@Noudiari/ Can Jeroni acollirà aquest divendres 17 de març a les 20.30 hores l’estrena del documental «Elmyr de Hory. L’art de la falsificació», dirigit per José Lluís Mir. Es tracta d’un reportatge que recull la història del que és considerat el millor i major falsificador d’obres d’art de tots els temps. Era tal la seva capacitat per a la falsificació, que va aconseguir que els mateixos Picasso i Renoir certifiquessin com a autèntiques obres pròpies, quadres pintats per De Hory. Ell sempre deia que no copiava, sinó que pintava a la manera dels grans artistes de tots els temps.
El documental que es presenta a Can Jeroni ha estat produït per Deunoscuantos. Té una durada de 55 minuts, és en blanc i negre i en català, subtitulat al castellà. Està locutat per Cuqui Lladó, que també presentarà l’acte de demà. Per a la seua elaboració ha estat necessària una important tasca de recerca. Així, s’ha aconseguit molt material fotogràfic de l’època -tant procedent d’arxius espanyols com de col·leccions privades, i fons cinematogràfic -incloent imatges de TVE, arxius de la Filmoteca Nacional i de la pel·lícula d’Orson Wells. També s’han aconseguit cartes, diaris i altres documents relacionats amb l’artista, provinents d’arxius personals i hemeroteques. Finalment, s’ha pogut parlar amb testimonis personals que van conèixer directament al mateix Elmyr i d’alguna manera van formar part de la seua vida.
El documental recull la història l’artista des que va arribar a Eivissa, l’any 1959, fugint de la Policia i l’FBI, que el buscaven per la venda d’uns falsos dibuixos a galeries nord-americanes. Va viure a l’illa durant 16 anys, a la seua casa de Sant Agustí, i va relacionar-se amb tot tipus de gent, des dels primers hippies que començaven a arribar a l’illa fins a famosos, personatges de la noblesa i polítics. A Eivissa també va fer relacions comercials amb Fernand Legros i Reial Lessard. Tots tres van teixir una societat de falsificació d’obres d’art a nivell mundial, que els va reportar grans beneficis. Fins que va esclatar «l’escàndol Meadows», motivat per la venta de Legros i Lessadr de diversos quadres d’Elmyr a aquest magnat del petroli texà.
Els cas Meadows va destapar a escala mundial la trama de falsificació, però també va multiplicar la fama d’Elmyr. Clifford Irving, resident a Eivissa en aquella època, va convertir-se en el seu biògraf personal, autor del llibre «Fraude: la verdadera historia de Elmyr de Hory». El cineasta nord-americà Orson Welles es desplaçà a Eivissa per rodar el seu documental «F for fake», també inspirat en la vida de l’artista.
Enmig dels escàndols, Elmyr seguí amb la seua vida plàcida a Can Mestre, la seua residència a Sant Agustí. Pintava i realitzava exposicions, ja signant amb el seu nom, mentre arribaven peticions d’extradició de França que eren rebutjades contínuament pel Govern espanyol. L’any 1975, després de la mort de Franco, el país comença a obrir-se i Elmyr, preocupat per la possibilitat que l’extraditin, acabà suïcidant-se a la seua casa de Sant Agustí, l’11 de desembre de 1976.
