L’Ajuntament d’Eivissa ha ampliat el projecte de museïtzació del Cementiri Vell amb la instal·lació d’onze noves plaques commemoratives dedicades a personalitats que han deixat una empremta destacada en la història i la identitat del municipi i que són Carles Roman Ferrer, Abel Matutes Torres, Josep Verdera Ramón, Josep Costa Ramon, Bartomeu Marí Marí, Julià Verdera Torres, Francesc Bonet Redolat, Salvador Mena Vivern, Victori Planells Roig i Joan Planells Tur. Amb aquest acte, el Consistori dona continuïtat al projecte ‘El silenci del record’, que ja compta amb 71 reconeixements dins l’espai museïtzat.
Durant la cerimònia, l’alcalde d’Eivissa, Rafael Triguero, ha destacat la importància de mantenir viu el record d’aquells que han contribuït al progrés i al desenvolupament cultural, social i econòmic d’Eivissa.
“A cada una de les persones a les quals avui dediquem aquestes plaques commemoratives ha tingut una vida plena de significat, amb trajectòries que ens recorden el valor de la constància, la creativitat i la solidaritat. Ja sigui a través de les arts, la cultura, la ciència o la política, tots i cadascun d’ells han contribuït a fer d’Eivissa un lloc més ric, divers i pròsper. És de justícia que la seua memòria quedi per sempre en aquest espai de pau, on els podem recordar amb gratitud i respecte. Aquestes plaques no només són un testimoni de les seves vides, sinó també un compromís col·lectiu per seguir el seu exemple i continuar treballant per una societat més justa i solidària”, ha manifestat Triguero, qui finalmente ha volgut expressar el seu agraïment a les famílies presents.
«Sabem que rere cada persona que avui homenatgem hi ha històries personals, sacrificis i moments difícils que no s’obliden. Que aquesta terra que tant van estimar sigui per sempre un lloc on el seu record visqui entre nosaltres. Recordant i honorant aquells que ens van precedir, també estem construint un llegat per inspirar les generacions futures”, ha manifestat l’alcalde de la capital eivissenca.
Durant l’acte les persones assistents han pogut gaudir de l’actuació d’Isabel Albadalejo (veu) i Carlos Vesperinas (violoncel). Amb aquesta ampliació, el Cementiri Vell continua consolidant-se com un espai de memòria i reconeixement col·lectiu, obert a la ciutadania i al record compartit d’Eivissa.
Les biografies de les personalitats a les que s’han dedicat les noves places es resumeixen a continuació:
Carles Roman Ferrer (1887-1939).
Arqueòleg, periodista i polític. L’any 1908 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat. El 1911 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa. Fou el primer arqueòleg professional al capdavant del Museu i el primer tècnic a dirigir excavacions de manera científica a Eivissa. L’any 1913 publicà Antigüedades ebusitanas. Donà a l’estat els terrenys on durant la II República es va impulsar la construcció del Museu Monogràfic de Puig des Molins. Elegit diverses vegades diputat a Corts pel Partit Liberal.
Abel Matutes Torres (Eivissa 1866 – 1936)
Empresari navilier i banquer. Impulsor del teatre Pereira, inaugurat el 1899. A principi del segle XX creà la primera fàbrica de producció d’energia elèctrica, coneguda popularment com sa fàbrica de sa llum, que subministrà llum a la ciutat fins a l’entrada de GESA a Eivissa a mitjan segle. Fou el primer president de la Cambra de Comerç d’Eivissa i Formentera, aprovada oficialment així com el seu reglament l’any 1903. Col·laborà també en la Revista Mercantil d’Eivissa.
Josep Costa Ramon (1907-1986).
Advocat i escriptor. Fou el primer eivissenc adscrit al Col·legi d’Advocats de les Balears. Exercí durant uns anys de fiscal substitut dels jutjats d’Eivissa. Cofundador de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE). Estudiós del dret foral eivissenc i dels usos consuetudinaris, col·laborà amb la revista Ibiza en la seua primera i segona època, en el diari La Voz de Ibiza i en diverses capçaleres a Madrid i Múrcia. Al llarg de la seua vida va viure moltes adversitats a causa de la seua defensa de la llibertat i la democràcia.
Bartomeu Marí Marí (Eivissa 1902 – 1998).
Doctor en farmàcia, professor i empresari. Membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. Medalla d’Or de les Illes Balears. Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia Europea de doctors. Professor de matemàtiques i física i química de l’Escola d’Arts i Oficis des de la seua creació fins a la seua jubilació. Analista de la seguretat social d’Eivissa, on fou cap del Servei d’Anàlisis Clíniques. Inspector farmacèutic municipal de Formentera i de Sant Joan de Labritja. Col·laborà en la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE).
Julià Verdera Torres (Eivissa 1947-2000).
Empresari turístic vinculat especialment al barri de ses Figueretes de la ciutat, on dirigí dos dels establiments més emblemàtics de l’illa, l’hotel Figueretes i l’Ibiza Playa. Copropietari de la llibreria més antiga d’Eivissa, Can Verdera, president de l’Associació de vesins del barri i del club de futbol Sociedad Deportiva Ibiza. L’any 2001, l’Ajuntament d’Eivissa va posar el seu nom a una plaça de la ciutat.
Josep Verdera Ramón
Batle d’Eivissa de 1878 a 1883 i de 1895 a 1899 i regidor en diverses ocasions. Coma batle de la Ciutat va impulsar la construcció de l’escorxador municipal. Editó i dirigí els periódics El Ibicenco i La Peladilla. Membre del Comité Republicó Federal reorganitzat a Eivissa arran de la proclamació de la I República. Militant del Partit Liberal. Propietari de la primera llibreria documentada a Eivissa, Can Verdera.
Francesc Bonet Redolat (1936-2010). Polític.
Estudià a l’Escola Nàutica de Barcelona, on havia passat un anys de petit a causa del desterrament de son pare. L’any 1972 participà en la Taula Democràtica i en la Junta Democràtica. Fou un dels fundadors del Partit Socialista Popular a les Pitiüses. Elegit regidor del primer ajuntament democràtic de les Pitiüses després de la mort del dictador. Va ser delegat del Govern espanyol a Eivissa i Formentera durant dotze anys (1984-1996).
Salvador Mena Vivern (Madrid 1878 – Eivissa 1936).
Militar. Tinent coronel d’infanteria. Participà en la guerra colonial de Cuba. Comandant militar d’Eivissa. Per acord del plenari municipal de 28 de juliol de 1934 fou nomenat per l’Ajuntament d’Eivissa fill adoptiu de la ciutat a proposta d’un grup de vesins, pels seus mèrits en el manteniment a Eivissa del batalló de caçadors i de la seua banda de música. *L’Ajuntament d’Eivissa en el centenari de la creació de la Banda Municipal.
Planells Roig, Victorí (Eivissa 1910 – 1991)
Músic, compositor i professor. Pianista del Teatre Serra quan el cinema encara era mut. L’any 1926 ingressà a la Banda Municipal de Música de la qual seria director durant gairebé 4 dècades a partir de 1943, primer de manera interina substituint Casimir Cemborain García i després ja en propietat. L’any 1947 fou nomenat director en propietat per concurs. L’any 1954, Don Victorí com se’l coneixia popularment, formava ja part del Cos tècnic de directors de bandes de música civils. *L’Ajuntament d’Eivissa en el centenari de la creació de la Banda Municipal de Música.
Planells Tur Bassetes, Joan (Sant Mateu d’Albarca 1885 – Eivissa 1976)
Botiguer i venedor de tabac pota. Durant molts anys treballà com a xòfer i persona de confiança de l’empresari Ignasi Wallis. Promotor i degà de la columbofília a l’illa, fou un dels socis fundadorsde la Societat Columbòfila missatgera La Ibicenca, juntament amb el seu primer president el capellà Marià Escandell Roig Marès. L’any 1928 la societat se sumà a l’homenatge que es va retre al mestre i professor de música Joan Mayans.
Per una altra banda, recordar que l’Ajuntament d’Eivissa ja va instal·lar l’any passat 61 plaques dedicatòries a les següents personalitats:
Isidor Macabich Llobet (1883 – 1973). Canonge-arxiver i fill il·lustre de la Ciutat, va impulsar el reconeixement oficial de l’Arxiu Històric de la Ciutat per part del govern de la República.
Marià Villangómez Llobet (1913 – 2002). Escriptor, poeta, traductor i mestre. Fill il·lustre de la Ciutat.
Narcís Puget Viñas (1874 – 1960). Pintor, fotògraf i professor, retratà magistralment els paisatges d’Eivissa i la seva gent.
Narcís Puget Riquer (1916 – 1983). Pintor i fotògraf, deixeble del seu pare Narcís Puget i Viñas, va fer una donació a l’Estat espanyol d’una selecció d’obres del seu pare i seves, origen del Museu Puget de Dalt Vila.
Ignasi Wallis Llobet (1856 – 1939). Empresari, navilier, polític i filantrop, primer president de Foment del Turisme d’Eivissa i Formentera des de la seva creació a 1933.
Erwin Broner (Munic, 1898 – 1972). Arquitecte i pintor alemany que arriba a Eivissa el 1933 fugint del nazisme, fundador del grup artístic Ibiza 59 junt amb altres artistes.
Gisela Straus Broner (1912 – 2005). Col·laboradora amb el grup Ibiza 59, va donar la casa que el seu marit Erwin Broner havia dissenyat a sa Penya, actualment declarat bé d’interès cultural.
Bartomeu de Rosselló Tur (1866 – 1942). Periodista, polític i fundador de diversos diaris i revistes, va regalar la seva col·lecció de premsa a l’Ajuntament d’Eivissa. També fou batle de la Ciutat i diputat provincial en diverses ocasions, a més d’un dels màxims impulsors de l’alçament del monument als corsaris de Vara de Rey.
Elmyr de Hory (Budapest 1906 – Eivissa 1976). Considerat un dels grans imitadors de l’art de la història, es va establir a Eivissa a principi de 1970 i les seves obres formen part de col·leccions importants de tot el món.
Margalida Roig Colomar (1908 – 1966). Obrera i Sindicalista, reivindicà millores laborals per les treballadores de la fàbrica de teixits de Can Ventosa per la qual cosa passà set anys a la presó de Palma.
Marià Marí Torres (1877 – 1936). Comerciant i polític, batle d’Eivissa de 1922 a 1923. L’any 1928 prengué possessió com a jutge municipal i el 13 de setembre de 1936 fou assassinat en les primeres setmanes de la guerra civil.
Josep Zornoza Bernabeu (Alacant 1913 – Eivissa 1998). Professor de música i pintor, Medalla d’Or de la Ciutat. Fou director de la Revista “Ibiza” i president d’Ebusus.
Germanes Agustines de l’Empar. Congregació religiosa dedicada a l’atenció hospitalària i a l’ensenyament.
Enric Fajarnés Cardona (1918 – 2003). Escriptor, poeta, traductor i professor, va traduir al castellà poemes de diversos artistes internacionals. Medalla d’Or del Consell Insular.
Marià Llobet Tur (1845 – 1919). Funcionari i polític, president del Casino Eivissenc i batle d’Eivissa en tres ocasions.
Vicent Colom Torres (1897 – 1973). Sabater i polític, batle d’Eivissa el 1936 però destituït després del cop d’estat de dia 18 de juliol, pel que tornà a fer feina de sabater.
Pere Tur Palau (1851 – 1907). Advocat i polític, realitzà gestions davant el govern espanyol per aconseguir una ajuda econòmica per a les víctimes de l’epidèmia de paludisme de Sant Francesc Xavier (Formentera).
Antoni Marí Calbet (1932 – 2023), metge i polític especialitzat en medicina tropical, dirigí un projecte de vacunació contra la pigota durant gairebé una dècada al Congo belga.
Enric Fajarnés Tur (1858 – 1934). Metge, cap de Correus i historiador, artífex de la millora de les comunicacions a les Pitiüses.
Josep Costa Roig (1875 – 1968). Metge popularment conegut com “es metge Pepet” o “Blaiet”.
Antoni Costa Ramón (1911 – 1969). Pèrit industrial i investigador, un dels impulsors de la revista “Ibiza”.
Pere Matutes Noguera (1895 – 1972). Banquer i polític, conseguí fer l’Institut Nacional Santa Maria d’Eivissa i la creació de l’Escola d’Arts i Oficis.
Sor Catalina de l’Assumpció Ribas Vich (1933 – 2020). Química, monja i docent, també treballà com a costurera. Fou la primera graduada en Química a Eivissa l’any 1966.
Albert Antoni i Nieto (1867 – 1945). Mestre i polític,, a l’inici de la guerra civil patí consell de guerra i presó.
Manel Sorà Bonet (1901 – 1981). Professor i polític, membre de diverses institucions culturals eivissenques.
Enric Mayans Tur (1935 – 2015). Radiotelegrafista, comerciant i polític, batle d’Eivissa de 1987 a 1989.
Catalina Bufí Juan (1940 – 2024). Professora de música i impulsora i primera directora del Conservatori Professional de Música i Dansa d’Eivissa i Formentera.
Bartolomé Marí-Mayans Tur (1927 – 1998). Empresari i forjador de la marca de licors Marí Mayans iniciada el 1880 a Formentera.
Bartolomé Marí-Mayans Gómez de la Serna (1957 – 2020). Empresari i psicòleg seguí dirigint l’empresa familiar de licors Marí Mayans.
Cristina de Montis Von Der Klee (Guatemala 1974 – Eivissa 1951). Arribà a Eivissa el 1893 i fou una de les primeres directives de la Creu Roja.
Cosme Vidal Juan (1929 – 2001). Polític, fou el primer delegat del Gover a les Pitiüses en la nova etapa democràtica d’Espanya els anys 1977 i 1978.
Artur Pérez-Cabrero i Tur (1870 – 1916). Secretari de l’Ajuntament de la Ciutat des de 1899, fou l’autor de la primera guia turística de les Pitiüses l’any 1909.
Aurora Pineda Ramon (1909 – 1981). És la primera eivissenca de la qual consta activitat acadèmica a un institut de segona ensenyança l’any 1933, amés de ser la primera universitària de l’illa.
Ernest Fajarnés Ramón (1892 – 1918). Periodista i director de “Diario de Ibiza”, a més de col·laborador d’altres diaris.
Feran Bertazioli Riquer (Barcelona 1926 – Eivissa 2019). Aparellador, investigador i escriptor exiliat a França el 1939, pogué tornar a Eivissa el 1967. Autor de nombrosos articles sobre història, arquitectura i patrimoni.
Maria Estela Juan Hernández (1912 – 2002). Professora de secundària donà classes de literatura a moltes generacions quan a les Pitiüses només existia l’Institut Santa Maria d’Eivissa.
Joan Marí Planells (1901 – 1977) i Josepa Ribas Juan (1902 – 1977). Comerciants, obriren el 1923 el forn de pa “La espiga ibizcenca”, actualment conegut com Forn Can Vadell.
Afrodisi Bonet Torres (1929 – 2001). Joier, obrí la joieria Casa Afro, comerç emblemàtic de la Marina i de la Ciutat.
Francesc Escanellas Suñer (Eivissa 1857 – Barcelona 1914). Periodista i impressora, va fundar dues impremtes on s’editaven diaris i revistes eivissenques.
Lluís Llobet Tur (1934 – 2019). Filàntrop i escriptor, fundador i primer president de l’Associació de Veïns de Dalt Vila, impulsor de la primera candidatura d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat davant la UNESCO.
Emília Noya Casanovas (1899 – 1987). Mestra i política, tinent de batle de l’Ajuntament d’Eivissa convertint-se en la primera dona de les Illes Balears en tenir un càrrec polític quan les dones encara no podien votar.
Marià Tur de Montis (1904 – 1994). Pintor i retratista eivissenc format a Barcelona.
Alonso Marí Calbet (1940 – 2019). Advocat, empresari i polític.
Antoni Pomar Juan (1927 – 2017). Pintor i dibuixant, també exercí com a professor de l’Escola d’Arets i Oficis d’Eivissa fins a la seva jubilació.
Capella de la família Escudero-Villangómez. Fou un encàrrec del matrimoni Santiago Escudero, militar, i Eudòixia Villangómez, tia del poeta Marià Villangómez.
Adolfo Villalonga Fajarnés (1926 – 1995). Procurador i polític, batle d’Eivissa des de 1983 fins 1987.
Julià Vilàs Ferrer (1930 – 2012). Metge, cirurgià i empresar, va inaugurà una clínica privada el 1959, actualment coneguda com Clínica Vilàs. Així, compaginà l’exercici de la medicina pública amb la privada.
Enric Fajarnés Ramón (1890 – 1943). Periodista i cap de Correus, col·laborador a diversos periòdics locals.
Domingo Viñets Deordal (Vic 1893 – Eivissa 1960). Fotògraf, editor i joier, va impulsar Can Viñets, un dels negocis més emblemàtics d’Eivissa.
Josep Tarrés Palau (1892 – 1945). Va ser un dels artistes participants en la primera exposició col·lectiva celebrada a Eivissa l’estiu de 1924.
Joan Villangómez Ferrer (1889 – 1967). Metge, professor i empresari, encarregà un edifici al passeig de s’Alamera el 1933 inaugurat com Grand Hotel, Hotel Ibiza l’època següent i actualment conegut com hotel Montesol.
Miquel Marí Pol (1868 – 1954). Empresari i polític, impulsor de la destil·leria i fàbrica de licors Maripol i fàbrica de lleixiu amb el mateix nom.
Federico Lavilla González-Turija (Granada 1836 – Eivissa 1906). Polític, militar i empresari. Batle d’Eivissa de 1887 a 1890 i el 1891.
Recared Jasso (1844 – 1936). Polític i funcionari, batle d’Eivissa de 1012 a 1013 i durant el seu mandat va tenir lloc el Congrés Agrícola al Teatre Pereira, esdeveniment amb molta transcendència.
Francesc Medina Puig (1860 – 1930). Polític, periodista i comerciant, administrador de l’hospital civil. Batle d’Eivissa de 1923 a 1925 i sent alcalde fou fundada la Banda Municipal d’Eivissa.
Anton Prats Calbet (1927 – 2021). Pintor, esportista, comerciant i mecànic naval, cofundador d’ASPANADIF l’any 1979.
Joan Verdera Escandell (1934 – 2022). Periodista, investigador i pilot de la marina mercant, va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació locals i nacionals.
Eduardo Fioravanti Fernández-Liencres (Donosti 1941 – Eivissa 2019). Economista, escriptor i atleta, després del seu exili a París es va instal·lar a Eivissa. Fou un dels principals impulsors i pioners del triatló a les Pitiüses.
Carles Tur Torres (1950 – 2005). Periodista col·laborador a mitjans locals, nacionals i internacionals. Va cofundar el programa “Es nostrocamp”.
Josep Bonet Cardona. Picapedrer, presoner durant la postguerra al camp de concentració de Formentera. Casat amb la sindicalista Margalida Roig Colomar Llogat.
Alexandre Villangómez Llobet (1919 – 2003). Actor i director, fundador i director del grup escènic Ebusus.
Aquesta informació ha estat treta de les fonts de l’AHEiF, Arxiu de la Pabordia d’Eivissa (APE), l’Hemeroteca Municipal d’Eivissa (HME) i de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (EEIF).
Programació per Tots Sants
Per una altra banda, el regidor de Cementiris de l’Ajuntament d’Eivissa, Manuel Jiménez, ha recordat la programació especial amb motiu de la festivitat de Tots Sants i Tots Sants Difunts 2025, que inclou actes religiosos, activitats culturals i musicals.
Recordar que amb motiu d’aquests dies de record i homenatge, els cementeris Vell i Nou d’Eivissa ampliaran els seus horaris d’obertura i romandran oberts ininterrompudament, de 9.00 a 18.00 hores, els dies 30 i 31 d’octubre i 1 i 2 de novembre, per tal de facilitar les visites als familiars i amics difunts.
Els dies 1 i 2 de novembre se celebraran diversos oficis religiosos als dos cementeris municipals. Al Cementeri Nou hi haurà misses el dia 1 i el dia 2, totes dues a les 12.00 hores. Al Cementeri Vell les celebracions tindran lloc el 2 de novembre, amb les següents hores i parròquies: a les 9.30 h (Parròquia del Roser i Sant Ciriac), 10.00 h (Parròquia de Sant Pau), 11.30 h (Parròquia del Salvador), 12.00 h (Parròquia de Santa Creu, amb Missa Castrense), i 12.00 h també a la Parròquia de Sant Pere.
A més, la programació cultural d’enguany inclou una visita guiada teatralitzada al Cementeri Vell, a càrrec de la companyia Produccions de Neus Torres, amb l’actor Vicent Torres, ‘Palermet’, com a protagonista. L’activitat tindrà lloc el 2 de novembre, amb dues sessions (a les 18.30 h i a les 20.00 hores), i oferirà al públic una manera amena i respectuosa de conèixer la història d’aquest recinte patrimonial, les seues capelles neoclàssiques, el pou i la placeta central, així com les vides dels il·lustres eivissencs que hi reposen.
La música també serà protagonista durant aquestes jornades. Els matins de l’1 i el 2 de novembre, entre les 11.00 i les 13.00 hores, el Cementeri Vell acollirà actuacions en directe de Mónica Marí (violoncel) i Ramses Puente (violí), que interpretaran peces especialment triades per a l’ocasió.
Servei gratuït de transport
Per garantir un accés còmode i segur als cementeris, l’Ajuntament d’Eivissa ha habilitat un servei especial i gratuït d’autobús amb parades d’anada i tornada a diferents punts de la ciutat: avinguda Isidor Macabich (antics jutjats), carrer des Cubells (Multicines) i carrer des Jondal (AAVV Sant Pablo). A més, s’estableix una parada addicional només de pujada a Isidor Macabich / Parc de la Pau.
Les sortides des del centre seran a les 9.00, 10.00, 11.00, 12.00, 13.00, 14.00, 16.00 i 17.00 hores, mentre que els trajectes de tornada des del Cementeri Nou sortiran a les 9.30, 10.30, 11.30, 12.30, 13.30, 14.30, 16.30 i 18.00 hores.
