Springsteen és tan crack que ha aconseguit no només fer un parell d’actuacions memorables a Barcelona (continua l’idil·li de Barcelona i de Catalunya amb el Boss), sinó també de posar el país, la llengua i la cultura al mapa global. Perquè el Boss, “born in the USA”, arrossega personatges destacats per allà on va. Aquesta vegada, no s’han volgut perdre els seus concerts a Barcelona l’expresident dels Estats Units Barack H. Obama, acompanyat de la seua esposa Michelle, ni Steven Spilberg, amb la seua dona, l’actriu Kate Capshaw.
Springsteen sempre és correcte, a Barcelona: planta a l’Estadi Olímpic Lluís Companys la bandera catalana al costat de la dels Estats Units d’Amèrica, saluda en català, el refereix a la ciutat on canta i al país del qual és capital, i ho fa tot amb una naturalitat que (ens) resulta especialment envejable. I no només això: amb les seues actuacions i el públic extern que hi porta, permet que hi hagi un contacte -entenc que importantíssim- entre l’abat de Montserrat i el prior del monestir amb els il·lustres visitants. Així, els Obama i els Spilberg se n’emporten opinions solvents sobre què és Catalunya, la cultura catalana i la llengua del país, sobre la situació sociopolítica, sobre les característiques de la societat del lloc que han visitat.
Dit en plata: segurament el Boss ha fet més per posar Catalunya al mapa del món que no molts esforços (amb suor i llàgrimes) esmerçats des de les magres institucions catalanes, amb resultat molt desigual, sovent dubtós, de cara a donar a conèixer aquesta nació sense estat que malda per surar, ara mateix amb una notable ventada en contra. Que gent com Barack Obama tengui accés directe a veus autocentrades no pot ser mai considerat una qüestió banal. És important. Importantíssim, que això passi.
Muy bien por The Boss, ha puesto la bandera oficial autonómica (la señera, mismo nombre y misma bandera que la de Aragón) y no la estrellada, ninguna de las dos que los movimientos separatistas alardean. Y por supuesto se ha dirigido en catalán, lengua oficial gracias a la Constitución Española (un buen análisis sería comparar la protección de las leyes españolas vs francesas vs italianas sobre protección del catalán en las regiones donde se habla). Muy bien por Bruce al respetar los símbolos de unión de toda Cataluña integrada dentro de un país culturalmente rico y respetuoso como es España. Por cierto el expresidente Obama no aceptó reunirse con ningún político separatista pese a las continuas llamadas telefónicas.
Bon dia, DeNivell. Les banderes del Boss, impecables. La seua, la dels Estats Units d’Amèrica, no em fa cap nosa, sinó ben al contrari: hi compartim una majoria de valors. L’altra, senzillament, la nostra. L’estel de l’estelada és només reivindicatiu. La República Catalana tendrà com a bandera oficial la que va posar n’Springsteen al concert.
A l’hora de comparar lleis sobre protecció del català, no sé per què hem d’agafar-nos als models de França o d’Itàlia (nefastos) i no als de Bèlgica, Suïssa o el Canadà (serien molt apropiats tots tres per al Regne d’Espanya).
I, quant a la gent amb qui va parlar i amb qui no l’expresident Obama, entenc que no parlàs amb polítics en actiu (de cap signe), perquè era un viatge estrictament privat, com ell mateix va manifestar. En canvi trob molt bé que, a l’hora de voler-se informar sobre com va el país, fes la xerradeta amb l’abat de Montserrat, Manel Gasch, i amb el prior, Bernat Juliol. Són persones sensates, equànims i amb coneixement, i segur que el varen informar beníssim.
Bruce Sprinteen es una persona educada, lo que no son los gobernantes separatistas y fascistas del govern de Cataluña, que son unos maleducados y estan repletos de odio, a ellos si les iria bien una xerradita con el abad de Montserrat y a usted Sr. Bernat también.
No sé les relacions que tenen amb Montserrat els membres de l’actual Govern de Catalunya (que no són feixistes ni plens d’odi), però sí que et puc fer cinc cèntims de les meues: vaig ser recentment a Montserrat a un congrés que va inaugurar l’abat Manel Gasch (a qui vaig conèixer aquell dia) sobre valors i futur de la societat; tenc una amistat de més de vint anys amb l’exabat Josep Maria Soler; tenc l’honor d’haver-me comptat entre els amics de Josep Massot i Muntaner, insigne historiador i monjo de Montserrat; conec un altre exabat: Sebastià Bardolet; i, last but not least, em compt entre els escriptors de la casa a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I, tens tota la raó, Pepe, normalment les xerradetes -que dius tu- amb la gent de Montserrat em van prou bé.