Tres alcaldesses en tres anys: cronologia d’una crisi

@Noudiari / “Queridos ciudadanos, hoy, mi equipo y yo, iniciamos una senda en la que cada promesa hecha es un compromiso firme de esfuerzo y ahínco para su cumplimiento; y podéis tener la certeza de que esos compromisos adquiridos se van a hacer realidad”. Amb aquestes paraules i prometent honradesa, treball i transparència, l’11 de juny de 2011 Marienna Sánchez-Jáuregui assumia el càrrec d’alcaldessa d’Eivissa. En poc més de tres anys i si no hi ha sorpreses d’última hora, la ciutat d’Eivissa tindrà com alcaldessa a Virgínia Marí, la tercera persona que ocuparà aquest càrrec en la present legislatura. Una situació insòlita que mereix una petita cronologia per recordar aquests tres anys de convulsió política a la ciutat.

Després de tres legislatures seguides amb majoria, eren pocs els qui dubtaven l’any 2011 que l’esquerra tornaria a guanyar l’alcaldia de la capital eivissenca. Així, mentre al PP hi havia empentes per ficar el cap dins la llista del Consell Insular, la llista municipal de Vila era un cavall perdedor al qual ningú volia pujar. Finalment es va confeccionar una llista de circumstàncies encapçalada per Marienna Sánchez-Jáuregui, que va acceptar anar com a candidata in extremis, el 17 de febrer de 2011, només tres mesos abans de les eleccions. Aquell dia, Jáuregui va declarar que “el partit m’ha donat llibertat absoluta per fer la llista, i faré ús d’aquesta llibertat”.

No era cert. La llista es va configurar com es configuren quasi sempre als partits: amb representants de tots els sectors i intentant mantenir un equilibri intern. Es van barrejar fitxatges ‘sorpresa’ com els de Lina Sansano i Joan Daura amb noms joves menys coneguts i amb poca experiència en gestió pública, però amb el propòsit que s’estiguessin quatre anys a l’oposició per fogejar-se en gestió municipal i tornar-ho a intentar al 2015 amb un nou cap de llista. El problema va ser quan, contra tot pronòstic, el PP va guanyar les eleccions municipals.

Confiança
Sánchez-Jáuregui va ser incapaç de treballar amb un equip que no era de la seva total confiança. La seva obsessió per controlar personalment tots els temes que passaven per l’Ajuntament la va conduir a apartar els seus propis regidors de les comissions tècniques, cosa que es va traduir en una paràlisi en la gestió municipal. Així, el juliol de 2012 els regidors de Mobilitat i Medi Ambient Joan Mayans, i el regidor d’hisenda, Joan Daura, van decidir dimitir com a consellers de les societats municipals Itusa i Imvisa. El 19 de setembre del mateix any qui explicitava aquest malestar de forma més clara i directa va ser el regidor de Comerç, Ignacio Rodrigo, qui va passar-se del PP al PREF i va llegir una carta en la que denunciava la ‘paràlisi’ de la gestió municipal i deia: “Alcaldessa, has creat un cop d’ampolla. Recorda que tens un gran equip. Delega, delega i delega”.

El malestar intern va saltar definitivament pels aires durant la primavera de 2013, quan va esclatar l’escàndol de la contractació de la publicitat institucional i que denotava la forma d’actuar de l’alcaldessa: Sánchez-Jáuregui havia signat aquells contractes amb Prensa Pitiusa pel seu compte i sense consultar-ho amb els seus companys d’equip de govern. Ella i Daura va utilitzar la premsa per atacar-se públicament i la divisió era total. Aleshores es va produir un fet insòlit: els propis regidors del Partit Popular van convèncer la direcció del partit de la necessitat de defenestrar a la seva cap de llista. El 21 de maig de 2013 la direcció del partit fulminava a Sánchez-Jáuregui, però ella va utilitzar tota mena d’estratègies dilatòries -entre elles una suposada malaltia gàstrica- per retardar en el temps la seva successió. Van ser unes setmanes absolutament grotesques que es van extendre fins el 17 de juny, quan finalment l’advocada d’Águilas renunciava al seu càrrec. Ja en aquell moment, el president del PP Vicent Serra va dir unes paraules que posteriorment ha hagut de repetir: “Demano perdó als ciutadans de Vila pel lamentable espectacle que estem oferint”.

El 21 de juny de 2013 Marí prenia possessió com alcaldessa amb un brillant discurs en el qual feia una apologia del servei a la res pública: “No hi ha res més honorable que entregar el teu esforç i la teva feina en favor del benestar de tots”. No obstant, la realitat va ser bastant més prosaica. Tot i que es va accelerar la gestió en alguns temes que estaven bloquejats, la nova etapa de Pilar Marí va néixer ja marcada per una divisió que tenia noms i cognoms: Joan Daura.

El primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda va tenir una actuació molt controvertida durant la gestió de la crisi del ‘cas Prensa Pitiusa’. Les seves declaracions a la premsa i la polèmica sobre el seu oferiment al PREF de diverses regidories a canvi del seu suport per fer fora a Sánchez-Jáuregui -”va voler portar-me a una notaria i fer-me firmar un pacte” va arribar a dir el regidor Ignacio Rodrigo”- va provocar que la direcció del partit desconfiés en ell i atorgués l’alcaldia a la número 4 de la llista. Aquest nou rol de Daura, secundari i marginal, es va confirmar quan Pilar Marí va reestructurar el seu equip de govern i el va ‘castigar’ amb només la regidoria d’Obres Públiques i Protecció Civil. El nou home fort era Joan Mayans, amb una ‘superregidoria’ d’Economia i Hisenda, medi Ambient i Mobilitat. També guanyava pes Alejandro Marí, amb Urbanisme, Activitats i Vivenda.

Sorpresa
Per tant, el cop de porta de Daura el 18 de juny de 2014, renunciant a tots els seus càrrecs municipals per ‘jubilar-se’ era una sorpresa a mitges. Va ser un lleig als seus companys, que esperaven que Daura mantingués les formes fins el final de la legislatura i no explicités d’una manera tant evident el seu malestar. Molt pitjor va ser la renúncia de Lina Sansano: la regidora de Cultura i Patrimoni es passava a l’oposició i ho feia denunciant les males formes i el tracte ‘humiliant’ que havia rebut. Tot estava a punt d’explosionar definitivament, i quan es van publicar els primers whatsapps privats dels regidors a Periódico de Ibiza, la situació era definitivament insostenible. L resta és història.

Aquest dilluns 28 de juliol, un any, un mes i una setmana després de la seva presa de possessió, Pilar Marí deixarà de ser alcaldessa d’Eivissa. El desig de la direcció del PP és que aquest malson d’acabi d’una vegada i que els deu mesos que queden de legilsatura siguin mínimament tranquils. Si continuarà o no l’espectacle, o començarem a veure aquest dilluns.