Greta Thunberg, por Bernat Joan

Abans de cercar més informació sobre aquesta al·lota sueca (que ara ja passa els vint anys, però que és coneguda des que en tenia quinze), hauria dit, intuïtivament, que es tractava d’un cas de manual de maltractament infantojuvenil. Quins pares permeten que una al·loteta de quinze anys es vegi abocada a la voràgine de l’escrutini públic, de manera descarnada i ferotge? 

Filla d’artistes (mare soprano i pare actor), na Thunberg passa d’una depressió a una vaga d’escola per protestar contra el canvi climàtic davant el parlament suec. Protestava, naturalment, perquè la generació dels seus pares i dels seus avis no està fent res, davant el desastre imminent (i, segons ella, irreversible a partir de 2030). La fam d’apocalipsi degué contribuir a encimbellar-la de seguida. I la imatge juvenil va temptar molts jóvens d’arreu d’Europa, que també s’hi posaren (fent vaga els divendres). 

Però llavors pens que molts professors sospiraríem per tenir alumnes activistes sense complexos. I que les bones causes, diuen, necessiten sacrificis. La nena Thunberg s’ha reunit amb congressistes dels Estats Units, ha fet la xerrada amb na Merkel, ha parlat amb diversos líders europeus, s’ha fet fotos amb el secretari general de l’ONU i no s’ha arronsat ni ha semblat que estigués fora de la seua salsa. Escric això pensant en uns líders catalans als quals els costa trobar-se amb ministres d’estats europeus de la segona velocitat, o, encara pitjor, en dirigents de les Balears que no entren al despatx de cap secretari d’estat espanyol sense haver ploricat abans: “Da usté su permiso?”. 

Potser sí que necessitam una eivissenca de quinze anys que sigui capaç de parlar amb en Trump i amb en Putin, de fer-se un cafè amb en Xi Jinping i de mobilitzar jóvens d’arreu d’Europa a favor de la causa. 

BERNAT JOAN I MARÍ