@D.V./ La cosa aquesta de la música indie es divideix en tres tipus de propostes: a) grups de pijos que tenen un aire del Upper East Side i semblen escapats de la sèrie Gossip Girl; b) aristes amb pinta excèntrica que duen un “projecte molt personal” i que tendeixen cap el folk; c) bandes multitudinàries que són quasi com comunes de gent on tothom toca sobre l’escenari i, com que tenen tants instrumentistes, el seu so es épic i grandilocuent. En aquest darrer apartat ubicaríem als Arcade Fire, que són la màxima inspiració dels nostres convidats d’avui: Of Monster and Men.
La millor virtut de Of Monster and Men és la seva és la seva excentricitat. Com no ha de ser-ho un grup en el que els seus components es diuen Nanna Bryndís Hilmarsdótir, Arnar Rósenkranz Hilrnarsson o Kristján Páll Kristjánsson, per exemple. Aquest col·lectiu és de Keflavík, un poble islandès que és com ser de l’autèntica fi del món, o del darrer nucli habitat del Regne d’Invernalia.
Of Monster and Men cultiven la mitologia nòrdica i la iconografia dels deserts de gels als seus videoclips i s’han convertit en un tot un fenomen per aquell lloc tant extrany que és l’Europa d’hiverns de sis mesos. En contrast, la seva música és lluminosa, les tonades guanyen quan es canten en veu alta i en grup, com si es tractés de nous himnes de tribu però, en aquest cas, es tractarien de víkings pacífics i socialdemòcrates.
Nomès tenen un disc al mercat, ‘My head is an animal’, amb cançons com ‘Little talks’, ‘Mountain sound’ i ‘King and lionheart’. No tenen actuacions previstes a l’Espanya però si teniu pensat algun viatge a Invernalia, ja sabeu quina música us trobareu a qualsevol pub o bar musical.
