@Noudiari – ARA Balears (Jaume Perelló)/ El patrocini de l’equip ciclista de Balears per part del Govern de Jaume Matas és el primer dels contractes públics que analitza la interlocutòria de José Castro, i ve a servir d’exemple del que el magistrat considera tot un entramat d’empreses ideat per Diego Torres i Iñaki Urdangarín «per aprofitar i rendibilitzar la influència del parentesc amb la Família Reial» del segon, mitjançant la captació de clients privats i públics.
La intervenció d’Iñaki Urdangarín, en aquest sentit, i el suport amb el que deia comptar, «determinava als seus interlocutors, que tenien importants càrrecs públics i que eren escassament escrupulosos amb les normes de contractació pública, a prescindir dels obligats tràmits» a l’hora d’adjudicar importants contractes, afirma el magistrat.
En el cas concret del patrocini de l’equip ciclista, Castro assegura que el Govern de Jaume Matas va decidir aquesta adjudicació en una reunió al Palau de Marivent, amenitzada «per una partida de pàdel», en la que participà l’ex director general d’esports i amic d’Urdangarín, José Luis Ballester, el propi duc, i el aleshores president del Govern. Allà es va cuinar tot, i després el que va fer l’administració autonòmica va ser elaborar un «vestit» jurídic per intentar aguantar formalment la decisió.
Com a «premi», diu Castro, a la tasca d’influència d’Urdangarín, les seves societats facturaren prop de 500.000 euros al Govern, bona part d’ells sense ni tan sols «el més mínim rastre de cap expedient administratiu», que en el cas de la Fundació Illesport, segons figura en un surrealista escrit enviat als investigadors «encara el seguim cercant».
Castro és especialment dur amb aquest despropòsit de gestió pública, ja que segons el magistrat es feren reunions de patronats i d’organs directius de l’Administració autonòmica «virtuals», o directament inexistents, o es realitzaren informes jurídics posteriors a la presa de decisions. El jutge enumera les contradiccions i absurdes justificacions del aleshores gerent de l’Ibatur, Juan Carlos Alía, i del cap dels serveis judírics, Miquel Àngel Bonet.
Aquest mig milió d’euros que va aconseguir Urdangarín, entraren a l’entramat d’empreses creat per ell i Diego Torres. Segons la interlocutòria, aquests doblers públics que s’aconseguien sempre seguien el mateix procediment. Coneixedors de «l’absoluta manca de control» dels poders públics dels doblers i dels compromisos adquirits per ells mateixos, els acusats creuaven factures entre les empreses per davallar «la base imponible de l’impost de societats», i després acabaven derivant part d’aquests recursos a algunes de les societats que tenien a paradisos fiscals com Belice.
