Els magistrats discrepants: “Bauzá és incompatible i aquesta, i no altra, hauria d’haver estat la decisió”

@Noudairi · Ara Balears / «Bauzá és incompatible per exercir el seu càrrec de president de les Illes Balears. Aquesta i, no altra, havia d’haver estat la decisió del tribunal». Així conclou el vot contrari del president de la sala contenciosa-administrativa del TSJIB, Gabriel Fiol, a la sentència que ha salvat Bauzá. Fiol i el magistrat Pablo Delfont, en dos vots particulars, fan durs retrets «a la sentència majoritària» i expliquen perquè discrepen de la resolució i mantenen que Bauzá hauria d’haver estat declarat incompatible. Els dos magistrats no veuen cap motiu perquè la sala s’aparti de la postura que va prendre en sentenciar la incompatibilitat de la consellera de Salut Aina Salom amb la titularitat de la seva farmàcia.

Els magistrats discrepants adverteixen que de cap manera es pot considerar que la titularitat de la farmàcia per part de Bauzá sigui un patrimoni personal i mantenen que és patrimoni d’activitat empresarial o professional i per tant motiu d’incompatibilitat. Venen a dir que és una fal·làcia donar per bo que per la simple designació d’un farmacèutic substitut, idò la farmàcia deixa de ser un negoci per a Bauzá. Així, el magistrat Delfont destaca que no és cert que un negoci farmacèutic no pugui créixer (ampliar local, més productes…) i adverteix que totes les responsabilitats empresarials segueixen en mans de Bauzá. El substitut és just un empleat.

Insisteixen els dos magistrats en que la normativa d’incompatibilitats s’ha d’interpretar de la manera més restrictiva, cosa que no fa la sentència majoritària.

Recorden que les normatives autonòmiques en la matèria deixen ben clar que el càrrec de president és incompatible amb l’exercici de qualsevol activitat mercantil o professional. Concretament afirmen que la Llei 2/1996 determina que els membres del govern exerciran les seves funcions en règim de dedicació absoluta i exclusiva i que no podran compatibilitza-les amb el desenvolupament, per sí o substitut, de qualsevol altre professió o activitat pública o privada…

És a dir -apunten- si s’accepta (com fa la sentència majoritària) que l’exercici de la titularitat d’una farmàcia a través d’un substitut és just gestió de patrimoni personal, el cas de Bauzá seria «una excepció a la regla general».

Pablo Delfont adverteix que el tribunal ha d’aplicar la normativa vigent i que si considera que dita normativa pot suposar que un farmacèutic no pugui accedir a un càrrec públic, idò el que procedeix és plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat.

El president de la sala, Gabriel Fiol, és rotund en dir que, al seu parer, tenir la titularitat d’una farmàcia (tot i que s’ anomeni un substitut, «que no és altra cosa que un empleat»-) afecta la imparcialitat de determinades decisions que hagi d’adoptar el govern.

I Fiol recrimina també que Bauzá va ocultar els seus altres negocis (la vinoteca i Bauser) i no els va fer públics ni renuncià a la seva administració fins que l’escàndol ja havia esclatat. Per a Fiol, tant la farmàcia com aquests dos negocis suposen ja l’existència de la incompatibilitat.