Bernat Joan i Marí / Finalment, s’han celebrat les eleccions “autonòmiques” a Galícia i a Euskadi, dues nacionalitats històriques amb indiscutible perfil polític propi. Al País Basc, el Partit Nacionalista Basc, “el Partit” (com en diuen una part important dels bascos), ha tornat a guanyar les eleccions, tal i com estava previst. En segona posició, amb uns resultats excel·lents, hi ha quedat EH-Bildu, una formació política inequívocament independentista. El PNB també ho és, però van de “pragmàtics”. A Bildu, el pragmatisme, també se li ha encomanat. I no els ha anat malament. Del País Basc, business as usual, s’ha de dir que l’espanyolisme ha tornat a fer el ridícul. PP i Cs en coalició no alcen un gat per la cua, que dirien a València. I la meitat del que tenien els de Podem ha anat a parar a Bildu. El sobiranisme constitueix dues terceres parts del parlament basc. Teòricament, tenen vots per fer el que vulguin. Veurem com els administren. El més probable és que el PNB es doni una mica més temps i torni a pactar amb el PSE-PSOE, que també va a la baixa.
A Galícia, on els del PP no varen voler anar en coalició amb Ciutadans, perquè consideraven que no els aportaven res, els de Feijóo han tornat a guanyar per majoria absoluta. El PP a Galícia es comporta com un partit regionalista. Com feia a les Balears el PP de Gabriel Cañellas. Al carrer Génova, a Madrid, no crec que estiguin gaire entusiasmats amb el resultat del seu correligionari gallec, que no va voler la marquesa Cuello Largo a ni un sol míting de la formació a Galícia. La novetat gallega és que la segona força política és el BNG, que desbanca el PSOE i deixa sense ni un sol representant a la filial gallega de Podem. L’alternativa al PP regionalista ja no és cap partit d’abast estatal, sinó el Bloc Nacionalista Gallec, que, de la mà de la carismàtica Ana Pontón, supera el rècord que tenia fins ara Xosé Manuel Beiras (18 diputats), amb 19 diputats. Ni Cs ni Podem, les dues modernitats espanyoles, tenen cap representant a la cambra gallega. I el PSG-PSOE queda relegat a l’última posició de l’arc parlamentari (ço és, la tercera).
L’autonomisme guanya clarament a Galícia i el sobiranisme que per ara no qüestiona l’Estat ho fa a Euskadi. Però als dos països, a les dues nacions, l’alternativa ja no és Sánchez ni Casado, sinó l’independentisme a cara descoberta. Que, per cert, creix com l’escuma tant a un lloc com a l’altre.
