Opinió: No més incompliments, per Marià Mayans i Marí, president de l’IEE

D’ençà que en 1979 va començar a emetre, TV3 ha set una eina molt important en la tant necessitada normalització de la llengua catalana.

A l’institut així ho entenguérem, i en 1984 s’iniciaren els contactes amb l’Obra Cultural Balear per tal de possibilitar l’arribada de TV3 a les Pitiüses. Es creà per a tal fi l’ Associació Cultural Sa Talaia (1986), la qual, gestionada per l’empenta i l’eficàcia d’Antoni Munné, aconseguí que el dia de Nadal d’aquell any la recepció de TV3 a Eivissa fos una realitat.

El 1997 el Govern Balear comprà els reemissors de TV3 i, amb el temps, a la recepció del canal primigeni s’hi afegiren C-33 i 3/24.

D’aquestes dates ençà hi hagué situacions polítiques que posaren en perill la recepció a Balears dels canals autonòmics en llengua catalana. Recordem, sobretot, la situació complicada de l’any 2004, amb l’atorgament de freqüències a IB3TV. Però en aquell moment hi havia bona voluntat política i el problema es solucionà.

Arribats a avui, abril de 2015, ens trobam amb un Govern Balear que ens comunica la “impossibilitat” de mantenir l’arribada a les nostres llars dels Canals C-33, Súper 3 i 3/24 de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Precisament quan a Europa i al món sencer es promouen i s’eixamplen els espais comunicatius, en plena era digital, l’actual govern tanca fronteres, impossibilita diàlegs i redueix l’oferta comunicativa.

En aquest sentit, entitats culturals i ciutadanes de tota mena (entre elles l’IEE) ens hem adreçat al govern del Sr. Bauzá per plantejar la qüestió, proposar solucions, que n’hi ha, i trobar les respostes adients. Ni cas: el silenci com a resposta. Per a l’actual govern sembla que es tracta de fer desaparèixer quan abans millor la llengua pròpia. És evident la manca d’interès de l’actual Govern Balear en la normalització de la llengua catalana a les nostres illes. Ans al contrari, les accions del Govern Bauzá semblen encaminades a fer-la cada vegada més dèbil i prescindible.

Recordem també que la Constitució i la Llei de Normalització Lingüística exigeixen facilitar la comunicació cultural i la recepció a Balears de les TV autonòmiques en llengua catalana (arts. 30-2 i 149.2, respectivament). Si en algunes èpoques s’han practicat polítiques poc subtils d’assetjament als canals en llengua catalana, ara s’eliminen de soca-rel amb el fals pretext  de què no caben en els múltiplex assignats.

Esperam del Consell d’Eivissa, tant de l’actual com si en maig hi ha canvi de color, que compleixi la seua paraula de redreçar aquesta situació a la qual mai no hauríem d’haver arribat, ja que es l’obligació del govern de les Illes Balears i el desig de la majoria de ciutadans, promoure l’ús, el coneixement i el prestigi de la llengua catalana. No es pot permetre altra cosa. S’han d’acabar d’una vegada per totes els incompliments dels manaments estatutaris i els menyspreus a la nostra llengua.

Marià Mayans i Marí
En nom de la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs