@Noudiari/ Esperança Marí, la diputada de la coalició PSOE-Pacte per Eivissa al Parlament de les Illes Balears, ha declarat que la publicació de les xifres de les inversions i les balances fiscals entre l’Estat i les Comunitats Autònomes demostra que “l’abús econòmic de l’Estat sobre Balears és inacceptable, injust i abusiu”.
Així mateix, la diputada eivissenca ha reclamat que es duguin a terme les inversions estatutàries que el govern de l’Estat ha de dur a terme a les Illes Balears, per complir el nou Estatut d’Autonomia. “L’incompliment de l’Estat és flagrant”, ha declarat Marí, “perquè l’Estat havia d’invertir 400 milions d’euros anuals, entre 2008 i 2014, i, en qualsevol cas, les Illes no es podien quedar mai per sota de la mitjana estatal”. La dipyatda ha explicat que “la inversió total en aquests set anys ha estat de 355 milions d’euros, menys del que correspondria a un any tot sol!”.
Davant aquestes xifres, Marí ha lamentat que “el Govern de les Illes Balears no prengui totes les mesures necessàries perquè el govern de l’Estat compleixi els seus compromisos i es faci efectiu l’Estatut d’autonomia”, i ha qualificat de “submissió absoluta” l’actuació de José Ramón Bauzá en aquest tema.
Respecte a les dades conjuntes de les balances fiscals, la diputada eivisenca remarca que “deixant de banda la comunitat de Madrid, les úniques tres autonomies que tenen una balança fiscal negativa amb l’Estat són Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Crec que amb això ja està tot dit!”.
La diputada eivissenca també ha qüestionat el sistema de comptabilitat d’aquestes dades, i assegura que “el govern espanyol fa servir el mètode més favorable a ells mateixos a l’hora de comptar les balances fiscals, i no ho han fet a través de les dues metodologies possibles: el mètode càrrega-benefici i el del flux monetari. S’han estalviat aquest segon, perquè, afegint-l’hi, la balança fiscal de les Illes Balears amb l’Estat encara quedaria molt més descompensada”.
Finalment, Marí considera que si els ciutadans balears “davant una situació d’abús absolutament manifest, no som capaços de treure’ns de damunt la pressió ofegadora d’un Estat que no ens reconeix com a propis i que en canvi ens reclama com a propietat, ens estarem fent el hara-kiri com a poble”.
