El Constitucional avala la llei que fa innecessari el català a l’administració de Balears

@Ara Balears – Noudiari/ El Tribunal Constitucional avala la Llei de funció pública, que fa innecessari el coneixement de la llengua catalana per entrar a formar part de l’administració pública de les Illes Balears. D’aquesta manera, l’alt tribunal desestima el recurs presentat per cinquanta senadors socialistes contra aquesta norma i confirma la seva constitucionalitat. L’aval es produeix amb el vot de vuit magistrats, tot i el rebuig de la minoria del ple perquè quatre magistrats signen dos vots particulars contraris.

La llei, aprovada fa més d’un any per la majoria absoluta del PP al Parlament, elimina l’exigència general de coneixements de català per accedir a l’administració o per ocupar llocs de feina públics perquè, amb ella, el coneixement de la llengua pròpia passa de ser un requisit a ser només un mèrit. La norma, modificava una bateria de lleis (entre elles la de normalització lingüística) per adaptar-les en el mateix sentit i introdueix la possibilitat d’oficialitzar topònims en castellà mantenint-los a l’hora en català.

Un recurs presentat pel Partit Socialista
Els socialistes presentaren recurs al Constitucional i ara l’alt tribunal sentencia que «no hi ha inconstitucionalitat en tenir el coneixement de català com a mèrit» perquè «no existeix discriminació per la inexistència d’un tractament preferent del castellà sobre el català». També justifica què la modificació legal es produeix en un context «d’àmplia implantació del coneixement del català a la funció pública en l’àmbit territorial i a la societat, en integrar-se com a disciplina en el sistema educatiu» de les Illes. I conclou que «no es pot identificar una postergació del català pel fet d’equiparar les dues llengües com a llengües d’us normal en l’àmbit administratiu i oficial».

Els dos vots particulars, en canvi, defensen la inconstitucionalitat de la norma. El primer està signat per la vicepresidenta del Constitucional, Adela Asua, i considera que la norma «no garanteix suficientment» els drets lingüístics que deriven de l’article 3.2 de la Constitució i es reconeixen a l’article 14.3 de l’Estatut, el mateix argument que plantejava el recurs dels socialistes. L’altre vot particular està signat per tres magistrats (Juan Antonio Xiol, Encarnación Roca i Fernando Valdés) defensa la inconstitucionalitat de l’article 44 de la Llei de funció pública perquè no respecta el deure de l’Administració autonòmica de tramitar els procediments en la llengua elegida per l’interessat.