@D.V./ Sobre una banyera reconvertida en graella, tal com manen els cànons i la tradició, en Pep Ribas i en Toni Ramon estan preparant el material amb el que sis inconscients posaran a prova els seus estómacs. Estan preparant 250 dotzenes de calçots, és a dir, més de 3.000 cebes tendres, un menjar d’hivern, molt típic del camp de Tarragona i que també és apreciat a Eivissa. al restaurant Can berri, de Sant Agustí, durant els diumenges de febrer i març han preparat calçotada i han omplert sempre. “Preparar-los no té cap secret. A la graella i que es facin” diu en Pep Ribas.
Això no obstant, aquest diumenge és un dia especial: a més de la calçotada, hi ha també una competició no apta per a estómacs delicats. Es tracta del concurs de menjar el màxim nombre possible de calçots -amb la seva salseta de romesco- durant un temps límit de 40 minuts. El guanyador obté una camiseta: un premi simbòlic en comparació amb la glòria que comporta ser qui devora calçots amb més voracitat de tot Eivissa.
Enguany participen set persones, tots homes, i entre ells el guanyador de l’any passat, el català Àlex López, qui va empassar-se fins a 132 calçots. “L’any passat era temps lliure però enguany tenim només 40 minuts. Espero guanyar però no sé si arribaré als cent” comenta, amb un humor radiant. “Secret? La idea és no parar i menjar amb la boca plena. I que després et quedi un foradet per menjar carn i tot”.
Dels set concursants només hi ha un eivissenc: Josep Ángel Costa ‘Soldat’, que coneix aquest concurs perquè l’any passat el va cobrir com a periodista, redactant una crònica anomenada ‘El triunfo de la voluntad‘: “El meu objectiu és quedar segon. Al guanyador li donen una camiseta, però el segon premi és una botella de frígoles. A més, som l’únic eivissenc i he de fer un bon paper”.
La competició des de dins
Decidit a realitzar un reportatge des de dins, seguint l’escola de mestres com Hunter S. Thompson, decideixo concursar també. No he menjat res en tot el dia: només un cafè amb llet per esmorzar. Són les 15,30 hores. Al meu voltant tres catalans, un gallec, un eivissenc i un uruguaià. Desenes de comensals s’acumulen al voltant de la nostra taula i ens fotografien com si fóssim fenòemns de fira. Finalment, arriben les primeres racions de calçots, envolcallades amb paper de diari, tal com marca la tradició. Ens porten dues gerres de cervesa i un got amb salsa romesco. La competició comença… ¡JA!
Àlex López, el guanyador de l’any passat, imprimeix un ritme frenètic. Començo també a tota velocitat. Cal llevar la capa exterior del calçot, que acostuma a estar carbonitzada, i sucar l’interior amb el romesco. Sóc el segon en acabar-me la primera dotzena i en demano una altra. Quan vaig per la mitat de la segona dotzena, m’adono del meu error. Només han passat 7 minuts i la pesantor de l’estómac ja és molt evident. Començar a tota velocitat és la típica errada de principiant: ‘Arrencada de cavall, aturada d’ase‘, és millor anar-se dosificant.
Mentre acabo la segona dotzena un calçot especialment gruixut se m’atravessa a la gola i tinc una primera arcada. Fent un sacrifici agònic, acabo la segona dotzena i demano la tercera. La visió dels dotze nous calçots fumejants i coberts de cendra em remou les vísceres. En Soldat ja demana la quarta dotzena i n’Àlex Garcia la cinquena. Crec que ha arribat el moment de baixar-se d’aquest tren. Em retiro. Vergonya i oprobi.
Vint minuts més tard, Àlex Garcia revalida el seu títol amb 102 calçots en 40 minuts o, el que és el mateix, nou dotzenes i mitja. El segueix el gallec Suso amb vuit dotzenes i mitja i tercer en Soldat amb vuit dotzenes. “Estava convençut que anava en segon lloc però m’he relaxat. M’he posat a xerrar i al final m’han avançat” comenta l’eivissenc mentre es fa un gin-tonic per digerir l’àpat: “Per vici, ara menjaria carn”.
Assegut en una cadira, destrossat, n’Àlex Garcia confessa que ha patit basquejos però que després de prendre l’aire ja es troba una mica millor. “Se m’ha fet una pilota a la boca. Horrorós”. Mentre intenta posar en ordre tot el que té al seu interior, somriu. Té motius per fer-ho.
CALÇONS? O CALÇOTS?
CALÇONS? O CALÇOTS?