Llegeixo amb una certa sorpresa com aquestes setmanes s’està transmetent la idea que AENA ha vingut a Eivissa, ha donat quatre explicacions, ha ensenyat un PowerPoint i ha convençut tothom de les bondats de la reforma de l’aeroport. Com si, en acabar la reunió, s’hagués votat el suport unànime de la societat eivissenca. O com si certes entitats o el mateix Vicent Marí ens representessin a tots nosaltres. Jo vaig tenir l’oportunitat de ser a la reunió i, sincerament, no en vaig sortir convençut.
En primer lloc, és d’agrair que AENA vingués a donar explicacions i que, a més de la reforma, es poguessin abordar altres qüestions importants, com la mobilitat al voltant de l’aeroport. Però la realitat és que no vaig sentir res que no pogués saber ningú que prèviament hagués llegit la documentació del projecte.
Personalment, se’m va respondre amb generalitats quan vaig demanar quins escenaris de creixement preveu AENA en el DORA III (2027-2031), el document que planifica les inversions i el desenvolupament dels aeroports durant aquest període. Uns escenaris que, per cert, han fallat més que una escopeta de fira: segons el DORA II, aquest any l’aeroport havia d’arribar als 8 milions de passatgers, però els més de 9 milions ja els vam assolir l’any passat. També es preveien 71.850 operacions per aquest any i, tanmateix, ja vam superar les 85.000 el 2025.
Tampoc vaig obtenir resposta quan vaig preguntar com es podia afirmar que la reforma no és per augmentar la capacitat, si la mateixa documentació de la licitació afirma que el projecte «permetrà ampliar les infraestructures de l’aeroport per augmentar substancialment la seva capacitat per sobre dels 9 milions de passatgers anuals que registra actualment».
Certament, AENA té raó quan afirma que no hi ha cap actuació a la pista per atendre més avions. Però és que la pista ja dona més de si. En els darrers anys, ja es van encarregar d’ajustar l’operativa de l’aeroport per passar d’una capacitat declarada de 9 milions a 10, incrementant la capacitat del camp de vols, de 32 a 38 operacions per hora, i la de la plataforma, de 27 a 45 aeronaus per hora.
El problema que tenen ara és un coll d’ampolla a la terminal, que no està preparada per absorbir amb normalitat ni el volum actual de passatgers en temporada alta ni els escenaris de creixement continu que AENA planteja. Per això es fa aquesta obra: per fer plenament operativa una infraestructura capaç d’assumir més de 10 milions de passatgers anuals. És a dir, per normalitzar un aeroport amb aproximadament un milió més de passatgers dels que avui ja suporta Eivissa. En lloc de plantejar-se reduir el volum d’operacions durant els mesos d’estiu, AENA prefereix convertir en habituals unes xifres absurdes d’operacions i de turistes.
La pregunta és: hem de continuar adaptant les nostres infraestructures a un creixement continu o ha arribat el moment de decidir quins són els límits que una illa com Eivissa pot assumir? Volem normalitzar un aeroport on arribin 10 milions o més de viatgers? O ha arribat el moment de dir prou?
De debò té sentit que Eivissa concentri més d’un terç de les operacions aeroportuàries anuals de Mallorca i que, durant tota la temporada alta, aquesta proporció es mogui al voltant del 40%, quan Mallorca, un territori també molt saturat, té sis vegades més territori i població?
De debò volem fer més gran aquest absurd?
Ho sento, però a mi no m’han convençut.
Òscar Rodríguez Aller;
Coordinador d’Esquerra Unida d’Eivissa i Formentera
