@Noudiari · Ara Balears / El futur de la llengua catalana «és a la nostres mans». És la principal conclusió que s’extreu de la VII edició de l’Informe sobre la llengua catalana 2013, realitzat per la Xarxa Crescat, que ha estat presentat aquest dimecres migdia a Sa Riera de Palma pel seu coordinador i director del Crescat, Miquel Àngel Pradilla, i pel coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (Gresib) de la UIB, Joan Melià.
Segons han destacat, l’estat de salut de la llengua presenta «clarobscurs», ja que depenent de les variables i el territoris analitzats hi ha dades que conviden a l’optimisme i d’altres al pesimisme. Si s’observa l’evolució de les dades des del 1986 fins a l’actualitat, es veurà que ha augmentat el nombre de total de persones que saben parlar català fins al milió set-centes mil. En el cas concret de les Illes, s’ha passat de 440.000 persones que sabien parlar català a les 617.000 que actualment afirmen coneixer-lo.
Per Pradilla, el més preocupant són «els usos», ja que és «l’apartat més deficitari» en la presència del català i una de les «coses que pot fer trontollar la presència social de la llengua».
Tant Pradilla com Melià han destacat la trascendència dels lideratges institucionals en la defensa de la llengua. En aquest sentit, han destacat el «conjunt d’accions legislatives contràries a la rehabilitació de l’ecosistema històric de la llengua» realitzades pel governs del Partit Popular, tant a les Illes com al País Valencià. Així, han considerat que les actuacions normatives dirigides a variar el marc normatiu del català a l’escola, com el TIL de Bauzá a les Illes o la Lomqe de Wert, suposen «una voluntat de que no s’aprengui català». «No volen que hi ha la possibilitat que la població, si li convé, canvii de llengua», ha sentenciat Pradilla.
