S’acaben de publicar tota una pila de dades sobre les proves d’accés a la universitat d’enguany, conegudes encara com a “selectivitat”. Una de les dades que s’ofereix és en quina llengua han estat realitzades les proves d’aquelles assignatures que tant poden esser respostes en català com en castellà. I les dades crec que ens forneixen una informació prou interessant de com es troba la situació sociolingüística (per illes).
Com que els alumnes que s’examinen poden escollir la llengua en proves com ara la d’Història, la de Geologia o la de Biologia, posem per cas, tenim dades sobre l’ús de llengües en aquesta ocasió. Les dades ens donen una panoràmica desigual segons illes. Així, a Menorca, al voltant del 90% dels alumnes que s’han examinat per entrar a la universitat han respost els seus exàmens amb llengua no marcada en català. Molt majoritàriament, doncs, han optat per la llengua de l’illa. A Mallorca, en canvi, la cosa està al voltant d’un 70%, però s’observa molta diferència entre Palma (poc més del 50%) i la resta (més del 90 %) pel que fa a exàmens resposts en llengua catalana. La distància entre Palma i la Part Forana, idò, és més que considerable.
A Eivissa s’han fet poc més del 50% de les proves en què es podia escollir la llengua, en català. Som més a prop de Palma que no de la Part Forana o de Menorca. El cas de Formentera és especial, perquè hi ha pocs alumnes: més del 90% han fet les proves en català. Deduesc que tots varen fer els exàmens en català excepte un dels examinants, que va escollir el castellà.
Tal i com ja vaig deixar escrit en un assaig a mitjan dels anys norantes del segle passat, a les Illes Balears hi ha, fonamentalment, dues zones d’urgent intervenció lingüística: Palma i l’illa d’Eivissa. A la resta, normalitzar el català, amb un govern com toca, seria cosa fàcil de dur a terme. A Palma i a Eivissa (a tota l’illa), en canvi, a hores d’ara ja s’han de prendre mesures més contundents.
Per Bernat Joan i Marí
O sea, en Formentera queda UN divergente recalcitrante, no creo que sea difícil identificarlo y aplicarle su merecido……
En Ibiza y Palma más difícil, habrá que ir pensando en la próxima vuelta de tuerca.
Y para dentro de veinte años, cuando a los examinandos ya les cueste no emplear el berèber, tamazigh o swahili, algo nos inventaremos ¿qué propone al respecto, Sr. Joan?
Benvolgut MTR: bereber i anazic són la mateixa llengua. De moment els meus alumnes de parla amaziga que han fet la selectivitat (pocs), pens que l’han feta tots en català.
Volia dir amazic
Buen día amigo Bernat.
Me gusta tenerte de nuevo entre nosotros. El mundo no sería igual sin ti, quizás más tranquilo y menos desquiciado, pero no sería igual.
Bienvenido de nuevo.
Ostres, molt bon article. Dibuixa molt bé el mapa d’on es perd la llengua i clar, d’on s’haurien de posar els esforços en que més gent l’aprengui. Gràcies!