Diumenge passat, els autònoms es varen manifestar demanant millores en les condicions en què han de desenvolupar les seues activitats econòmiques. Crec que la manifestació va constituir un toc d’alerta molt important. I que no se’ls hauria d’oblidar ni de deixar de banda. De fet, el benestar d’un país, d’una societat, depèn del gruix de les seues classes mitjanes. I els autònoms haurien de formar part, si la cosa va mínimament bé, d’aquestes classes mitjanes. Certament, els autònoms no poden ser, bàsicament, ni recaptadors d’impostos per a l’estat, ni poden haver de gastar la meitat del que guanyen en tributs diversos.
A les manifestacions, emperò, els he trobat una pega que pens que parteix d’una comunicació equivocada. Em referesc als símbols. Començant per la llengua. A Eivissa, no es pot fer una pancarteria monolingüe en castellà. Per molt que després es digui que no està polititzada, la llengua ho desmenteix. Fer servir només el castellà ja és polititzar-la. En la mateixa línia, usar la mà vermella també té les seues pegues, perquè s’ha fet servir, molt polititzadament, en altres circumstàncies. I tampoc no es pot fer servir el lema “Basta ya!”. És gairebé tan poc adient com si es digués “Manos limpias”. Ambdós sintagmes han estat embrutats per l’extremisme més desbocat. I, per descomptat, els treu força a totes les justes reivindicacions dels autònoms.
