EU acusa a l’Ajuntament d’Eivissa de fer el joc al ‘mobbing’ immobiliari a la finca de l’avinguda Espanya 9

@D.V./ El precinte de la finca situada a l’Avinguda Espanya nº9 per part de l’Ajuntament d’Eivissa ha provocat un enfrontament entre el Consistori i Esquerra Unida, la formació política que era l’única inquilina que quedava en aquesta finca perquè els altres inquilins s’han traslladat a altres pisos de lloguer durant les darreres setmanes. Tot i que l’Ajuntament es remet a un informe tècnic on s’afirma que l’estructura de l’edifici presenta esquerdes i que resulta un “perill per a la integritat i seguretat de l’edifici, els seus inquilins i la ciutadania”, des d’EU s’assegura que aquestes informacions no es corresponen amb la realitat i que, en realitat, el consistori és còmplice d’una actuació de mobbing immobiliari per part del propietari de l’immoble.

“Si bé es cert que l’edifici pateix un deteriorament important degut a la desídia del propietari que el que vol és tombar-lo i fer-ne un de nou que li sigui més rendible, no hi ha cap deteriorament important en l’estructura general que posi en perill la seguretat de l’edifici en el seu conjunt” afirma la formació d’esquerres.

Denuncien un deteriorament premeditat
Per demostrar els seus arguments, EU treu mà del mateix decret municipal d’entrada a la finca que, exclusivament, preveu la “eliminación de los fragmentos de hormigón de las losas de las pasarelas que estén a punto de desprenderse” i “colocación de sendas redes protectores bajo las losas de las pasarelas, para evitar la caída de más cascotes” . Per tant, no es tractaria de “grans actuacions” per apuntalar un edifici seriosament deteriorat, sinó només l’eliminació d’alguns elements i la instal·lació de xarxes protectores.

La formació d’esquerres entén que per uns treballs d’aquestes característiques es poden realitzar en pocs dies, i denuncia la forma com ha actuat l’Ajuntament, ja que quan el dia 11 de novembre van rebre la notificació municipal en la qual s’ordenava desallotjar el seu local el dia 20 no se’ls indicava ni la data d’inici de les obres ni la durada de les mateixes, mentre que un burofax de la propietat els comminava a abandonar el local abans del de gener de 2014. EU ha preguntat a l’Ajuntament el perquè d’aquesta discrepància de dates i denuncia que la resposta l’ha rebut al darrer moment, per a què no tingués temps a presentar recurs al Contenciós Administratiu.

EU ha acatat l’ordre municipal i ha abandonat la seva seu, però entén que és il·legítim perquè “transforma una autorització temporal de desallotjament circumscrita a la durada de les obres, amb un desallotjament indefinit” i anuncia que continuarà la lluita als tribunals. També denuncia que el Consistori li fa el joc al propietari de l’edifici, un “ inversor especulatiu que va comprar aquest edifici, i que la seua obsessió ha estat fer fora tots els llogaters, i ho ha anat aconseguint per la via del deteriorament programat, les amenaces o les indemnitzacions”.

L’Ajuntament nega tractes de favor
Per la seva banda, el Consistori ha negat que prengui partit pel propietari de la finca i ha assegurat que la seva actuació només està motivada per criteris tècnics i de seguretat: “L’Ajuntament no entra a valorar assumptes entre particulars i considera que, per sobre de qualsevol altra cosa, ha de prevaldre la seguretat” i es remet als informes que retrataven l’existència d’esquerdes estructurals a l’edifici.

El Consistori també recorda que el passat 7 d’agost va sol·licitat al Jutjat entrar a l’edifici per avaluar quines actuacions s’haurien de realitzar per millorar la seguretat de l’edifici i que, aleshores, la propietat de l’edifici va presentar un projecte per reforçar l’estructura i que aquests van obtenir una llicència d’obra major, amb el que es desmentiria l’existència de ‘mobbing’ o una desídia per part del propietari a millorar la finca. Això no obstant, aquests treballs no es van poder realitzar i l’Ajuntament acusa a “diversos inquilins que es van negar a desallotjar les seves cases per a què es poguessin fes aquestes feines”, cosa que hauria obligat a la propietat a optar per la via judicial.