Bernat Joan i Marí.
Després de l’empresonament dels líders polítics catalans que varen propiciar la celebració del referèndum del Primer d’Octubre, hi va haver a Catalunya unes manifestacions tan contundents que no es poden comparar amb d’altres, a Europa, durant les últimes dècades. Però no només es va expressar la solidaritat dels catalans davant aquelles condemnes totalment injustes. També hi va haver manifestacions a llocs com ara Madrid. A Madrid es va constituir una associació en defensa del dret a decidir. Del dret a decidir de tothom. I aquest tothom inclou, naturalment, els catalans. Els membres d’aquesta associació varen convocar, en coherència amb els seus principis, una manifestació en defensa dels presos polítics catalans i en contra de les ignominioses sentències del Tribunal Suprem espanyol.
En Dani Gallardo era un jove en la vintena d’anys que, segons diu ell, passava per vora la manifestació, quan justament un grup de policies estava apallissant una jove que sí que hi participava. O que passava per allí. No ho sabem. Resulta que la jove en qüestió era la seua al·lota. A en Dani li va sortir la pulsió més lògica del món, i va anar a defensar-la. Segurament, en intentar deslliurar-la degué empènyer algun policia, o li degué agafar el braç. Fins i tot seria molt humanament comprensible que li amollàs algun colp de puny. O que fes servir una fusta per fer-los palanca o per colpejar-los, si la trobava a mà pel carrer. Qui no faria això, en unes circumstàncies com les esmentades!
Ahir va conèixer la seua condemna: quatre anys i mig de presó»
Arran d’aquests fets, en Dani Gallardo va ser detingut i empresonat a l’espera de judici. Hi ha estat molts de mesos. I ahir va conèixer la seua condemna: quatre anys i mig de presó. Per agressió a l’autoritat i per desordres públics. El condemnen els mateixos que es boten les sentències del Tribunal d’Estrasburg i ara volen tornar a jutjar Arnaldo Otegi i Rafa Díez Usubiaga, els mateixos que es burlen de l’alt tribunal europeu i diuen que cremar la bandera espanyola és delicte i no exercici de la llibertat d’expressió, els mateixos que no renoven el Consell General del Poder Judicial, tot i que fa un parell d’anys que ja no hauria d’estar en exercici amb la composició actual. Als mateixos que, al cap i a la fi, autoproclamant-se constitucionalistes es carreguen, dia sí dia també, la Constitució espanyola. Davant tot això, aprofit aquesta tribuna per reclamar la llibertat immediata de Dani Gallardo. I, si no l’alliberen, per suggerir a ERC o a JuntsxCAT que el duguin en llistes a les pròximes eleccions al parlament de Catalunya. Per fer-lo visible. Per visibilitzar la repressió i la injustícia. Per fer posar vermella na Ursula von der Leyen. Més encara del que va aconseguir na Clara Ponsatí.
Per Bernat Joan i Marí
