Front comú de les 12 comunitats no governades pel PP per «paralitzar» el calendari de la llei Wert

@Noudiari · Ara Balears / Front comú de les dotze comunitats no governades pel PP per «paralitzar» la llei Wert. Aquest dijous s’ha reunit a Madrid la primera conferència sectorial d’educació amb el nou ministre Íñigo Méndez de Vigo. I el primer tema que hi ha sobre la taula és l’aplicació de la Lomce. La consellera d’Educació d’Andalusia, la socialista Adelaida de la Calle, ha llegit un comunicat conjunt en què demanen frenar el calendari «amb totes les garanties jurídiques necessàries».

D’aquesta manera, en cap moment es posen d’acord per declarar-se insubmisos a la llei i no aplicar-la el curs vinent, sinó que busquen, dins del marge que dóna la llei, aturar-la.

« No demanem que no s’apliqui, no parlem amb termes que no són legals, simplement que tinguem un marge de flexibilitat per poder dur a terme aquesta resposta legal i que a més s’adapti a les nostres característiques i circumstàncies», ha dit De la Calle.

Des de les comunitats governades pels socialistes es mostren «esperançats» que Méndez de Vigo arribi a la reunió amb alguna oferta. D’entrada agraeixen l’actitud «dialogant» del nou ministre, sobretot en comparació amb José Ignacio Wert. «Però volem comprovar amb fets concrets si l’actitud dialogant és autèntica o bé una forma de guanyar temps i la resta acabem perdent», ha assenyalat la consellera andalusa.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, no ha assistit a la foto conjunta amb la resta de consellers de comunitats no governades pel PP però sí que era a la reunió per consensuar el comunicat. En declaracions a l’ACN, Ensenyament ha informat que Rigau demanarà a Méndez de Vigo la derogació de l’ajuda de 6.000 euros per a l’escolarització en castellà, així com també que es modifiqui el decret de revàlides.

El calendari de la Lomce contempla que s’apliqui a partir de setembre a tots els cursos imparells de secundària i batxillerat i que es generalitzi a la primària. Es tracta del segon any d’implantació, que coincideix amb el fet que el PP ha perdut molt de pes a nivell autonòmic i només controla cinc comunitats. A més de les 12 comunitats que demanen frenar la reforma, en d’altres com Madrid o Múrcia (on el PP governa gràcies al suport de Ciutadans) s’han aprovat resolucions parlamentàries per també frenar la implantació de la llei i minimitzar-ne els efectes.

Totes les comunitats tenen la vista posada en les generals. Tant si el PP guanya com si no, tota la resta de partits han demanat la derogació de la llei i serà difícil la seva supervivència. Però això ja enganxarà amb el curs iniciat, i les comunitats volen frenar-ho abans que sigui massa tard.