El cens de terres de cultiu de Formentera ja compta amb més de 100 hectàrees

@Noudiari/ El conseller de Medi Rural, Bartomeu Escandell, ha explicat avui que després de 6 mesos de la posada en marxa del Cens de Terres de Cultiu els formenterers ja han cedit 105 hectàrees a la Cooperativa del Camp de Formentera, uns terrenys «que seran conreats aquest hivern».  Escandell ha agraït a tots els formenterers la cessió d’aquestes terres, que ara passaran a millorar el paisatge de Formentera i donar fruits, generant la reactivació del sector primari.

Així mateix, el conseller ha animat als propietaris de terrenys abandonats a què els cedeixin a la cooperativa del camp, i ha recordat que la cessió, que sol durar entre 3 i 5 anys, és gratuïta i reverteix en millores pel propietari: «com l’estalvi en el manteniment de les terres, la millora dels terrenys o els descomptes que obtenen en els productes i serveis de la cooperativa».

Impuls del sector agrícola

El conseller ha destacat que l’objectiu de la cooperativa és «convertir-se en proveïdor del mercat pagès, canalitzar la reactivació del sector primari i subministrar productes de la terra al sector serveis». El Consell de Formentera ha finançat amb 95.000 euros l’inici d’activitat de la cooperativa durant aquest 2015. També s’han invertit 590.000 euros, finançats en una tercera part pel programa Leader i en dues terceres parts per recursos propis del Consell de Formentera,  per la construcció de la nau de la cooperativa que estarà enllestida abans de final d’any, segons ha anunciat.

Per part seva, el gerent de la Cooperativa del Camp de Formentera, Carlos Marí, ha explicat que han estat 46 propietaris els que s’han inscrit en aquest cens de terres, i que les 105 hectàrees estan repartides en 68 parcel·les. Marí ha explicat que la cooperativa està preparant ara aquests terrenys per començar a sembrar en el mes de novembre i desembre. Segons ha detallat, es sembraran sobretot varietats locals, com ordi i blat. «L’objectiu poder subministrar als ramaders de l’illa un producte que ara han d’importar de fora», i així autoabastir el consum del gra del ramat de l’illa.