La primera vegada que vaig mostrar la col·lecció de trenta vistes de l’illa d’Eivissa en aquest curiós format d’imatges duplicades revelades una devora l’altra va ser, de manera testimonial, en una vitrina de l’exposició «Eivissa a través dels llibres de viatge, les guies i altres impresos. Col·lecció Joan-Albert Ribas» (Eivissa, 2018).
Es tracta de fotografies estereoscòpiques que, en una definició senzilla, fotografien una mateixa vista amb una càmera amb dos objectius i que amb l’ajuda imprescindible d’un visor esterescòpic com el que veureu fotografiat a continuació, són revelades amb angles de visió diferents i donen sensació de tridimensionalitat a la vista captada.
La fotografia estereoscòpica és antiga. Va estar de moda a Europa a la segona meitat del XIX (l’autor més reconegut va ser el fotògraf francès Jean Laurent) i les primeres dècades del segle XX. Aquí, encara que n’hi ha de documentades de molt anteriors, es varen posar molt de moda les quatre primeres dècades del segle XX gràcies a l’impuls que li va donar el fotògraf barceloní Josep Codina Torras, que les va popularitzar posant-les a l’abast del gran públic, ja que oferia diferents qualitats i preus de visors, depenent de la sofisticació, i també subscripcions per a col·leccionistes.
Aquest estil de fotografia estereoscòpica era una manera de fer turisme pràctic, lema que donà a les seues col·leccions Alberto Martín, un dels editors pioners d’aquesta tècnica que, al començament del segle XX, va editar les seues col·leccions amb aquest conservador lema: «El turismo práctico».
Codina va engrescar-se en aquest projecte atès l’èxit que havia aconseguit amb les primeres sèries que havia editat de les exposicions de Barcelona i de Sevilla (1929) i va arribar a la dècada dels quaranta de la col·lecció «Vistas estereoscópicas de España» amb un total de 175 sèries i de 2.625 imatges, com documenta el ben estructurat i aclaridor llibre de Juan Antonio Fernández Rivero Tres dimensiones en la historia de la fotografía: La imagen estereoscópica (Málaga: Editorial Miramar, 2004).
Aquestes fotografies tenien un format de 6 cm x 13 cm, el que podríem anomenar el format «universal» d’aquells anys i que feia possible també usar visors d’altres marques i viceversa. En molts de casos el mateix creador de l’empresa Rellev era qui feia les fotografies arreu.
L’illa d’Eivissa no va quedar aliena a aquesta iniciativa i aparegueren dues sèries de 15 fotografies cada una a la Col·lecció de Codina, Rellev. Són trenta vistes eivissenques que aparegueren en dues edicions: La primera versió es presentava en sobrets de color beix i al preu de 3,50 pessetes i la segona coneguda, en sobrets grocs amb una orla en verd i lletres marrons al preu de 5 pessetes.
I quines són les vistes eivissenques que Rellev va considerar significatives per donar a conèixer Eivissa? N’hi ha de tota l’illa. De les trenta n’hi ha desset de Vila i rodalia (amb les Murades i el puig des Molins molt presents), però també diverses vistes de l’interior de la ciutat.
De la resta de l’illa, destaca l’interès que els va despertar Xarraca, amb tres vistes. Hi ha també fotografies generals de Sant Joan de Labritja, de Sant Josep de sa Talaia i dues de Sant Antoni de Portmany, una de les quals és del port i l’altra feta des d’un angle poc usual respecte de les postals de l’època.
La de Santa Eulària des Riu també té un angle d’enfocament diferent:
Usant l’argot descriptiu de les postals, no es tracta de «vistes animades», només en dues de les trenta hi apareixen dones enmig d’un carrer. La qualitat del revelat fotogràfic ens transmet les imatges amb un realisme difícilment assolible a través de les postals i fotografies que, qui més qui menys, tots col·leccionam d’una Eivissa que no tornarà.
Joan-Albert Ribas
