En Pablo Hasél és un conegut raper lleidatà que, si no em descompt, a hores d’ara porta més de quatre anys i mig a la presó, per diverses acusacions (que tenen bàsicament a veure amb la llibertat d’expressió), entre les quals s’hi troba la d’”insults a la Corona”. Quan l’any 2021 Hasél va ingressar a la presó, després d’haver participat en alguna protesta sonada, com ara l’ocupació de dependències públiques en protesta per l’exili dels polítics del Primer d’Octubre, una bona colla d’artistes i d’intel·lectuals varen demanar-ne l’excarceració. El moviment es va mantenir durant uns mesos, i Hasél va ser a les notícies, als diversos mitjans de comunicació.
Posteriorment, la cosa es va anar refredant, fins a arribar a un punt en què Hasél sembla que anava camí de l’oblid. Amb això devien comptar també els que varen condemnar-lo a presó. Era ben esperable que, en un primer moment, hi hagués una forta reacció pública. Però aquesta reacció és difícil de mantenir durant molt de temps.
Han hagut de ser tres professors britànics -Dominic Keown, catedràtic del Fitzwilliam College, de la Universitat de Cambridge, Henry Ettinghausen, de la Universitat de Southampton, i Toni Strubell (britànico-català)- que l’anassin a visitar i alçassin la seua protesta contra l’empresonament. Els han fet costat, en ple, l’Anglo-Catalan Socity, l’Association Française des Catalanistes i l’Associazione Italiana di Studi Catalani. Tots ells s’escandalitzen que hi pugui haver algú a la presó per allò que ha cantat (per molt que ho etiquetin d’enaltiment del terrorisme o d’insults a la corona). Se’n fan creus.
A més a més, el professor Keown ha remarcat, en una entrevista a Vilaweb, l’enteresa i la generositat de Pablo Hasél. Quan li demanen què poden fer per ell, ell respon que s’ha de derogar la llei mordassa i qualsevol llei repressiva que conculqui la llibertat d’expressió. Li demanen per millores individuals i ell pensa en la societat. Tot un exemple. Serà una vergonya per a tots nosaltres si arriba a fer cinc anys empresonat. Ja ho és que en faci més de quatre i mig. Immensa.
Bernat Joan i Marí
sa llibertat d’expressió no pot servir per faltar a nes respecte, hi ha unes normes i també hi ha excessos amb ses normes… és poder legislatiu, i ultimement executiu, té sa paraula per aclarir i//o rectificar les