Bernat Joan i Marí / Record encara amb claredat que, en referir-nos a la dictadura, a les acaballes, quan el dictador ja era més mort que viu, ens hi referíem sovent com a “el Règim”. En parlar del “Règim”, ja sabíem que fèiem referència a la dictadura del general Franco. Després va venir la Transició (a la democràcia formal, si més no) i teòricament (almanco) el Règim va passar. I ja no se’n va parlar tant. Aquests darrers anys, emperò, la qüestió catalana ha desempolvat l’”Estat profund” espanyol. I la pervivència del Règim. Ja va dir el Caudillo que ho deixava “todo atado y bien atado”. L’espoleta que ha detonat el Règim, i ha fet llum sobre l’autèntica natura de l’Estat espanyol, ha set, una vegada més, la “sagrada” unitat de la pàtria (que sembla que, a les nacions sense estat, molts no volen).
Des de fa un temps, emperò, a l’empara de la justícia universal, alguns jutges argentins han posat fil a l’agulla per intentar esbrinar quines responsabilitats es derivarien dels crims del franquisme. I a l’hora d’escriure aquest text, l’exministre de Franco Rodolfo Martín Villa deu estar declarant a l’ambaixada de l’Argentina a Madrid. Que una jutgessa argentina estigui processant Martín Villa ha aixecat totes les alarmes. I ha posat de manifest, a dia d’avui, en què consisteix el Règim. El Règim uneix en la defensa de Rodolfo Martín Villa quatre presidents del govern espanyol: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy (dos del PSOE i dos del PP, no fos cas que algú dubtàs del bipartidisme). A ells s’hi sumen jacobins de sempre, com Josep Borrell, algun exministre, un parell de ponents de la Constitució i, vejats meravella!, els exsecretaris generals d’UGT i Comissions Obreres Nicolás Redondo, Cándido Méndez i José María Fidalgo.
A dia d’avui, el Règim deu ser això…
