@Noudiari / Sa Nostra Sala acull a partir del 3 d’agost i fins al dia 31 l’exposició «Joan Escandell. Altres mirades en blanc i negre». Una visió més desconeguda dels dibuixos de l’artista eivissenc, a través d’un traç ben definit i lineal de carrers d’Eivissa, així com personatges que formen part de la seua memòria i les seues vivències. El conseller d’Educació, Patrimoni, Cultura i Esports, David Ribas, i el mateix Escandell, han presentat avui l’exposició, que s’inaugura el dia 3 a les 20 hores.
Com ha explicat l’artista, aquesta exposició no s’allunya del tot les seues arrels com a dibuixant de còmic, i això queda palès en la sèrie de nus que s’exhibeixen a la mostra, que s’apropen als temes eròtics que tant treballà, o en la selecció acurada de dibuixos que formen part de la seua llarga tasca professional com a dibuixant.
Joan Escandell (Eivissa, 1937) començà a l’Editorial Bruguera com a dibuixant per a revistes juvenils. Continuà amb El Capitán Trueno, amb temes de l’oest, després va venir el Sargento Furia (amb guió de Cassarel) i la il·lustració en còmic de la sèrie emesa per televisió Aventura en el fondo del mar, amb guió de Víctor Mora, seguida del personatge Astroman, també amb el mateix guionista. A partir dels anys setanta treballà en la col·lecció «Joyas Literarias Juveniles», per a la qual il·lustrà, entre altres les obres Ben Hur, Buffalo Bill, Ivanhoe, Robinson Crusoe, El último mohicano, El Corsario Negro, i La cazadora de cabelleras.
L’any 1983 creà, per a l’editorial francesa Aventures et Voyage, Antares, un dels seus personatges preferits. Durant els anys vuitanta, treballà per a Alemanya temes de terror i eròtics, per a Itàlia temes policíacs i romàntics, per a Anglaterra temes de terror, guerra i futbol i per a editorials dels Estats Units, de nou temes eròtics. També realitzà per a Estudis Bonnet, Kahka, una sèrie de dibuixos de caràcter històric sobre els països àrabs, a més de temes de l’oest i ciència-ficció.
A final dels anys vuitanta va començà a l’agència Comicon la sèrie que més l’ha fet gaudir He-man. Els anys noranta, i per a la mateixa agencia, dibuixà personatges de Walt Disney, obres entre les quals cal destacar: Mickey, Els Aristogats, Hèrcules, Dumbo, Pinotxo, Tarzan, La bella i la bèstia, Alícia en el país de les meravelles, El Geperut de Notre Dame i La bella dorment. Des de 1900 a 2002 realitzà per a una revista mensual el personatge de la televisió alemana, Bibi, al qual té un especial afecte.
