@Noudiari · Ara Balears / El jutge José Castro ha desestimat el recurs de la defensa de la infanta Cristina contra l’obertura de judici oral i reafirma així que la germana del rei Felip VI s’haurà d’asseure a la banqueta dels acusats en el judici del cas Nóos acompanyant el seu marit, Iñaki Urdangarin, i els altres acusats, entre els quals es troba l’expresident del Govern balear Jaume Matas, actualment a la presó.
La desestimació del recurs de la defensa de la infanta, que s’acaba de comunicar ara, no ha estat cap sorpresa. Cal recordar que el mateix José Castro, en la interlocutòria d’obertura de judici oral, ja advertia que la resolució no es podia recórrer. Per això, no l’ha admesa a tràmit.
Ara, l’únic camí que queda a la defensa de la infanta Cristina per intentar evitar la banqueta dels acusats és elevar un recurs de queixa a l’Audiència de Palma. En aquest cas, seria l’Audiència la que resoldria si Castro havia o no de donar tràmit al recurs plantejat pels advocats de la filla de Joan Carles I. Tanmateix, serà molt difícil que l’Audiència resolgui estimant la queixa, perquè oficiosament els magistrats han deixat entreveure que entenen que la interlocutòria d’obertura de judici oral no és recurrible. Per tant, la sorpresa seria que corregissin la decisió de Castro. Per tot això, es pot dir que la infanta té ja un peu a la sala de vistes.
El jutge José Castro el 22 de desembre passat va obrir judici oral contra la germana del rei d’Espanya com a presumpta col·laboradora en dos delictes fiscals suposadament comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarin, en camuflar guanys que hauria d’haver tributat a l’IRPF a través de la societat Aizoon, de la qual eren socis Cristina de Borbó i el duc de Palma. A més de dur-la a judici, Castro ordenà a la infanta la constitució d’una fiança de responsabilitat civil de quasi 2,7 milions, que ha de formalitzar (amb doblers, avals o béns) a finals d’aquest mes de gener. En cas que no ho faci, es procedirà, per part del jutjat de Castro, a l’embargament de béns de la seva propietat per fer front a les eventuals responsabilitats civils o multes.
El debat del cas Infanta
La infanta s’enfronta a una petició de penes que sumen 8 anys de presó, que reclama per a ella l’acusació popular de Manos Limpias. No l’acusen ni el fiscal anticorrupció –que sí que insta que pagui 600.000 euros com a responsable civil a títol lucratiu per haver-se beneficiat dels doblers defraudats pel seu marit– ni l’Agència Tributària. Aquest fet és el principal debat jurídic del cas Infanta. La defensa entén que no es pot dur a judici la infanta si ni el fiscal ni la part perjudicada (Hisenda) ho reclamen, en aplicació de l’anomenada doctrina Botín. Castro, de la seva banda, entén –igual que apuntà l’Audiència– que pels delictes fiscals que s’imputen a Cristina de Borbó Fiscalia i Hisenda sí que ja acusen; en concret, a Urdangarin, com a autor.
Castro considera també que els delictes imputats a la infanta afecten un bé col·lectiu: la Hisenda pública, que, segons recordà Castro, «som tots». Per això, per tractar-se d’un bé col·lectiu, està legitimada una acusació popular per instar, en contra del criteri del fiscal i de l’Advocacia de l’Estat, l’obertura de judici contra una persona a qui s’imputa un delicte d’aquesta naturalesa.
Tot i que no es pot dir que el tema estigui tancant del tot, perquè s’haurà d’esperar a veure si la defensa presenta queixa davant l’Audiència i a la seva resolució, sí que es pot donar per segur que la infanta s’asseurà a la banqueta. Almanco, el primer dia, perquè també entra en el guió que la defensa plantegi qüestions prèvies a l’inici del judici.
