Por David Setbetes
La relació de Sant Antoni de Portmany amb Egipte es remunta a la presència púnica a l’illa d’Eivissa -actual PPIbiza- fundada pels cartaginesos allà pel 654 abans de Crist.
Els púnics, d’origen fenici, van emprar la badia, posteriorment anomenada Portus Magnus pels romans, com a port i zona d’abastiment. Com que comerciaven per tota la Mediterrània i venien d’una terra a tocar de les grans piràmides i els seus faraons, no és descartable que representants de la reialesa faraònica s’establissin a Sant Antoni en èpoques precedents al naixement de Jesús de Natzaret, i és més que probable que l’estirp d’aquells primers habitants, arribats de les mateixes arenes que varen viure l’esplendor de l’imperi més gran mai conegut, hagin perdurat fins als nostres dies.
De fet, algunes cròniques romanes que van més enllà del romanç entre Cleòpatra i Marc Antoni, contenen referències al germà petit d’aquest, Luci Antoni, que es casà en segones núpcies amb Berenice, la germana gran de l’emperadora.
Quan les coses van anar mal dades i Octavià -futur emperador August- va envair Egipte el 30 aC, Cleòpatra i Marc Antoni se suïcidaren, mentre que Luci Antoni i Berenice -menys dramàtics ells- decidiren deixar enrere les fèrtils terres regades pel Nil i travessar la mar vers noves contrades on el seu llinatge no fora ni perseguit ni reconegut.
La troballa
La seva història es difuminà en l’ombra dels temps…, fins que unes excavacions dutes a terme a finals dels anys noranta a sa Pedrera de can Coix, localitzaren una troballa d’allò més excepcional: Una tomba amb dos cossos, una dona i un home, acompanyada de diversos objectes d’origen egipci.
La interpretació de les inscripcions jeroglífiques que acompanyaven el sarcòfag no oferien dubtes; es tractava del sapel·li d’en Luci Antoni i na Berenice. Tampoc es descartava que l’estructura de la tomba fora piramidal, malgrat que l’ús del terreny com a pedrera havia malmès en gran manera el contorn triangular de la planta funerària.
Posteriors anàlisis dels cossos trobats amb datació per carboni 14, així com el seu contrast genètic amb mostres de la població actual, posaren llum a la foscor dels albors del primer mil·lenni oferint un matx del 99% d’ADN en els membres d’una de les famílies «de tota la vida» de Sant Antoni, tot i que no es va fer pública la identitat dels ‘afortunats’ descendents per petició expressa d’aquests.
Així i tot, en algun moment, algun paper es va traspaperar, i avui estam en disposició d’afirmar que el primogènit de l’esmentat nucli familiar seria l’actual batle de sa Vila de Portmany: Marcos Serra Colomar.
Una festa per al Faraó
Molt abans de conèixer els seus lligams amb l’imperi del Nil, en ‘Marquitos’, de boix, havia experimentat una gran fascinació pels faraons.
Així, mentre els seus companys de classe dibuixaven dinosaures i volien ser toreros o bombers de grans, ell dedicava les estones de joc al pati del col·legi a fer piles de terra. En concret, tres piles; una de més gran, una de mitjana i una de més petita, a les que donava forma triangular i acompanyava de la figureta d’un felí amb cara de dona. Ja llavors, una de les mestres, sense mala intenció, l’havia batiat com el ‘petit Faraó’.
Probablement a causa d’aquesta devoció per l’antic imperi faraònic, refermada a posteriori amb la descoberta del seu lligam directe amb una dinastia amb noms tan il·lustres com Kheops, Tutankamon, Ramsès o la mateixa Cleòpatra, al nostre modern ‘Faraó’ se li devien il·luminar les pupil·les quan des de la gran ciutat dels gratacels va arribar una proposta per a celebrar una Festa Egípcia el passat 13 d’agost a sa Pedrera.
Els astres, interpretà el nostre insigne ‘prota’, s’havien alineat i l’eclipsi total de sol era el senyal inequívoc que una nova era d’esplendor s’iniciaria a les terres acaronades pel Sunset ppIbizenc, allí on els seus avantpassats havien decidit establir-se i procrear.
Per un dia i la seva llarga nit, la majestuositat de les piràmides tornaria a dominar Sant Antoni i ell, el Faraó de Portus Magnus, seria coronat i complimentat amb tota mena d’ofrenes en aquella celebració en honor de la seva nissaga.
Per això, perquè per fi rebia el reconeixement que es mereixia, arribat a més des de l’altra banda de l’Atlàntic de sa mà dels Monarques de la Megalòpolis de les Torres Bessones, en MarKhamon va decidir des del primer moment atorgar tots els privilegis als milionaris organitzadors del conclave faraònic, ordenant als seus lacais de l’Ajuntament que donassin via lliure a qualsevol petició del magnat Bronson van Wyck, virrei de Manhattan, i la seva trepa de patges reials i esclaus descendents del mateix Moisès, el paio aquell dels 10 manaments i el superpoder d’obrir la mar per la meitat.
Cert és que els esbirros de Van Wyck & Van Wyck van presentar uns plànols al consistori amb tot de dibuixets i paraules en estranger, i que potser algú se’ls hauria d’haver mirat un poc per sobre, però «Donde manda Faraón no manda escribano», així que en un tancar i obrir d’ulls els papers estaven segellats, signats i amb un lloguer de 199 euros perquè ningú dels de la diàspora que malviuen a barraques o dins el maleter d’algun cotxe no pogués dir que a Sant Antoni no es cobren lloguers abusius per l’ús d’espais públics.
Water is not…, Aigua?
Llavors va arribar l’eclipsi, i la Festa, i tot van ser furgonetes negres i convidats de Luxor -que vol dir luxe en egipci- i piràmides i llums de colors i ballarines i música i delicatessen i xampany i alguna clenxa de colombiana als impressionants lavabos de marbre de l’interior del gran temple dedicat al Faraó Markhamon.
… Tot damunt d’un immens llac artificial de 850 metres quadrats de superfície i 170.000 litres de ‘water’ potable duta per una quinzena llarga de camionarros cisterna.
Que tothom sap que la gent corrent «s’aixeta l’hem de dur estreta», però les deïtats de la Gran Mançana i el Faraó de Portus Magnus estan per sobre de les servituds i obligacions de l’ordinària ciutadania.
A més, qui es podria haver arribat a imaginar que ‘water’ voldria dir…, aigua, en la llengua d’en Donald Trump ‘The Clown’?
I més a un poble remot com Sant Antoni, perdut en la immensitat del no-res i on amb prou feines arriben estrangers. De fet, probablement els darrers forans que van fonyar la platja de s’Arenal, varen ser en Luci Antoni i na Berenice allà pel 29 aC, i només sabien parlar llengua jeroglífica i caminar de perfil!
De cambrers i diccionaris
És de domini públic que tots els cambrers de les Pitiüses saben anglès. La gran majoria no en saben -ni en volen saber!- un borrall de català, però l’alemany, el francès, l’italià, el suahili, el grec antic i el contemporani, així com el castellà i, sobretot, l’ANGLÈS, són llengües que els porta-safates plenes de beures i viandes dominen a la perfecció per allò d’atendre la clientela com Déu mana i, si cau alguna propineta, idò mel!
… És clar que al consistori portmanyí no hi deuen treballar gaires cambrers, i això explicaria el perquè de la suposada descoordinació interpretativa quant al malbaratament de recursos hídrics a la Markhamon Fest del passat 13 d’agost a sa Pedrera.
En tot cas, i per si al nostre Faraó se li donàs per passejar pel West, s’Arenal, o fins i tot per sa Pedrera de can Coix i paràs l’orella o tractàs d’entendre comentaris o cartells en la llengua que parlen aquells éssers de pell roja amants dels excessos alcohòlics i predilecció pels balcons alts a l’hora de prendre’s les coses amb una certa ‘precipitació’, anam amb una breu ressenya del diccionari anglès barra català, amb alguns exemples de mots guiris que tot i que puguin semblar ves a saber què, en realitat, tenen el següent significat:
Corrupt Mayor: Persona íntegra i honesta, totalment de confiança.
Liar: Persona sincera.
City Hall: Lloc on pots aprovar el que et doni la gana.
The Pedrera: Espai destinat als “amiguiquis” perquè hi muntin festetes temàtiques a 199 euros el lloguer.
Artificial lake full of water: Sequera, absència hídrica total.
Fuck the Police!: Agrair a la Policia Local els seus esforços malgrat la manca d’efectius.
Visit Formentera: No cal que vinguis!
Com va dir aquell, enfilat dalt de la creu: «Pare, perdonau-los, que no saben el que es fan»
jajaja que bo i que irreal , sa realitat supera sa ficció