De tot l’aldarull dels dies passats a Torre Pacheco, província de Múrcia, allò que més m’ha cridat l’atenció resulta una mica perifèric de tot el marasme mediàtic. No m’ha sorprès que una colla de descerebrats d’arreu confluïssin al poble murcià per apallissar immigrants, puix que aquesta pràctica resulta habitual en cercles neonazis arreu d’Europa. Els dèficits d’educació, el malestar social i l’ús criminal de les xarxes duen exactament a això.
A les imatges televisives hem vist tota casta de símbols feixistes, banderes espanyoles amb pollastres, uniformes de requetés, flames mussolinianes i tota la pesca. Però, pel que he llegit, l’única persona que ha estat detinguda per ús de símbols ha estat un jove que esgrimia una bandera del Marroc. Tota la parafernàlia que portaven els ultres, a llocs com Alemanya, Holanda o Dinamarca, els hauria menat de pet a la presó. Aquí les banderes amb pollastres encara tenen el seu predicament. Però la bandera del Marroc, que jo sàpiga, no és il·legal. Ni crec que ningú pugui ser molestat per exhibir-la.
Algú va dir que es tractava d’una provocació. I ara em vénen dues preguntes. La primera: a una provocació, s’hi pot respondre amb violència? La segona: si un dia els dels pollastres, requetés i flames veuen algú amb una quadribarrada, amb la bandera d’Eivissa, o amb la de Finlàndia, també el podran apallissar impúnement?
Bernat Joan i Marí
La típica falacia del hombre de paja, utilizada por un prepotente que cree que sus lectores son idiotas
Bernat, Holanda? vols dir Països Baixos? Holanda és una regió dins els Països Baixos….ses flags anticonstitucionals han de desapareixen..lo demés són versions de cadascun i hipòtesis
Me hace gracia que la bandera de Aragón sea, prácticamente, la misma que la de la comunidad autónoma de Cataluña, y que también celebren San Jorge… como la historia puede cambiar tanto según relatos de un historiador o de otro…
Ai, Mateuer, l’Aragó! És el territori més colonitzat de la nostra antiga corona. Han perdut la llengua i la cultura a mans dels castellans, que sistemàticament els tergiversen la Història, i avui són una trista regió de Castella. Això és el que passa quan perds la identitat.
I, malgrat tot, conec aragonesos que charran aragonès, que celebren San Chorche i que somien un Aragó lliure. Fins i tot n’hi conec un d’eivissenc.
Perdonau: sant, en aragonès, també s’escriu amb t final. Ammb aquest eivissenc, coautor del diccionari aragonès-català-castellà, cada any, el dia del patró de la Nació ens desitjam «Bon Sant Chorche!». Salut i ànim!