A dia d’avui només s’han trobat evidències d’aquest des Molinot i d’un altre situat al quartó de Portmany. Pel que estableixen els investigadors, els aprofitaments de la força de l’aigua d’època medieval serien d’una menor dimensió amb unes moles d’entre 40 i 60 centímetres de diàmetre. L’aigua que movia els rodets per accionar les moles es faria circular a través d’una rampa i no per un cup, segons consideren els investigadors, i en ser instal·lacions de construcció relativament feble haurien desaparegut al moment de ser abandonats.
