@David Ventura/ L’eurodiputat ecologista del grup verd europeu Raül Romeva és el polític comunitari que més ha fet per donar a conèixer la problemàtica de les prospeccions petrolíferes a les Balears. Ha preguntat a la Comissió Europea pels projectes de Cairn Energy al golf de València i s’ha convertit en un aliat d’Eivissa i Formentera a l’hora de cercat suports entre les inextricables oficines comunitàries de Brusel·les.
Romeva no repetirà com a eurodiputat però fins el darrer dia continuarà fent feina en contra de les prospeccions i és un dels qui millor sap com fer front a un desafiament com aquest. Avui ha estat a Eivissa, convidat per ExC, i ha atès a Noudiari en una terrassa de la Plaça del Parque de Vila.
-Què pot fer la Comissió Europea [el Govern de la Unió Europea] per aturar les prospeccions de Cairn Energy? Hi ha prou legislació ambiental comunitària per al·legar amb garanties?
-La generació energètica és competència dels Estats, no de la Unió Europea. La Unió té competències exclusivament en el transport de l’energia. A partir d’aquí, l’excusa que posa la Comissió Europea per no mullar-se és que aquest tema depèn dels Governs dels Estats.
No obstant, és cert que hi han diferents directives ambientals que es poden veure afectades. La més important és la directiva sobre l’estudi d’impacte ambiental, ja que inclou el dret de la població afectada a participar i estar completament informada que qualsevol explotació de caràcter energètic que hagi al seu territori. Es la Directiva sobre Informació Pública en d’Actuacions d’Impate Ambiental. Després, tenim directives claus com les ZEPAS [Zona d’Especial Protecció d’Aus] i d’espècies protegides, i aquí la Comissió té molt a dir.
Existeix un tercer àmbit d’actuació: les línies estratègiques del model energètic que vol la Comissió de cara a l’any 2030. Per desgràcia, a l’últim esborrany que s’ha fet sobre el tema encara hi ha una aposta clara pels hidrocarburs i les nuclears, i redueix el paper de les energies renovables a només un 30% del total del consum energètic europeu.
-A dia d’avui, quina resposta heu obtingut de la Comissió Europea?
-De moment, la Comissió encara no ha formulat una opinió. Una altra cosa és que no estiguin interessats pel tema i estiguin fent gestions, però fins que no tinguin sobre la taula l’estudi d’impacte ambiental no es poden manifestar. Sobre un projecte definitiu, l’únic que podem demanar és que es compleixi la normativa europea ambiental.
Però a més de la Comissió Europea, ens hauríem de preguntar quins són els actors que han de decidir sobre una obra com aquesta. El Govern de espanyol? I els governs de València o Balears? I França? Aquí tenim un dèficit de competències sobre com gestionar els béns comuns i això ens obliga a dotar-nos d’un marc legislatiu que no tenim. Quan les prospeccions són al mar tot és més complicat.
Tenim un comissari de Medi Ambient receptiu, i un d’Energia que no ho és tant
-S’ha anunciat una reunió el dia 11 de febrer amb el comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik. Com respira aquest comissari? Pot ser receptiu?
-Hi ha un pacte no escrit entre comissaris de “jo no em fico en el teu terreny i tu tampoc en el meu”. I això és un problema perquè a l’hora de la veritat es produeixen contradiccions i es solapen doctrines diferents. Per exemple, tenim un comissari d’Energia, Günther Oettinger, molt favorables dels hidrocarburs i del fracking; però després el comissari de Medi Ambient, Potocnik, és més prudent i més favorable al principi de precaució abans que al de sobirania energètica. Si parles amb un, tens una versió; si parles amb l’altre, l’altra versió. Finalment, serà el president de la Comissió [Durao Barroso] qui tindrà un pes molt important d’arbitratge.
-Què n’espera del Govern espanyol? La postura del ministre d’Indústria, José Manuel Soria és clarament a favor de les prospeccions i del lobby energètic. Creu que el Ministeri de Medi Ambient serà sensible a les al·legacions que s’estan presentant a les prospeccions?
-Encara no he escoltat al ministre de Medi Ambient, el senyor Arias Cañete, cap paraula en el que demostri que aquest tema li preocupi. Crec que encara que no li importi el medi ambient, s’hi hauria de preocupar perquè també és ministre de Pesca. Honestament, del govern espanyol no espero res. En el marc europeu sí que hi confio una mica més. La clau, al final, seran els interessos econòmics que estan influint en la postura del ministre Soria. Ha pegat un pal extraordinari a les fotovoltaiques i a les energies renovables. Diaris econòmics com Financial Times o la revista Fortune han considerat aberrant la reforma energètica espanyola. Això forma part d’una estratègia del ministre que és molt difícil d’explicar i justificar.
Les complicacions tècniques de l’extracció de petroli a la Mediterrània són enormes
-Es diu que amb la millora de la tecnologia extractiva, la Mediterrània és el gran objectiu de les empreses petrolieres. Serem una zona com el Mar del Nord o el golf de Mèxic?
-Jo tinc la sospita que en realitat això no deixa de ser un banc de proves. Sí que ha millorat la tecnologia però no dóna garanties absolutes, ho veiem en el cas Castor [la plataforma d’extracció de gas que ha provocat moviments sísmics davant la costa de Castelló]. Continua sent complicat treure petroli a mil metres de profuditat: la pressió de l’aigua és molt forta, la seva temperatura de l’aigua és de 2 o 3 graus centígrads i el petroli és molt calent, i el contrast tèrmic provoca un gran repte tecnològic. Per molt que hagin millores, encara estan per demostrar. Els riscos potencials són enormes i ens trobem amb la mateixa jugada de sempre: Socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis. Si la cosa surt malament, l’empresa de torn marxarà però ens deixarà el problema.
Quan fas un estudi d’impacte ambiental has de tenir en compte tots els supòsits, tant la part d’exploració com d’explotació, i ja tenim masses exemples en els que la tecnologia ha fallat com per exposar-nos a aquests problemes.
-En l’escenari actual, podem ser optimistes? Això es pot parar?
-No ens podem permetre el luxe de no ser optimistes. En aquests moments hem de treballar amb la clara convicció que això es pot parar. Només a partir d’aquesta premisa pots movilitzar a la gent. El gran repte és que hagi una força suficient a nivell ciutadà que ho permeti aturar. I això és possible, ho hem vist en molts casos. És necessari moure’s.
Una Democracia, en la que los ciudadanos se tienen que movilizar constantemente contra el poder ejecutivo, al que han elegido por un periodo de tiempo dado, no es una auténtica Democracia. Tenemos que pensar en superar este orden social, para profundizar en el gobierno del pueblo. Claro que tal vez ello llevaría a la sociedad a plantearse ¿para qué demonios nos hacen falta intermediarios para hacer lo que nos conviene? ¿Acaso no sabemos administrar nuestros bienes y haciendas? ¿Y no lo hacemos de la mejor manera posible y de la más económica? Administrar lo que es de todos es lo mismo, pero con el concurso de todos. Claro que eso, una auténtica Democracia, conllevaría la pérdida de prebendas de una minoría egoísta, acostumbrada a comprar voluntades a golpe de dinero. A eso, ellos lo llaman peyorativamente “la anarquía”, y yo sin embargo digo con orgullo, que soy anarquista y que viva la Anarquía, ¡que puñetas!
Si us plau, podríeu corregir el català abans de publicar les notícies? No pau escriure :»per molt que hagin millores», sinó «per molt que HI hagi millores. Haver-hi, hi ha, hi havia, hi hagués, hi haurà…. Etc. Gràcies!!