‘Formentera lady’, una novel·la de Jordi Cussà ambientada a l’illa, recull l’herència d’una generació desfeta per les drogues

R. Beltrán/ Jordi Cussà (Manresa, 1961) ha volgut cristal·litzar a la seva nova novel·la, Formentera Lady (LaBreu Edicions) el llegat d’aquella generació que ara compleix la cinquantena i que va patir els embats de les drogues. Quan un dels protagonistes arriba a la cinquena dècada, reuneix als seus amics, “una tropa de cavalls salvatges” segons l’editorial, i junts rememoren les experiències compartides, dolces i aspres.

Al seu relat, aquests supervivents es deixen estripar l’ànima per donar forma als malsons i les rialles dels anys setanta i vuitanta, quan eren ferotges i es pensaven immortals, malgrat les addiccions que escalaven pels seus cossos. Fleques amb diverses menes de coca a la vénda, experiències psicotròpiques a una cala sota la Mola, culleres corbades amb restes d’heroïna… Cussà conforma una crònica d’una generació maltractada i idolatrada alhora, plena de diàlegs afilats a cop d’agulla i on les barreres entre la realitat i la ficció són tan difuses com la memòria.

Cussà també ha publicat les novel·les La serp (finalista del premi Leandre colomer), El noi de Sarajevo (premi El lector de l’Odissea) i Cavalls salvatges (Columna Editors). A més, confessa conèixer bé el món de les drogues, ja que va ser addicte a l’heroïna durant cinc anys. Recuperat d’aquesta malaltia, l’escriptor va tornar “al món dels vius” a mitjans dels anys noranta, escrivint per la companyia Anònim Teatre Barcelona. També ha traduït al català autors cardinals de la literatura com Truman Capote, Patricia Highsmith, Chuck Palahniuk, John Boyne i André Aciman.