@Noudiari · Ara Balears / Balears visqué el 2013 el pitjor any quant a transaccions d’habitatges residencials. Segons l’informe anual dels Registradors de la Propietat, que es conegué la setmana passada, a les Illes se signaren 7.726 operacions de compravenda, una xifra inferior en un 2,8% respecte de 2012, en una mostra que la crisi desfermada en el sector arran de l’esclat de la bombolla encara es cobra víctimes.
Aquesta caiguda, similar a la del conjunt de l’Estat -on es feren 329.146 compravendes amb una davallada del 0,5%-, ha quedat apaivagada a Balears pel vigorós comportament del segment de compradors estrangers. En un entorn econòmic més favorable que l’espanyol, els europeus -sobretot alemanys i britànics- han dinamitzat el mercat. Ells han estat els responsables del 30,7% del total de les compravendes i han fet una passa endavant, perquè les més de 2.300 operacions tancades a les Illes l’any passat suposen un augment del 16,5% respecte del 2012. Si no hagués estat per aquest impuls, la caiguda de les vendes hauria fregat els dos dígits.
Aquest fet està confirmat pel Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears. “Durant aquests anys en què el comprador espanyol no ha pogut adquirir habitatges perquè el grifó del crèdit ha estat tancat, els compradors estrangers han estat la taula de salvació”, diu el seu president, Josep Mir. De fet, Mir albira que “ja hem tocat fons i a partir d’ara no caldrà esperar més baixades de preus; segur que si algú vol comprar ho haurà de fer el 2014, darrer any que hi haurà preus baixos”. Les previsions dels API de Balears anuncien una remuntada de les vendes “a partir del segon semestre d’enguany”.
Triplica la mitjana de l’Estat
La tornada del comprador estranger és un fenomen mesurable a tot l’Estat, on es compten un 11,1% d’operacions pel 88,9% de vendes. Però en proporció a les vendes fetes, les xifres de l’Arxipèlag tripliquen la mitjana espanyola i permeten pujar cinc punts en un sol any -del 25% al 30%- el percentatge d’habitatges adquirits per persones físiques o jurídiques nascudes -o radicades- fora de l’Estat. Només Canàries i el País Valencià, amb un 24% de compravendes a estrangers, s’acosten als nombres de les Illes. Un segon bloc de territoris, Catalunya, Andalusia i Múrcia, ronda el 13%, mentre que les altres 11 comunitats no superen el 4% de transaccions immobiliàries fetes a estrangers. Queda demostrat que els compradors estrangers de cases a l’Estat cerquen indrets de costa, ja siguin arxipèlags o el litoral mediterrani.
La creixent importància del mercat exterior en el negoci immobiliari a Balears no sorprèn el sector. “El 2012 ja era el 25%, i l’any passat el 30%. Els estrangers valoren la situació geogràfica, el fet insular, i per això es manté com a destinació preferent per a compra de segones residències pels estrangers”, diu Josep Mir, qui creu que el retorn de la inversió feta és una de les causes per les quals el mercat residencial de les Illes incrementa l’atractiu als ulls dels estrangers: “Han continuat invertint perquè els preus estan per sota dels de 2007 i resulten interessants per a aquests compradors”.
Alemanys i britànics
Els immobles que demana aquest mercat estranger són sobretot “de segon habitatge, amb preus elevats, per sobre dels 500.000 euros”, en opinió del president dels API de Balears. Segons les dades oferides pels Registradors de la Propietat, un 14,3% dels habitatges que han comprat els estrangers a l’Arxipàlg durant el 2013 han estat per una quantitat igual o superior al mig milió d’euros, el 20% de les operacions per a cases d’alta gamma a tot l’Estat. Unes operacions dominades pels compradors europeus en un 83% pel 17% de no comunitaris.
Aquest segment de comprador no comunitari d’habitatges amb valor superior als 500.000 euros ha començat a ser analitzat en funció de la nova normativa estatal que facilita el permís de residència a qui pugui adquirir una casa de luxe valorada a partir d’aquesta quantitat. La norma, en vigor des de setembre de 2013, no ha representat canvis apreciables en les xifres recollides pels registradors de la propietat. Però els col·lectius de ‘butxaca forta’ provinents de Rússia i de la Xina poden veure en aquesta iniciativa un incentiu més per acabar de decidir la seva compra, més enllà de la polèmica que suposi admetre la residència d’un ciutadà no comunitari en funció dels doblers que dugui a la butxaca.
No obstant això, no són ni russos ni xinesos els principals clients estrangers d’immobles a les Illes Balears. El mercat dominant és l’europeu comunitari, amb gran preponderància del comprador alemany que multiplica per dos el seu seguidor, el del Regne Unit. Els segueixen, a distància, suecs, francesos i italians.
El cobejat inversor rus no ha tingut a l’Arxipèlag el mateix pes específic que a la resta de l’Estat. Mentre que a les Illes ha representat un 1,5% de les compravendes i és la novena nacionalitat per volum de compra, en la classificació estatal escala fins a la tercera posició, només superada per britànics i per francesos.
