Expulsats d’Eivissa, por Joan Escandell

La nostra illa, a la que hem nascut i a la que hi han viscut les nostres famílies durant generacions, comença a presentar vertaderes dificultats per a poder construir una vida al lloc on hi ha estat la nostra família.

Particularment aquelles generacions que actualment tenen més de trenta anys, i han d’enfrontar-se en molts de casos a la decisió de comprar una habitatge, troben un mur econòmic, que pot justificar que en molts de casos, es doni un trencament de les arrels familiars, per a migrar a llocs amb possibilitats més factibles d’engegar un projecte vital i familiar.

Això és totalment vàlid per aquelles persones no nascudes a l’illa, però que s’hi han integrat i hi resideixen i, per tant, són tan eivissencs com les famílies que porten desenes o centenars d’anys a l’illa.

Si persones de classe treballadora, mitjana, amb formació universitària, i en molts casos, amb feines públiques o tècnics, petits empresaris, autònoms… no tenen possibilitats econòmiques de llaurar-se un humil projecte de vida familiar a l’illa, pens que alguna cosa no està funcionant gens bé.

Si aquest grup de persones que haurien de ser la sang del teixit econòmic, productiu i social de la nostra illa no hi tenen espai, Qui hi queda?

Eivissa és lloc d’acollida des de les darreres dècades del segle XX, però sembla que ara ni tan sols les arrels familiars de centenars d’anys, els lligams familiars, o el pes de la tradició i l’amor per l’illa són suficient per a resistir el tsunami de la mercantilització com a valor únic i exclusiu de cada mil·límetre i de cada mil·ligram de qualsevol cosa que relacionada amb l’illa: Ara Eivissa expulsa a molts dels que l’han poblada, viscuda i estimada durant molts d’anys. Serem eivissencs en l’exili.

Quin és el model social (ètic, comunitari, polític, social, econòmic) que tenim actualment vigent a l’illa i cap a on ens encaminem? Els nostres descendents, Quina Eivissa trobaran d’aquí a cinquanta anys?

Mirant al voltant aquest mes de juliol puc fer una temptativa de respondre:

-Un bon grapat de morts dramàtiques, fins i tot grotesques, però a parer meu, totalment evitables, relacionades amb accidents de tràfic, excessos de top tipus, violències vàries… Quan no són decessos, són accidents que provoquen lesions molt greus que condicionen la vida i el projecte d’una persona.

–Mercantilització abusiva de tot el que tingui a veure amb l’illa per part de petits i grans actors locals i globals, així com la presència de molts d’intermediaris en els diferents serveis, de dubtosa ètica i sense els controls fiscals, sanitaris i o administratius pertinents.

–Menyspreu per la sostenibilitat i pel pensament en el futur de què pot ser l’illa respecte de la convivència cívica dels seus habitants, la justícia social o la sostenibilitat ecològica: tothom ve a fer negoci immediat a Eivissa i a fugir amb el que hagi pogut treure: quant més, millor, sense importar cap altre condicionant.

Existeix algun poder polític que pugui fer front a aquesta plaga econòmica global que vol engolir-se l’illa i moltes de les persones que l’han habitada durant desenes i centenars d’anys?

Quina serà l’illa que trobaran els eivissencs que neixin en els pròxims cincuanta anys?

Des d’aquí convid amb aquesta oberta a qualsevol dels que es pugui sentir al·ludits a contactar amb mi, si és que es tracta de començar a plantejar alguna solució, estic convençut que no som centenars, sinó milers els que estaríem dispostos a posar el nostre esforç a la recerca de solucions.

Joan Escandell Salvador

Psicoleg col·legiat (B-01894) i orientador educatiu