Jaume Ferrer: “No acceptarem la reubicació de les barques al port d’Eivissa fins que l’APB expliqui el catàleg de serveis que tendrà el moll comercial”

Josep Rubio / Puntual com un clau, el president Jaume Ferrer (Gent per Formentera) apareix a l’hora pactada a la porta de la seu del Consell Insular. Obre des de dins i a l’edifici, completament a fosques, només s’entreveu el llum que surt del seu senzill despatx, gairebé sense més decoració que les banderes i un parell de quadres. Estam sols i Ferrer fa passar a Noudiari ben entrada la tarda, després d’haver enllestit una altra reunió. Amb una passa, dóna a entendre que no s’asseurà a l’escriptori, sinó al voltant d’una taula rodona, més adequada per mantenir un diàleg de tu a tu. El president atendrà al periodista sense parar atenció al rellotge però mirant als ulls, assegurant-se en tot moment que les seves paraules són ben compreses.

En els 40 minuts de conversa, no abandona el to institucional, tot i que això no l’encarcara i es permet algunes expressions col·loquials per fer-se entendre millor. Deixarem les fotografies pel final, pensant que així arribarà un moment més distès per aconseguir un somriure del president, però ni així. Després de l’entrevista i d’unes breus paraules amables al vestíbul, Ferrer es tancarà de nou al seu despatx, sumit en el seu rol de primer i últim home d’aquesta casa.

La reubicació de les barques al port de Vila s’ha reobert aquests dies amb la celebració del Consell de Navegació.
Abans de donar el sí definitiu ja vam plantejar a l’anterior president de l’Autoritat Portuària de Balears, José María Urrutia, que elaborés un projecte en què expliquessin com quedaria aquesta zona de Vila [el moll comercial] i quins serveis de connexió cap a la ciutat d’Eivissa tendria. Els serveis haurien de millorar molt respecte als de l’actual estació marítima. Si no es complien aquests requisits hi havia la possibilitat de replantejar l’acord de reubicació.

O sigui, que el Consell encara no ha pronunciat el “sí vull” a la reubicació.
Tenim una postura de parlar-ne perquè és l’opció menys dolenta, però ens fa falta una explicació del catàleg de serveis que tendrà aquella zona.

Al port de La Savina el projecte del nou edifici d’aparcaments segueix aturat.
El problema era que l’empresa adjudicatària ha presentat un projecte amb una planta més del que deia el Pla Especial de La Savina. Ara hem d’esperar que es presenti una nova proposta amb una planta menys. Una vegada la tinguem, l’estudiarem. És un tema d’impacte visual, aquesta construcció hauria de ser més o menys com totes les altres del port.

Quina impressió té del nou president de l’APB, Alberto Pons?
Crec que té un nou talant. Mai havia vist tan bona predisposició, a priori, cap a Formentera. Coses que no havíem pogut solucionar en tres anys, hem pogut acordar-les en setmanes. El tema de l’edifici d’aparcaments és un, però puc posar un altre exemple: feia dos anys que parlàvem amb l’APB per obtenir un permís per soterrar contenidors en l’àmbit portuari i no havíem aconseguit res. Ara sembla que de cara a pocs dies ja ho tendrem solucionat.

Podríem parlar també de bona sintonia respecte al Govern de les Illes Balears?
Hi ha de tot. Hi ha bon talant pel que fa al nou conseller d’hisenda [José Vicente Marí] i per això hi ha hagut una bona entesa [en referència al pagament del Govern del 80% del deute cap al Consell]. Però en canvi, amb l’exconseller de turisme [Carlos Delgado] va ser impossible arribar a acords per Formentera.

I pel que fa a les relacions amb el president, José Ramón Bauzá?
Al marge de les conferències de presidents, hi tinc bastant poc tracte, tot i que en el tu a tu no hi tenim cap problema. Però sovint amb l’altre costat [el Govern] no trobam una bona entesa, com per exemple passa amb el trasllat de residus cap a Eivissa. Amb el senyor Gómez [vicepresident], sembla que s’ha obert una via de possible diàleg per establir una solució, però no tenim res segur.

Quina solució proposa el Consell de Formentera per pagar el sobrecost del transport de residus cap a Ca na Putxa?
Nosaltres no deim qui ho ha de pagar. Deim qui no ha de pagar aquest sobrecost que només es dóna Formentera. Entenem que en principi hauria de ser el Govern qui ho assumís, però estam oberts a les solucions que ens facin arribar.

Seguint amb l’executiu balear. Té la sensació que el partit que governa ha deixat el regionalisme conservador per abraçar l’espanyolisme? Com afecta això a Formentera?
Sí, és així. Està a l’ordre del dia de qualsevol ciutadà el canvi que ha volgut triar el PP. En la seva manera de funcionar com a partit jo no hi entro, malgrat que no hi estic d’acord. A Formentera això ens afecta en temes com l’educació i la normalització lingüística. En l’àmbit polític de balears, amb la llei de normalització lingüística hi havia un consens total i absolut… A més, es tractava d’una llei aprovada en temps del PP.

El Consell de Formentera ha estat crític amb el nomenament del Delegat del Govern, però no es va dir res del fet que l’anterior executiu d’Antich tingués la figura de l’assessor a Formentera.
Poc podem dir si el Govern balear posa assessors o delegats. És una despesa que s’entén poc sigui d’una manera o de l’altra. Jo com a president del Consell respecto la decisió del PP, malgrat que no hi estam d’acord. Els qui hauran d’opinar seran els ciutadans.

Els ciutadans els hi costa entendre que el Consorci Formentera Desenvolupament (CFD), pràcticament sense mitjans per actuar, segueixi pagant un sou de més de 46.000 euros anuals al seu gerent…
És mal d’explicar. Però s’ha de tenir en compte que el Govern deu milions d’euros al Consorci i si no fos per aquest deute, tendria una activitat important. Si el Govern paga i podem transferir aquest finançament al Consell, s’haurà de veure que feim amb el Consorci. Depèn de la voluntat del Govern balear. I de moment, mentre no es pagui el deute, mantenim el CFD, que haurà de tenir un gerent. Cal entendre que en el moment de la seva creació el Consorci va ser molt important, tot i que ara que tenim un Consell i hi ha diàleg directe amb el Govern, el millor seria que tot passés a ser de la institució insular. Però no podem eliminar el CFD i que tot el finançament del consorci no vagi a parar al Consell, llavors Formentera hi sortiria perdent. Entenem que el Govern ha d’acabar amb el deute, pagar dos préstecs amb entitats bancàries i després eliminar el Consorci. Hem de deixar els comptes nets.

Un altre tema espinós… Les construccions en Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) de Punta Gavina.
Aquestes llicències es van demanar del 2005 al 2007, quan era vigent el Pla Territorial Insular (PTI), llavors va venir la moratòria del Govern perquè cada Consell decidís que volia fer en ANEI. El 2010, s’aprova la normativa urbanística i a partir d’això d’una banda els promotors de la urbanització de Punta Prima ens presenten una querella criminal (ja teníem clar que així seria, perquè ens havien amenaçat). I per altra banda, a les normes queda resolt el tema de les cases de Punta Gavina. S’ha de recordar que aquesta gent havia demanat unes llicències en ANEI quan això era legal. Encara que jo com a ciutadà pugui dir, quina llàstima.

Sent llàstima?
A jo em fa llàstima, però una cosa és això i l’altra és ser catastrofista. Aquell bosc està fornit de cases. Volíem encaixar un problema que no ens agradava i intentar salvaguardar la línia de costa. De temes urbanístics tothom parla i jo era el primer. I a vegades hi ha coses que dolen, que fan mal. Segurament no hem explicat correctament perquè s’han fet així les coses. Deixar fer aquestes cases va ser el millor pel Consell, tenim la consciència tranquil·la.

Tornant a Punta Prima, no li incomodava que el promotor de l’urbanització només demanés la imputació dels membres de GxF i no del seus socis del PSIB?
Ens dóna més arguments. Una cosa diferent hagués estat si el promotor hagués demanat la imputació de tots els que vam votar a favor de les Normes Subsidiaries. Però van anar a fer mal a aquells que pitjor els hi van posar. Mal en el sentit de la imatge i de repercussió politica, està imputat no fa gràcia a ningú.

I Ca ses Castellones encara cueja als Tribunals.
Aquest és un altre dels carbons rogents que hem hagut d’assumir d’endarrere. El jutge dicta que la llicència està mal donada, però qui va concedir la llicència? Tant a l’Ajuntament com al Consell d’Eivissa i Formentera hi governava el PP. Tot i que l’Ajuntament tenia els informes positius de la CIOTUPHA i no tenien gaires opcions. Des del Consell només podem esperar si el jutge decideix o no imposar indemnització.

Si finalment sobre el Consell recau l’obligació de pagar una indemnització, es perseguirà judicialment la responsabilitat dels polítics del moment?
No ho descartam, quan arribi al moment ja estudiarem les possibilitats.

És veritat que vostè va invertir en un dels locals comercials que es van aixecar en el solar de Ca ses Castellones?
Vam tenir una societat amb uns amics i vam firmar una compravenda en la qual la meva dona consta en el contracte i té les accions

Se n’ha penedit?
Sí, no només perquè la inversió ha anat malament, sinó també perquè m’ho vaig passar malament en sentit personal per la relació que tinc amb els que feien l’edifici, però també amb la part que reclamava la propietat.

Creu que s’està obrint una esquerda social a Formentera entre els qui són propietaris d’habitatges i els llogaters que es veuen obligats a acceptar males condicions i elevats preus?
Aquest és un problema de fa molts anys. I la solució passa per emprendre un conjunt d’accions. S’ha d’afavorir que n’hi hagi més a la bossa de lloguer. A Formentera d’uns anys cap aquí, s’ha destinat molta segona residència per ús turístic. Ara ja tenim el reglament aprovat i estam en procés per regularitzar els habitatges que entrin en aquest àmbit. Així que les residències que no es regulin com a ús turístic, podrien tornar al mercat de tot l’any. A més, podem prendre mesures que afavoreixin que es lloguin per tot l’any. Per exemple, la taxa de residus d’un immoble buit puja uns 300 euros, mentre que, si hi viu gent tot l’any, pagarà uns 100 euros. Ara bé, el que passa és que les competències en aquest àmbit són del Govern balear. Els habitatges de protecció oficial no solucionaran el problema, malgrat que puguin ser importants per 14 famílies. Hem de buscar més involucració del Govern i fer una política conjunta sense haver de fer protecció oficial, perquè crec que d’habitatges ja n’hi ha suficients a Formentera.

Rotondes: en trauria alguna si hagués de tornar a construir-les?
Faria el mateix que hem fet fins ara. El problema és que tot ha anat molt seguit, el que tinc ganes és que s’acabi. Duim sis anys amb la tramitació de la normativa, la documentació administrativa, el conveni de carreteres, les obres… Però les rotondes funcionaran, amb els anys es veurà una millora important sobretot als nuclis urbans. Si haguéssim afectat altres indrets, jo com a president no hi hagués estat d’acord. Però hem solucionat problemes de creixement poc regulat o poc ordenat.

De totes maneres els activistes de l’Obra Cultural Balear (OCB) o del GOB han deixat bastant en pau el seu govern, el que no van fer amb el PP quan va presentar un projecte per asfaltar camins…
El que sí que intentam és tenir la mà estesa cap aquests col·lectius, de fet OCB col·labora assíduament amb Consell, i quan han tingut alguna cosa a dir, ho han dit. Jo el que crec és que tampoc ho hem fet tan malament tot i que algun error haurem fet…

Digui’n un.
Ara m’agafes…

L’oposició i membres del seu partit parlen del seus «rampells» de mal geni.
S’ha de tenir una mica de rampell en aquest càrrec, sempre que no et passis. És important saber dir “fins aquí hem arribat”. Jo no m’amago de com som. Cada ú té els seus defectes. Jo també m’equivoco. Em considero una persona normal amb una responsabilitat molt grossa que ja dura gairebé 7 anys.

Es presentarà a les eleccions del maig del 2015, o amb dues legislatures ja n’hi haurà prou?
Encara no m’he posat a pensar. Ho tractarem de l’estiu cap endavant, però de moment no puc descartar res, es tracta d’una decisió en què hi entra la família, el partit i la meva percepció. A finals d’any o principis del 2015 se sabrà.