@Noudiari/Guillem d’Efak serà l’escriptor del mes de març, mes de la poesia, el 21 de març és el dia mundial de la poesia. La seva obra es podrà consultar a la Biblioteca Municipal d’Eivissa de Can Ventosa i a l’Arxiu Històric d’Eivissa a Can Botino
Guillem Fullana i Hada d’Efak, Guillem d’Efak, va nèixer l’any 1930 a la Guinea Equatorial, aleshores encara colònia espanyola. El seu pare era guàrdia colonial de la Guardia Civil i la seua mare pertanyia a la tribu dels fang. Amb 2 anys fou traslladat a Manacor (Mallorca), on quedà a càrrec d’una germana del seu pare. Acabada la Guerra Civil espanyola, compaginà els estudis amb el treball.
Amb 16 anys la premsa mallorquina premià 2 de les seues poesies. Als anys cinquanta participà en diverses festes literàries i el 1956 va veure publicat el seu primer llibre de poemes, El poeta i la mar, dins la col·lecció «La font de les tortugues», dirigida per Josep Maria Llompart. En aquesta època abandonà temporalment Mallorca per anar a França on treballà de veremador i miner. A partir d’aquesta experiència, el 1966 creà El poeta i la mina.
Ja de retorn, va exercir diverses professions i va ser un dels elements més destacats del music-hall La Cubana, on cantà i adaptà lletres noves a les cançons populars. Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera i Jaume Vidal Alcover l’animaren a participar de la Nova Cançó iniciada a Barcelona el 1961. Així, Guillem d’Efak esdevingué un cantant català professional. A més de les cançons tradicionals, interpretava altres pròpies que varen obtenir un gran èxit, com ara la Balada d’en Jordi Roca. No tarda gaire a editar 2 discs amb les seues cançons més conegudes.
L’any 1965 passa a viure a Barcelona, on residirà durant 15 anys i on es relacionà amb la intel·lectualitat catalana del moment. Aquell mateix any rep el premi Artur Martorell pel seu disc El dimoni cucarell, millor disc infantil. El 1966 inaugurà a Barcelona, La Cova del Drac, local mític on es fan representacions teatrals de petit format i recitals de la Nova Cançó. Hi actuen des de Núria Espert fins a Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor. D’una manera discreta abandona la cançó i es dedica més a l literatura i a la promoció teatral i musical. El 1969 guanya el premi Carles Riba de poesia amb l’obra Madona i l’arbre. Tradueix entre altres obres Ivanhoe de Walter Scott i escriu peces teatrals per a infants.
El 1973 obté el premi Ciutat de Palma per l’obra de teatre J.O.M. i el 1976 queda finalista del premi Joaquim Ruyra amb la novel·la La ponentada gran. Malgrat el seu allunyament de la cançó, les seues lletres són interpretades per cantants i grups diversos. Torna definitivament a Mallorca el 1980, on treballà de guia turístic mentre se seguia dedicant a la literatura. Publicà Poeta en bicicleta (1984) i l’obra de teatre, on feia una defensa de la natura, Fum, fam, fems (1988). L’any 1983 va publicar Gimnèsies i Pitiüses. El 1993 va rebre el reconeixement de l’Obra Cultural Balear (OCB) a la seua obra.
El 1994 va rebre també un gran homenatge a l’Auditori de Palma. Un any abans de la seua mort aparegué el recull antològic de la seua obra poètica Poemes, cobles i cançonetes (1994). Va morir l’any 1995. L’any 2011 se li atorgà la Medalla d’Or de les Illes Balears. S’ha publicat més obra de Guillem d’Efak després de la seua mort que en vida de l’autor. L’any 2016, Edicions del Gall ha editat la seua Obra poètica. Amb motiu de ser l’Escriptor del mes de març, La Biblioteca Municipal facilitarà un exemplar d’aquesta darrer edició a totes les biblioteques del municipi i dedicarà al creador l’acte principal del Dia Internacional de la Poesia (21 de març). Per altra banda, l’AELC, li retrà un homenatge a final del mes de març en el marc dels Premis Cavall Verd.
