Quan em conviden a fer una xerrada o una conferència sempre començ de la mateixa manera: preguntant als assistents què pensen que vol dir menjar saludable. I he de dir que, més o menys, en termes generals, tothom té clar què vol dir.
Les respostes solen ser semblants a aquestes: incloure sempre verdures i hortalisses, evitar el sucre, menjar de tot però poc, preferir peix i llegum abans que carn vermella, etc.
Cap d’aquestes afirmacions és descabellada. Sabem que els fitonutrients i la fibra que aporten els aliments d’origen vegetal tenen una funció protectora sobre el nostre organisme, que abusar del sucre i dels productes ultraprocessats que el contenen pot promoure la inflamació, que si hi ha un superàvit energètic ens engordim… De tot això en tenim estudis i l’evidència científica és bastant clara.
Ara bé, hi ha altres aspectes que moltes voltes s’obliden quan parlam de menjar saludable i que, tot i que no tenen a veure directament en la pròpia salut sí que tenen a veure amb la salut del nostre entorn, començant pel medi ambient i acabant pel patrimoni cultural i gastronòmic.
Avui en dia, trobar informació sobre alimentació saludable és facilíssim. Però això no vol dir que aquesta informació sigui de qualitat. Abunden els comptes a les xarxes socials dedicats a receptes, nutrició i salut que fan una divulgació excel·lent. D’altres, però, creen confusió, estan esbiaixats o, fins i tot, converteixen el menjar en una espècie de religió o dogma.
Indiscutiblement, tenir informació per prendre millors decisions quant a la nostra dieta és necessari i, per sort, la ciència de la nutrició ha avançat molt els darrers anys i s’ha convertit en un pilar fonamental per a la prevenció i tractament de malalties. De fet, la dietoteràpia és una ferramenta útil i necessària per ajudar les persones que tenen problemes de salut i que necessiten fer canvis en la seva alimentació, ja sigui per millorar directament el trastorn o malaltia que pateixen, per contrarestar els efectes de la medicació o, fins i tot, per ajudar a revertir-la.
Hem de poder trobar la manera que aquesta informació i divulgació estiga a l’abast de tothom, però tocant de peus a terra. Per això, quan parlam d’alimentació saludable, no podem només parlar en termes purament dietètics, sinó que hem d’obrir la mirada i entendre que al voltant de l’acte de menjar hi tenen a veure aspectes com: el poder adquisitiu, la disponibilitat de temps per comprar i cuinar, les necessitats i gustos individuals, l’origen de les persones i el seu context sociocultural, etc.
Que l’alimentació de la població ha de ser adequada en macronutrients (proteïnes, greixos i carbohidrats) i micronutrients (vitamines i minerals) és evident i és a on més èmfasi s’ha fet sempre: primer cobrim necessitats bàsiques, després ja ens centrarem en detalls.
Però amb això moltes vegades oblidam altres aspectes que també són rellevants no només per a la persona, sinó també per a l’entorn que habita. Per què hem de seguir recomanant salmó pel seu contingut en omega 3 quan el seu preu és tan elevat i tenim alternatives més econòmiques i que formen part de la nostra cultura gastronòmica com la sardina o el verat?
Per què ha de ser més saludable esmorzar una torrada amb alvocat, amb tot els problemes mediambientals que comporta el seu cultiu, que un bocí de pa pagès amb tomata i formatge de cabra fresc?
Per què la majoria de fulls de dieta només porten menjar a la planxa i bullit quan els guisats o estofats poden ser també opcions saludables i que formen part del nostre receptari tradicional?
Amb aquest creixent interès per l’alimentació saludable, la indústria alimentària també s’ha posat les piles i ens ofereix cada vegada més opcions, més varietat, més productes per satisfer les nostres necessitats i desitjos. I tot i que és cert que alguns d’ells han arribat per facilitar-nos la vida (pensem per exemple amb la gent amb al·lèrgies o intoleràncies), la majoria d’ells només responen a la necessitat del mercat de seguir engreixant la seva pròpia butxaca.
No, no necessitam baies de goji (les recordau?), llavors de xia o salmó noruec per dur una dieta saludable. En canvi, sí que necessitam polítiques de salut pública que treballin en la prevenció amb especial èmfasi sobre la nutrició, sous dignes per comprar aliments de qualitat, temps per poder cuinar, una comunitat amb qui compartir les nostres tradicions culinàries, ajudes directes al sector primari per fomentar l’economia local i una divulgació amb una miqueta de consciència de classe.
Marina Ribas Torres.
