Medi Ambient sotmetrà a una avaluació d’impacte ambiental el projecte de fondejos de Formentera

@D.V./ El BOIB ha publicat l’acord al que va arribar el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, sobre el Projecte bàsic de fondejos a Formentera promogut per Espais de Natura Balear. Aquest projecte pretén instal·lar a la platja de Ses Illetes sis pilones de formigó sobre un fons amb posidònia especialment degradat per les àncores de grans embarcacions, i tres més sobre una clapa d’arena situada més al nord, per facilitar l’ancoratge d’embarcacions de gran eslora (entre 40 i 100 m).

Les conclusions de la Comissió inclouen una crítica a com s’ha realitzat el projecte i proposen diversos arguments sobre els motius pels quals s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental, ja que considera que el projecte no presenta un vertader estudi d’alternatives ni d’ubicació, ni de metodologia d’execució, ni de tipologia d’ancoratges, ni de tipologia d’embarcacions, ni de gestió de residus.

Arguments per l’avaluació
Així, en els seus arguments, la Comissió considera que per les dimensions del projecte que suposa la mobilització de pontones que s’hauran de fixar al substrat amb grans morts o potes i les dimensions de les pilones -80-120 centímetres i 12-16 metres de llarg- que es volen instal·lar ja es justifica per si mateix l’avaluació d’impacte ambiental., i que per uns ancoratges ecològics notablement més petits proposats en un altre projecte, ja es va sotmetre a una avaluació.

A més, la zona marítima on es vol desenvolupar el projecte queda inclosa dins el Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, i la zona costanera, amb la qual té una clara continuïtat ecològica, està qualificada com a sòl rústic protegit i les estan llacunes incloses en la llista del Conveni Ramsar sobre zones humides d’importància internacional, especialment per les aus aquàtiques.

La Comissió valora que es tracta d’una zona de sensibilitat ambiental molt alta integrada dins una praderia de posidònia protegida per diversa legislació, amb presència notable d’espècies marines animals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta, hàbitats d’interès comunitari prioritaris marins -praderies de posidònia- i costaners, com llacunes, estepes salines i dunes litorals amb  aus marines objecte de mesures de conservació especial i altres espècies d’aus marines silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

També es recorda que si els ancoratges ecològics sobre posidònia no són totalment innocus, encara menys innocu és aquest tipus d’ancoratge de gran talla, i es considera que el fondeig regulat a altres llocs del mateix parc natural, insuficientment acompanyat de la necessària vigilància, divulgació, informació i assessorament a les embarcacions, ha suposat un efecte cridada que ha provocat la regressió de la praderia de posidònia en es Calò de s’Oli i s’Espalmador.

Per acabar, l’informe de la Comissió recorda que el lloc escollit pels sis ancoratges està sobre unes clarianes de posidònia al 70%,  un espai ocupat per una praderia continua de posidònia fins fa menys de cinc anys, i que “no queda clar que sigui la més idònia, perquè no s’aporten ni cartografies detallades, ni fotografies submarines, ni cates del terreny, ni filmacions, ni cap altra dada presa sobre el terreny que ho demostri”, i que “per l’extensió de l’impacte en la fase d’execució, que sense les convenients mesures correctores, insuficientment explicades al document ambiental, podria arribar a soterrar i/o enfangar les praderies de posidònia que envolten els llocs on s’han d’inserir les pilones”.