En una seu de l’Institut d’Estudis Eivissencs plena de públic, amb la presència de molts de col·laboradors i col·laboradores, es va presentar el divendres 20 de desembre l’edició per a 2025 de l’almanac El Pitiús. Va acompanyar la directora de la publicació, Marga Torres, l’escriptora i pedagoga Iolanda Bonet, que va començar amb la reivindicació de major presència femenina per a l’edició de 2026: només sis col·laboradores a l’edició d’enguany. En aquesta edició ens narra Iolanda una entremaliadura precoç que va fer amb el seu germà Héctor (“Dos merdufais per carretera”).
Bonet va organitzar la seua intervenció en diversos apartats per classificar els vint-i-sis articles de què consta l’edició d’enguany: Va començar parlant de articles sobre persones de les quals es feien apunts biogràfics: M. À. González conta la història del Iai Marçà, Dan Cohen la vida de Sandy Prat, Marià Serra escriu sobre n’Andreu des Pujol i qui firma aquestes línies parla d’un episodi poc conegut de la vida de Miquel Àngel Colomar a Eivissa.
Després destacà Iolanda Bonet els articles sobre el naixement d’empreses i serveis a l’Eivissa preturística: el naixement de la ràdio (Felip Cirer), la fàbrica de sobrassades de can Balanzat (Neus Riera), l’Aliança Francesa (Marià Mayans), els camions de passatgers (Joan Antoni Torres), les primeres escoles de sa Cala (Toni Marí Rota) i una bella evocació del Cine Torres de Sant Antoni i el seu creador, Vicent de ca na Marca (Marià Torres).
Va comentar també la presentadora que només hi havia un article des de Formentera: d’Ángel C. Navarro sobre la protecció del ball pagès i el cant redoblat. Iolanda Bonet va dir que Navarro explica d’una forma dinàmica temes jurídics que d’altra manera serien més complexos.
Hi ha articles de creació literària, com els de Joan des Pou (una rondalla contemporània?), Pep Xomeu, Bartomeu Ribes, una magnífica interpretació que fa Rosa Vallès del poema de Marià Villangómez “Elles, les dones” (“aquelles dones pageses eren el puntal de la família”, diu la investigadora eivissenca).
No hi falten, com ja feia Joan Castelló, les notes històriques, a càrrec de Vicent Marí Rota, i la part gastronòmica a càrrec de Miquel Mayordomo, Josep Lluís Joan, Toni Manonelles i Maria José Amengual. També hi ha, a la manera dels calendaris tradicionals, les notes, ben aprofitables, de Vicent Palermet, Raquel González i Jaume Escandell (un altre col·laborador formenterer).
El Pitiús, quan l’estudiïn d’aquí unes dècades, sempre és una mostra escrita de les preocupacions de la societat eivissenca any rere any. Passant al tema del títol d’aquest article, ja Bernat Joan comenta al seu article “Llengua, terra història” la preocupació d’un vesí seu: “uns pocs ricatxos d’aquests que tenen mansions gasten més aigua en una setmana que no gastam es pagesos en tot s’any. I ells són aquí un parell de mesos, o només un parell de dies i naltros som aquí de punta a punta”.
Lo trobador de sa Carroca fa una afirmació contundent sobre aquest tema tan preocupant i comentat a Eivissa i a Formentera els darrers anys:
“Quan els rics de les mansions
Gasten aigua a mans plenes
Al pagès li cauen benes
I es veuen les destruccions.
Però també en parla, amb encert, en Toni Tur Llucià a “Mos estam quedant sense aigua”:
“…Mos estam quedant sense aigua
Fa temps que es veia venir
Jo crec que tots ho sabíem
i ningú ho volia dir.
Ara molts ja ho patim
Perquè ja ho tenim aquí”.
Tanca El Pitiús 2025 el resum d’activitats, moltes, d’un Institut d’Estudis Eivissencs que enguany ha complit els setanta-cinc anys.
A la venda a les llibreries al preu de 10 euros amb l’ultil calendari de taula amb les festes locals incloses. L’autor de les fotos d’enguany és Marià Mayans, president de l’Institut.
Molts anys i bons a tothom!
Joan-Albert Ribas
