Miquel Ramon: «El Parlament ha aprovat lleis al dictat dels poders fàctics»

@Noudiari/Miquel Ramon és el candidat de Guanyem Eivissa al Parlament balear. Ramon té una àmplia experiència política com a coordinador general d’Esquerra Unida en Balears (2003-2009), conseller de Política Territorial i Paisatgística d’Eivissa (2007-2010) i també va ser diputat autonòmic.

-Com valora la legislatura que tot just termina?

-Ha estat una legislatura ben trista, en la qual els diputats de la majoria s’han dedicat a validar els decrets llei del govern, a “ensabonar” els membres de l’executiu en el torn de control i a oposar-se a qualsevol proposta que vengués de l’oposició o de la societat civil (com la ILP promoguda pel Gob). Per la seva part, tret d’alguna excepció meritòria, els diputats de l’oposició no han destacat per la seua crítica raonada i per la capacitat de fer propostes alternatives. Els diputats d’Eivissa, ja siguin del govern o de l’oposició, han destacat molt poc i han tengut una actuació molt grisa, és difícil recordar alguna iniciativa que hagi portat al llarg de tota la legislatura.

– Què critica al govern dels últims quatre anys?

La prepotència, la llunyania de les preocupacions ciutadanes, el “filibusterisme” parlamentari per treure protagonisme a l’oposició o per evitar les compareixences de Bauzá i dels membres del Govern i, sobretot, haver aprovat lleis al dictat dels poders fàctics.

– Quines són les seves reivindicacions a Mallorca?

-Jo no tenc reivindicacions “davant” Mallorca, sinó davant el Govern de les Illes Balears. Em sembla un infantilisme polític per a obtenir rèdits electorals, l’antimallorquinisme. Per a mi, els problemes no vénen de tenir un Govern format bàsicament per mallorquins, sinó que vénen de que aquests governants són del PP i tenen una gran manca de sensibilitat social cap a tots els ciutadans de les Illes. Dit això, si que vull constatar que alguna transferència que s’ha acceptat per part del Consell d’Eivissa ha estat molt mal dotada i que és una gran disfunció institucional, que s’hauria de corregir, que el Consell de Mallorca no assumeixi alguna competència transferida a la resta de consells, cosa que fa que el Govern continuï gestionant aquestes competències a l’illa de Mallorca.

– Quins són els dèficits històrics que s’han de corregir?

-Els principals: la construcció, manteniment i dotació dels centres escolars; tota la problemàtica de l’aigua, des del subministrament d’aigua potable, a la salinització dels aqüífers o la depuració i reutilització de les aigües residuals; la dotació de serveis socials, la posada en funcionament de les residències amb criteris públics o la dotació de serveis sanitaris (la radioteràpia no és l’única mancança). Vull dir que hi ha una responsabilitat important del Govern balear, però que no és menys important la des ajuntaments i del Consell Insular en aquestes mancances.

– Què farà per aconseguir-ho?

Treballar a favor d’una nova majoria progressista amb una nova sensibilitat i unes altres prioritats polítiques. Lluitar perquè les inversions es destinin a les infraestructures necessàries i no a obres faraòniques de molt dubtosa utilitat. No és veritat que Eivissa hagi estat discriminada en el total de les inversions, el que passa és que no s’han destinat a allò més necessari, tenim l’exemple molt clar de les autovies. Els culpables de les mancances o de les obres innecessàries o abusives són tant dels governants de Palma com dels d’Eivissa.

– Quines lleis aprovades en aquesta legislatura han beneficiat a Eivissa i Formentera, i quines les han perjudicat?

-Depèn del que vulguem per les Pitiüses. La legislatura ha estat molt favorable pels especuladors, els infractors urbanístics i els grans poders econòmics. En canvi, ha estat molt dolenta pels treballadors, per les capes mitjanes i pel medi ambient. Les amnisties urbanístiques, les lleis fetes a mida d’interessos econòmics, la desprotecció del medi ambient o la marginació de la llengua catalana, amb l’esperpent de legislar contra els llaços quadribarrat, per a mi han resultat molt negatives per la majoria dels habitants d’Eivissa, de Formentera i de les altres illes.

– Quines derogaria?

-Crec que s’haurien de derogar les parts de la llei turística, de la del sòl o de l’agrària que legalitzen l’urbanisme il·legal, permeten augmentar determinades construccions per sobre del que preveuen les normes municipals, eliminen proteccions ambientals i possibiliten una nova colonització del sòl rústic amb molt diferents tipus d’activitats impròpies d’aquesta classe de sòl. S’ha de derogar la llei de símbols i “enterrar” definitivament el TIL. També se li ha de donar la volta al Pla Hidrològic, que protegeix els interessos immobiliaris i no la qualitat i el manteniment dels aqüífers.

–  Què opina de la impugnació presentada per Gent per Eivissa?

-Un oportunisme electoralista molt hàbil. S’ha apuntat, des d’un altre punt de vista, al populisme que ha fet Bauzá amb la proposta de reducció de diputats, però ni l’un ni els altres parlen del que, per a mi, és el principal problema de la configuració actual del Parlament: la manca de representativitat i proporcionalitat. No podem oblidar que en la passada legislatura, el PP va obtenir el 60% dels escons amb només el 47% dels vots, i que un 20% dels vots dels ciutadans a diferents partits, s’ha perdut sense obtenir representació.

– Creu que el Parlament és proper als ciutadans de les Pitiüses?

-Crec que la sensació majoritària és la que el Parlament és una institució molt llunyana i poc útil, una sensació que es comparteix a les altres illes i que té motivacions importants. També pens que és imprescindible un canvi en profunditat del funcionament del Parlament.

– Què proposa per millorar la representació dels ciutadans pitiüsos a la Càmbra balear?

-Pens que la major part dels ciutadans no es sentirien més ben representats si hi hagués un diputat més per Eivissa. De fet, molt poca gent coneix el nom o la feina dels diputats actuals. En canvi, pens que els ciutadans es sentirien més representats si vessen que les seues preocupacions quotidianes també són les dels diputats, si es facilitàs la presentació d’iniciatives legislatives populars, si funcionàs la comissió de peticions, si les organitzacions socials més representatives poguessin acudir i ser escoltades al Parlament, en definitiva, si s’obrís la porta a la ciutadania. El Reglament del Parlament s’ha de capgirar completament, s’ha d’estendre el període de sessions, s’han de regular millor les incompatibilitats, s’ha d’evitar que hi hagi diputats que cobren el salari íntegre i mantenen altres activitats lucratives… s’han de fer tantes coses!