Josep Marí, escriptor del mes d’agost a la Biblioteca de Can Ventosa

@Noudiari / Josep Marí és l’escriptor del mes d’agost a les biblioteques municipals de Can Ventosa i Can Botino. Amb l’escriptor, pintor i professor eivissenc, que enguany compleix 65 anys, es continua amb la sèrie de poetes vinculats literàriament i personalment amb Marià Villangómez.

Josep Marí, sent alumne de Villangómez, fou qui li demanà, en nom seu i d’altres companys, que els donés classes de llengua i literatura catalanes. Així ho recull Villangómez en les seves memòries, Els llocs viscuts, i així es mostra a l’exposició que es pot visitar durant tot el mes d’agost a es Polvorí (Marià Villangómez: Terra natal).  Josep Marí fou deixeble i amic del poeta centenari i a més a més ha participat en moltes de les activitats literàries organitzades per les biblioteques municipals de Vila.

Com és habitual a l’activitat de l’Escriptor del mes, s’ha organitzat una petita exposició bibliogràfica de la seva obra, s’ha editat un punt de llibre i un fulletó amb la seva biografia i bibliografia, a més d’imatges de Josep Marí, en algunes d’elles acompanyat per Villangómez.

Josep Marí estudià dibuix i modelat a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa i belles arts a l’Escola Superior Sant Jordi de Barcelona. Va començar a impartir classes a l’Institut Santa Maria d’Eivissa l’any 1968. El 1978 aprovà oposicions d’agregat de dibuix i fou destinat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), fins que l’any següent retornà a Eivissa, a l’Institut sa Blanca Dona, on va romandre fins a l’any 1993.

Pintor i escriptor
L’any 1964 va realitzar la seva primera mostra individual a la sala d’exposicions de «la Caixa» d’Eivissa, on va exposar amb regularitat fins a 1982. Els anys 1969 i 1970 també va presentar la seva obra a la sala d’exposicions de la societat cultural i recreativa Ebusus i els seus olis, aquarel·les i ceres a la Galeria Xarc d’Eivissa, els anys 1971 i 1972. A partir de 1981 ha exposat regularment les seues pintures a la Sala de Cultura de «Sa Nostra» d’Eivissa; d’entre aquestes exposicions cal apuntar la de 1989, que, amb una clara intenció de desvirtuar la típica visió pictòrica de la ciutat d’Eivissa des del port, es formulava amb plantejaments formals diversos. El catàleg incloïa una presentació d’Antoni Colinas. O les titulades «El color per la paraula» (1997), que aplegava la sèrie de pintures de tècnica mixta (cera, tinta xinesa i llapis) sobre paper d’aquarel·la, amb poemes, prèviament manuscrits, de La veu dispersa (1982), i «Els murs» (2004) una visió interior de l’espai urbà. També ha exposat a la Sala de Cultura de «Sa Nostra», a Formentera, a la Galeria Berri i a la sala municipal de Santa Eulària.

De manera esporàdica, ha participat a mostres col·lectives fora d’Eivissa, entre les quals destaca l’exposició «La pintura com la poesia. Proposta per a un encontre» a l’Espai Ramon Llull de Palma (1997). A més de la seva tasca com a pintor, és molt remarcable sa seva dedicació a les lletres i altres activitats de caràcter cultural. De ben jove, començà a escriure en català i ja el 1965 va promoure, juntament amb Marià Villangómez, cursos de llengua catalana per a joves universitaris i batxillers. A final dels anys seixanta va preparar l’adaptació teatral de la rondalla de Joan Castelló Guasch ‘Es fameliar’ i el muntatge ‘Experiment poètic eivissenc’, ambdós per a l’activitat teatral del grup escènic dirigit per Pedro Cañestro, embrió del Grup Experimental de Teatre de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.