Durant la pandèmia provocada per la COVID-19, un nombre important de persones majors ens varen deixar, en un espai molt reduït de temps. Veient aquesta circumstància, Esperança Marí i Mayans va considerar que era del tot imprescindible recollir els testimonis de persones que podien emportar-se’n unes informacions i uns coneixements que perillaven de desaparèixer amb elles. Va posar fil a l’agulla i va decidir entrevistar dones de Sant Jordi de ses Salines i Sant Francesc de s’Estany, d’edat avançada (la majoria de les dones entrevistades al llibre tenen més de noranta anys, i unes poques que encara no hi arriben bé que s’hi acosten).
Es va decidir per les dones perquè són les grans oblidades de la Història. Les dones romanen invisibles tot sovent a l’hora d’analitzar etapes històriques, i la seua veu és silenciada sistemàticament, però tenen experiències per contar i la seua vida ens mostra una densitat i una riquesa que bé mereixen de ser tengudes en compte.
D’aquesta manera, Esperança Marí va recollir en un volum l’experiència d’aquestes dones, les vides de les quals han estat marcades, de manera molt general, per les dificultats a l’etapa de la infantesa. La majoria de les dones entrevistades varen tenir una infància difícil: tengueren grans dificultats per estudiar, algunes varen aprendre a llegir i a escriure de manera pràcticament autodidàctica, treballaren des de ben petites (a ca seua o fora de casa, segons les circumstàncies), es casaren i varen tenir fills en una època en què resultava difícil de pujar-los, i varen anar tirant endavant a base de treball i esforç permanent.
A les entrevistes hi afloren els dificultats que sobrevingueren per l’esclat de la guerra civil – que les va deixar a totes marcades, independentment del grau d’implicació que hi tenguessin les seues famílies- i la difícil postguerra, quan la lluita per la supervivència va esdevenir més complicada. En alguns casos, mostren les dificultats de viure com a majorals, a finques propietat de senyors que vivien generalment a Vila, o la lluita permanent per guanyar-se la vida al camp (que mai no ha estat un camí de roses).
A Dones de la Sal tenim, vint-i-sis històries de vida de dones que han viscut a redòs de les salines. Si bé elles no hi varen treballar, n’hi ha poques que no hagin tengut algun pare, oncle, home, cosí, germà, que no hagi treballat a la que fins al turisme fou la principal indústria de les illes d’Eivissa i Formentera.
