Algú sap què és exactament el ‘baléà’?

@D.V./ El passat dimarts el president del Govern balear, Jose Ramón Bauzá, a la sortida d’una reunió amb representants del Círculo Balear, va afirmar que en el curs escolar 2013-2014 els llibres de text de les escoles seran “en castellà o en balear”. Una declaració que posteriorment va ser matisada pel conseller d’Educació, Rafel Bosch, que va sortir al pas assegurant que “els llibres de text entraran dins de la normativa, però destacant el que es propi de les illes”. Alhora, el conseller Bosch anunciava una dotació de 70.000 euros per subvencionar llibres de text que incloguin el lèxic específic de les Illes. No obstant, i des de l’òptica pitiusa, el que resultava més sorprenent de la notícia era l’aparició d’una llengua «balear».

“Els llibres de text actuals ja inclouen el lèxic específic de les Illes” afirma Antònia Sala, filòloga i professora de Llèngua i Literatura Catalana en un institut de secundària. “Als llibres de text s’utilitza el registre català standard, però quan es parla del domini de la llengua, evidentment que es tracten les diferències dialectals”, afirma la filòloga per a qui aquests 70.000 euros destinats a llibres de text en baleà són “sous malgastats”.

Per la seva banda, la iniciativa del conseller Bosch no ha volgut ser valorada pel Consell Insular d’Eivissa i la consellera insular de Cultura, Josefa Costa, ha declinat opinar sobre el tema i ha preferit “esperar a tenir més detalls sobre aquest tema abans de fer valoracions”.

No obstant, ni Bauzá ni Bosch van aclarir exactament a què es referien quan parlaven del «balear», ja que una cosa és la versió científica que defèn l’Institut d’Estudis Baleàrics, depenent de la conselleria de Cultura, i que afirma que el ‘balear’ és la variant dialectal del català que es parla a les Illes, i una altra cosa molt diferent és el baléà que defenen el Círculo Balear i  l’Acadèmi de sa Llengo Baléà.

Què és exactament la “llengo baléà”
Per saber exactament de què es parla quan parlem de “llengo baléà”, el millor és anar a les fonts i, en concret, a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà qui, a priori, és l’encarregada de difondre, vetllar i concretar en què consisteix aquest idioma. No obstant, la llengua que trobem a la plana web de S’Academi és sorprenent, ja que sembla més aviat una variant de l’occità que ninguna de les llengües que es parla a cap de les illes:

 «Qu’en aquets tems de globalisassió que mos ha tocad viure, devem de conseguí d’es nòus polítics qu’han sortid, qu’es Pobble déxi d’essê analfabèt de sa séua pròpi llengo, y d’essê innorant de sa séua vertadéra història. Per axò hêm de conseguí qu’es nostros propis polítics comunitaris y nassionals, reconeguin s’etsistènsi de sa llengo baléà, y de sa comunidat lingüística baleàrica, qu’attualment la conforman de moment, es 47% de sa població»

Segons s’afirma desde l’Acadèmi, la construcció de la “llengo baléà” és fruït de la derivació del llatí durant a les Illes Balears entre els segles VI i XIII, als quals s’hi haurien d’afegir les influències d’una immigració procedent d’Occitània durant el segle IX, el que hauria propiciat que el baléà tingués més similituds amb l’occità que amb el català.

L’Acadèmi de sa Llengo Baléà està presidida per un mestre d’escola jubilat, Juan Vanrell Nadal, té com a vicepresident al coronel de l’Exèrcit de Terra, Guillermo Matas Puigserver, i té com a Membres d’Honor al pare del motorista Jorge Lorenzo, José Manuel ‘Chicho’ Lorenzo, al president d’Air Berlin Alvaro Middelmann, i al conseller de Turisme, Carlos Delgado.

“Són polítics que juguen a inventar-se llengües”
Davant d’aquestes teòriques lingüístiques, la pràctica unanimitat d’acadèmics i estudiosos de la llengua consideren que són invencions que no tenen ni cap ni peus.

“Si considerem que Balears en sí ja és un concepte difús, quan em parlen de llengo baléà no sé  què em volen dir exactament”, comenta Manel Marí, un dels actuals poetes eivissencs més premiats i reconeguts. “Crec que es tracta d’una estratègia de grups com el Círculo Balear, que

han vist que a València les estratègies del secessionisme lingüístic han donat molts fruits”. Marí senyala també que “casualment” tot els partidaris d’aquesta llengo baléà són castellanoparlants que “no tenen en gaire estima la llengua pròpia de les Illes”. Per al poeta, aquesta política és producte d’una «minoria molt radicalitzada però influent i ubicada a Mallorca» però que a Eivissa és residual o inexistent: «La prova és que el PP d’Eivissa no comulga en absolut amb això».

“Les característiques pròpies de les variants dialectals eivissenques i formentereres ja estan reconegudes per Pompeu Fabra” afirma la filòloga Antònia Sala, qui considera que “barrejar el nom de la llengua –català– amb política és jugar a confondre” qui també afirma que les teories del baléà “no tenen cap fonament científic ni històric”.

La pràctica comú ja ens indica que el que es parla a Eivissa i Formentera és bastant diferent d’aquest baléà o del registre dialectal mallorquí. Un dels textos de referència més populars per conèixer la llengua que es parla a les Pitiüses és el clàssic ‘Curs d’iniciació a la llengua: Normes gramaticals, Lectures eivissenques i formentereses’, de Marià Villangòmez i editat per l’Institut d’Estudis Eivissencs. “Les variants dialectals no estan en perill” assegura l’exdirectora adjunta de l’Institut Ramon Llull, Fanny Tur, qui es mostra convençuda que “les variants dialectals enriqueixen una llengua, tot i que alguns les vulguin utilitzar per dividir”. Tur lamenta també que molts polítics juguin a “inventar-se llengües” però que el món acadèmic no té cap mena de dubte sobre aquest tema.

Al marge de que cadascú triï qui li mereix més credibilitat intel·lectual, si Marià Villangòmez o ‘Chicho’ Lorenzo i Carlos Delgado, per a la filòloga i mestre Antònia Sala, el més preocupant és que «es llencin 70.000 euros quan a l’escola pública fan molta falta».