@Noudiari / El Consell Insular d’Eivissa, conjuntament amb el Conservatori d’Eivissa, ha posat en marxa un grup de recerca i difusió històrico-musical que s’encarregarà de recopilar la documentació escrita sobre la història de la música i els compositors d’Eivissa, actualment dispersa en diversos arxius públics o privats, i la centralització d’aquesta informació per facilitar la investigació, així com el seu tractament informatitzat. Aquest grup de feina tendrà com a seu el Conservatori d’Eivissa, on s’ubicaran físicament els documents o còpies que es vagin recopilant, així com la seua catalogació.
La intenció d’aquest grup és obtenir documentació musical (còpies en paper o digitalitzades d’originals que continuarien en mans dels seus propietaris), informatitzar-la i posar aquesta documentació a l’abast d’alumnes, compositors, agrupacions musicals i investigadors, per tal d’afavorir la seua difusió.
La consellera de Cultura, Pepita Costa, ha explicat que arran de diverses recerques efectuades s’ha constatat que existeix un gran nombre de documents tant en arxius privats com públics, i que és necessari “ordenar tot aquest patrimoni documental”. “Es tracta d’una feina que comença ara però que és a llarg termini, en funció de tota la documentació que vagi sorgint”, ha afegit, i ha destacat la possibilitat de recuperar música d’autors eivissencs o afincats a Eivissa i, fins i tot, realitzar enregistraments.
Es pretén que aquest centre i grup de treball analitzi la documentació musical de la qual ja es té coneixement, estableixi criteris de selecció de partitures, d’arxiu de documentació segons criteris científics establerts, així com que pugui proposar l’edició de partitures o la seua difusió en concerts o enregistraments. Aquest grup de treball està format, a proposta del Conservatori d’Eivissa, per l’investigador Juan Antonio Torres, la professora de piano i llenguatge musical Nèlida Boned Bufí i el professor Vicent Tur, llicenciat en Història i Ciències de la Música.
L’investigador Juan Antonio Torres, que forma part d’aquest grup de feina, ha remarcat que l’objectiu d’aquest centre és la música acadèmica i tradició culta, especialment dels compositors eivissencs i la seua obra “que són pràcticament desconeguts entre nosaltres”. Torres, que porta anys investigant sobre els grups i repertori de música d’Eivissa dels segles XIX i XX, ha fet una recopilació d’autors eivissencs o que han tengut relació amb Eivissa, i ha apuntat possibles punts de partida de la recerca, com per exemple, una notícia sobre un projecte de Xavier Montsalvatge de dedicar una obra Eivissa, de la qual no es té coneixement si finalment es va portar a terme.
Entre els autors que Torres ha mencionat com a punt de partida per iniciar les feines del grup de recerca, es troben compositors com Joan Gamisans (autor de ‘Roqueta sa meua roca’ i de nombroses sarsueles), Manuel Marí Seguí (autor del primer himne a Eivissa, de l’any 1917), Victorino Planells, Fermí Marí (amb un important llegat), Florencio Durany, Alfonso Rivero (autor dels boleros ‘Ibiza’ i ‘Bahia de San Antonio’) o Baltasar Samper, autor mallorquí que va posar música a l’himne ‘Set segles fa’, entre molts d’altres.
