Fa més de 30 anys que vaig donar la passa de participar activament en política convençut que les coses a la nostra illa s’havien de fer millor. Que la riquesa s’havia de socialitzar i que la prosperitat no podia ser a costa del territori. I encara som un defensor convençut d’aquestes idees. Som el mateix que va haver de sortir escortat per la força pública d’un plenari municipal perquè ens havíem atrevit a protegir Cala d’Hort per evitar un camp de golf. El mateix que va viure amenaçat per promoure la moratòria urbanística amb que volíem posar ordre al desgavell de la construcció.
Per això quan vaig rebre la notícia que el GEN m’atorga el seu premi Formigó, de primeres em vaig sentir ferit. Més quan em consideren hereu de qui per jo ha set un dels principals responsables dels mals que avui afecten al municipi que tenc la responsabilitat de governar. Reflexionant-ho, em va passar pel cap la idea de deixar-ho passar. Veia molt injustes les seves acusacions de suposades agressions al territori, les vaig considerar fruit del desconeixement de la realitat de l’Administració pública i de la legalitat. Mal que ens pesi, hi ha unes regles del joc que no ens podem saltar encara que ens obliguin a prendre decisions a contracor, que sabem que generaran incomprensió entre un sector de la ciutadania. Ens podem haver equivocat, i quan ens ho han fet veure no hem tengut cap inconvenient en rectificar. Estar en política implica escoltar tots els arguments i recapacitar, sense por a admetre els errors i esmenar-los com hem fet sempre.
Per això pens que no puc, tampoc per l’equip de govern que represent, deixar sense resposta el que no deixa de ser una crítica d’una part de la societat que hem d’escoltar, perquè hi compartim l’amor pel nostre fràgil territori.
Entenc que aquest Formigó expressa la inquietud d’unes persones esperançades en el canvi que ha de representar el meu govern. Però que no dubtin que no ens oblidam del nostre compromís de dotar el municipi d’un ordenament que suposi un gir de 180 graus en la gestió del territori, on les persones passin al primer lloc. Hem fet ja les primeres passes per aconseguir-ho, buscant un equip redactor d’un nou Pla General per Sant Josep. Serà un procés llarg, però estam decidits a arribar fins al final en una feina que tardarà anys en arribar a la meta.
Per al període de transició i per tal d’evitar que es produeixi cap situació irreversible al nostre municipi, esperam aprovar unes normes provisionals en les que ens cal l’assistència del Consell, que s’ha compromès a ajudar-nos i amb qui portem temps treballant en aquesta direcció.
Però fins i tot la crítica té un límit. El nostre Ajuntament disposa d’un departament d’Urbanisme capaç i competent, encara que molt curt de recursos humans. Aplica amb rigor l’ordenament i les persones que l’integren són persistents i rigoroses en la persecució de les infraccions, com demostren reiteradament les sentències judicials que van avalant la seva actuació. No acceptaré mai que s’acusi a cap membre d’aquesta Corporació de cometre un delicte sense cap prova i exigeix disculpes públiques a qui així ho afirma, i les esper ara del GEN.
Amb els socis i les sòcies del GEN hem compartit lluites, el rebuig a les autopistes, al camp de golf de Cala d’Hort,… i col·laboram en projectes com l’estudi dels morts il·legals que hi ha repartits per la nostra costa amb la meta d’eradicar els fondejos, entre altres iniciatives en les que hem participat. També mantenim discrepàncies, que m’hauria agradat comentar cara a cara al sopar d’entrega dels premis Savina i Formigó, que malauradament no es podrà fer en aquest any de pandèmia. Entenc la frustració perquè els canvis no vagin tan ràpid com tots voldríem, però el camí que hem iniciat és irreversible. Estem units en l’amor a la nostra terra i en el compromís de preservar-la per a les properes generacions i que ningú dubti que és un compromís que aquest alcalde no es pren a la lleugera.
