@D.V./ Comprovar que tot funciona exactament igual que sempre i que rutines, actituds i tics es repeteixen amb mecànica precisió, pot provocar calma o desesperació. Aquest matí, quan s’ha celebrat Ple ordinari del Consell Insular d’Eivissa, el que he experimentat ha estat una immensa calma. Tot continuava al seu lloc, inmutable. Patricia Abascal i Àlex Minchiotti, fidels a les seves costums, han tornat a debatre sobre la gestió de les residències i, novament, han repetit els arguments que hem escoltat un Ple sí i un altre també. Novament, l’oposició ha presentat les seves mocions i, novament, els consellers del PP les han refusat. Novament els debats s’han reduït a una mena de diàleg de sords en el que no s’ha perdut l’educació -i que no es perdi mai, que ja tenim suficient amb les desagradables escenes del Parlament balear-.
Les dues primeres mocions presentades pel PSOE-Pacte han versat sobre la Llei de Símbols i la ‘llei Gallardón’ sobre l’interrupció de l’embaràs -eufemisme de la paraula ‘avortament’.. Personalment, no m’engresca que al Consell es debateixin coses que toca debatre a altres llocs -la Llei de Símbols al Parlament i la contrarreforma de l’avortament al Congrès dels Diputats- però és legítim que l’oposició ho faci amb l’esperança d’intentar trencar l’unitat monolítica del PP amb temes sensibles. De fet, no fa gaire el PP d’Extremadura es va posicionar clarament en contra del ministre de Justícia en l’avantprojecte de llei de l’avortament.
No obstant, tothom tenia clar que els consellers eivissencs del PP no li donarien el gust a l’oposició de votar en contra d’iniciatives sorgides dins el seu propi partit i, amb evident desgana, han complert amb el protocol. Mariano Juan -amb la veu absolutament trencada, semblava que ens estigués parlant Camarón de la Isla- ha fet una defensa breu i de manual de la Llei de Símbols en contrast amb l’apassionada intervenció de Juanjo Cardona, de PSOE-Pacte, qui ha acusat al PP “d’anar contra tot allò que és nostre”. Paraules que no han impressionat a Mariano Juan, que ha bandejat la seva rèplica en un parell de minuts escassos.
Pel que fa a l’avantprojecte de la Llei de l’Avortament, la consellera de Benestar Social Mercedes Prats ha confessat que “no faré una defensa tancada d’aquest projecte”. Realment, és difícil defendre un projecte que fa que la República Islàmica d’Iran tingui una legislació més progressista que la nostra, i que sembla més aviat el fruit de les frustracions i les psicopaties feminicides d’una persona que necessita tractament, que no pas la feina d’un legislador. En qualsevol cas, estic segur que Mercedes Prats tenia milers de coses més agradables que fer abans que defendre un projecte de llei indefendible: “Esperem que aquest avantprojecte es pugui canviar i millorar, i que la llei final estigui en la línia de la que es va aprovar l’any 1985”, ha dit la consellera, donant a entendre que les idees del senyor Gallardón no li fan gaire gràcia però sense desmarcar-se ni un centímetre del seu partit.
Fidels a les tradicions, Patricia Abascal i Àlex Minchiotti han tornat a debatre sobre la gestió de les residències i del consorci sociosanitari. El debat es podria resumir en aquest concepte: Abascal ha denunciat la “privatització de les residències” -i també de la radioteràpia i de la ITV- mentre que Minchiotti ha parlat d’ “externalització tutelada”. Una ha parlat del “frenesí privatitzador”. L’altre ha criticat la “demagògia” de la seva interlocutora. I, com passa sempre, la majoria del PP ha tombat la moció de l’oposició. Resultat: un ple breu, de poc més de dos hores de durada, i que ha deixat les coses exactament igual que com estaven. I aquí pau i després glòria.
