Bernat Joan i Marí / Començ a estar una mica cansat dels discursos completament acrítics del bonisme ambient relacionats amb la pandèmia provocada pel coronavirus. Ens venen a dir que d’aquesta situació tan complicada en sortirem millors persones, més solidaris, no tan egoistes, més comunicatius… Fins i tot s’ha arribat a apuntar la possibilitat que es produeixin canvis socioeconòmics que duguin a un sistema nou, més arcàdic i menys descarnat que l’actual. Que ens dedicarem a cooperar i no a competir, etcètera.
Vagi per endavant el meu escepticisme. De la por no en solen sortir mai coses gaire bones. Del pànic no en surt res d’ordenat ni de generós.
Vagi per endavant el meu escepticisme. De la por no en solen sortir mai coses gaire bones. Del pànic no en surt res d’ordenat ni de generós. De moment, podem dir en què hem guanyat i en què miram de mantenir-nos. I, encara, posant-hi tots els emperòs que facin falta.
És evident que de moment puja ben clarament la infantilització de la societat. Permetem que se’ns conculquin, en ares de la salut, llibertats que han costat segles de conquerir. No ens qüestionam els mesos d’estat d’alarma que facin falta per fer front al virus. Acceptam que les opinions dels experts estiguin per sobre de les dels polítics (peus de fang de qualsevol sistema democràtic, amb permís d’Augsut Comte). Toleram formes autoritàries que semblaven desaparegudes del mapa. I un llarg etcètera que només ens pot preocupar profundament.
Toleram formes autoritàries que semblaven desaparegudes del mapa. I un llarg etcètera que només ens pot preocupar profundament.
I que ningú em vulgui veure fent el joc als negacionistes. No neg l’existència del virus, ni pens que s’hagi creat a cap laboratori, ni hi veig una conspiració perquè la Xina domini el món. El virus existeix, mata gent (molta i arreu) i s’ha escampat arreu del món d’una manera aparentment incontrolada. Tot això és veritat. Però això no pot fer que desaparegui del nostre enteniment la complexitat de les coses. Per això, per exemple, les decisions no les poden prendre només des del sistema sanitari, perquè els tècnics veuen bàsicament la seua àrea. Es necessiten caps clars que vegin el món globalment. Perquè puguin decidir de la millor manera.
