‘Pvssydònia’ és un grup de punk arrelat a Eivissa i feminista, amb un missatge clarament ecologista i format per quatre dones que s’han ajuntat per a canalitzar musicalment el seu malestar contra moltes de les coses que passen a l’illa. Elles són Balma Albalat (veu), Marta Yanini (guitarra), Inés Roig (baix) i Marta Mallach (bateria). En una entrevista a Roig i Mallach per a Noudiari, comenten que el fet que siguin totes dones ja és, d’alguna manera, una declaració d’intencions. Van néixer el 2020 i enguany han començat a fer concerts a diferents punts de l’illa.
A les seues cançons critiquen la massificació provocada pel turisme, el treball o la doctrina del pensament positiu, que, segons expliquen elles mateixes, «ens fa responsables de les insatisfaccions que el capitalisme genera».
Tal com explica Marta Mallach en la conversa amb aquest mitjà, per a elles la música és una manera més de fer activisme: «Intentem que sigui el nostre canal d’expressió, ja que al carrer no se’ns escolta massa, i així les nostres idees i inquietuds tal vegada sí que li arriben a la gent». «Tenim una cançó sobre les kellys que conta la vaga que van fer a Eivissa, i hi ha molta gent que se’ns apropa i ens pregunta pel tema, perquè en el seu moment no van adonar-se de què hi havia una vaga», afegeix.
Així, les Pvssydònia estan aconseguint el seu objectiu de fer agitació política, però d’una manera molt divertida, a algunes de les seues lletres se’n riuen dels ‘guiris’ que visiten Eivissa: «No podem evitar-ho, el costumisme dels turistes forma part del nostre paisatge, i crec que fer música és una forma molt sana d’expressar-se, nosaltres en feim per gaudir», destaca Roig.
Mallach, en relació amb les lletres, diu que de vegades intenten fer una mica de paròdia, però que depèn de quina de les quatre escrigui la cançó, aquesta tindrà un to més combatiu o més còmic.
A ‘Sonrisas de cristal’ canten: «Sé feliz, consume, curra, nos obligan a aguantar. Un laberinto sin salida. No hay espacio para nada más«, mentre que a ‘Ibiza Hools’ es burlen del turisme d’excessos a Sant Antoni: «Veo a una cebra potar en un portal. En la 𝘣𝘰𝘢𝘵 𝘱𝘢𝘳𝘵𝘺 me he caído al mar. Voy súper pedo, ¡el West me va a matar!«.
«Som l»antigrup'»
Inés Roig assegura que, «en certa manera, Pvssydònia és l»antigrup'», ja que és molt diferent de la resta: «Som tot dones, reivindicatives, tenim ganes de cridar contra les injustícies i al principi no sabíem ni tocar». En aquest sentit, Mallach diu que encara que el fet que siguin quatre dones va originar-se «de manera casual» perquè ja es coneixien d’abans, en certa manera sí que hi ha una aposta directa per la forma de fer i treballar entre dones: «L’impuls natural ha estat treballar entre nosaltres quatre, posant les cures al centre i sent un exemple d’autonomia».
La bateria del grup es mostra satisfeta pel recorregut de Pvssydònia: «En total hem tocat quatre vegades en públic, tres d’elles perquè ens varen contactar des dels ajuntaments d’Eivissa i Santa Eulària. A poc a poc ha anat corrent la veu i ja ens pregunten molt per a saber quan serà el pròxim concert. És una novetat que hi hagi un grup nou de punk a Eivissa, i la veritat és que estem contentes amb l’acollida». Aquest estiu han actuat al Parc Reina Sofia, a Vila, en el marc de les Festes de la Terra 2022.
Nous projectes
Aquest grup té, de moment, cinc cançons, dues de les quals s’han gravat fa poc i es publicaran aviat. També estan a punt d’enllestir altres cançons i esperen anar fent-les públiques en els pròxims dos mesos per, així, tenir més repertori de cara a les actuacions en directe.
«Les quatre som dones ‘orquestra’, perquè estam ficades en mil coses i, de fet, ens vam conèixer precisament per estar intentant moure els moviments socials a Eivissa. De tota manera, sempre que podem ens ajuntam i anam fent», comenta Roig durant l’entrevista.
Ella, que és la baixista, també forma part del grup de punk ‘Seisdientes’, que també és d’Eivissa. I aquests dos grups han gravat un petit disc aquest estiu, amb dues cançons de Pvssydònia i dues de ‘Seisdientes‘. Prompte es podrà escoltar aquesta fusió de dos grups que es donen suport mútuament des de l’estiu del 2020, que és quan es van conèixer i quan va néixer Pvssydònia (encara que la idea va sorgir abans del confinament, durant el 8M).
La llengua catalana com a part de la reivindicació
Les Pvssydònia canten tant en castellà com en català, però han decidit que d’ara endavant només escriuran lletres en català. Assenyalen que és una manera de reivindicar-la i de fer entendre que es pot emprar en qualsevol àmbit de la vida, també en la música. «Ens sembla que el català en el punk i en veu femenina queda molt bé. A més, un dels nostres grans temes és la defensa del territori, i això també implica defensar la nostra llengua», apunten.
D’Eivissa a Tarragona
El grup va participar en el darrer Concurs Cançó de Sant Joan, organitzat per l’Institut d’Estudis Eivissencs, amb ‘Sa matança de ses Feixes’, tema amb què varen fer un videoclip amb l’ajuda d’amics seus. El resultat del vídeo és una mostra prou explícita d’una matança molt peculiar a ses Feixes, i es projectarà aquest 9 de setembre al Fangofest Amposta, un festival de cine fantàstic, de terror i de gore que se celebra a Tarragona.
Un bon grup d’amics i amigues de les Pvssydònia va implicar-se en el rodatge d’aquest vídeo musical. Concretament, Adrià Cardona va encarregar-se de proporcionar el material necessari i de caracteritzar als personatges que hi surten amb sang i maquillatge.
